23 de gener 2017

Bluephage, una empresa sorgida de la UB, millora la detecció de patògens a l'aigua

Com podem estar segurs que l’aigua que bevem és lliure d’agents biològics patògens? La llista de microorganismes que poden causar algun tipus de malaltia o dany al cos humà és immensa i és gairebé impossible buscar-los un a un abans de considerar que una mostra d’aigua és potable. Per això, des de fa dècades, en les anàlisis de qualitat de l’aigua es busca la presència de bacteris concrets, com l’ Escherichia coli, com a indicador de contaminació.
Els indicadors bacterians, com l’ E. coli, no sempre mostren la presència de patògens vírics a l’aigua i, per això, diversos equips científics proposen des de fa anys nous indicadors. Com que seria pràcticament impossible buscar tots els tipus de virus que poden estar a l’aigua, una de les alternatives és detectar la presència de bacteriòfags (també denominats fàgics; en anglès phage), uns virus que infecten només els bacteris.
Des de fa més de tres dècades, el grup MARS ( Microbiologia d’ Aigües Relacionada amb la Salut) de la Universitat de Barcelona estudia els bacteriòfags com a indicadors de la qualitat microbiològica de l’aigua. El seu treball ha estat la base per crear l’empresa Bluephage, constituïda com a spin- de la UB el mes de novembre passat.
Un dels projectes del grup MARS va ser el desenvolupament d’un bacteri modificat que servís per determinar –de manera fàcil i ràpida– la presència de bacteriòfags que infecten E. colien mostres d’aigua. La variant creada i patentada per aquest equip és l’element principal d’un kit que aconsegueix resultats analítics de microorganismes vius en només tres o quatre hores, mentre que en els sistemes utilitzats fins ara es requereixen uns quants dies. A més de detectar contaminació vírica, es pot aplicar al control microbiològic de productes alimentaris o derivats d’altres sectors industrials.



“La investigació va ser un èxit i els resultats van ser patentats, però en un principi vam pensar que tot es quedaria al laboratori”, recorda Anicet Blanch, membre del grup MARS i soci fundador de Blue­phage. Les coses van canviar fa dos anys, quan el govern federal dels Estats Units va plantejar formalment l’exigència d’analitzar la presència de bacteriòfags en aigües de bany. MARS es va convertir llavors en l’únic grup de fora dels EUA que va participar en les consultes tècniques per redactar la normativa dels Estats Units. Països com Austràlia, Colòmbia o el Canadà també han regulat les anàlisis de bacteriòfags.
“Aquesta conjuntura internacional, sumada a fets puntuals de contaminació vírica d’aigües de consum, ens va convèncer de la necessitat de crear una empresa amb què poguéssim portar al mercat el resultat de la investigació de MARS”, conclou Anicet Blanch.
La Fundació Bosch i Gimpera, com a Oficina de Transferència de Resultats d’ Investigació ( OTRI) de la Universitat de Barcelona, ha acompanyat MARS en la definició de la idea de negoci, l’avaluació de l’estratègia de patentabilitat i la negociació del contracte de transferència de tecnologia.
Els socis fundadors de Blue­phage són la Universitat de Barcelona, Enric Queralt (director executiu de la companyia) i els investigadors Joan Jofre, Francisco Lucena i Anicet Blanch. L’empresa prepara una primera ronda de finançament, per a la qual ja han rebut propostes.
"El primer gran mercat per a aquest tipus d'anàlisi podria ser Estats Units, on és molt possible que aquest any s'estableixi la normativa d'obligat compliment sobre vigilància de contaminació vírica de les aigües de bany", indica Anicet Blanch.
L'efectivitat del sistema es va posar a prova amb en els estudis per aconseguir la patent i ara Bluephage treballa en el desenvolupament el prototip del kit comercial per al seu posterior producció a escala industrial. "Treballem amb la idea de tenir disponible un producte comercial aquest mateix any 2017", indica el professor Blanch.

Una contaminació que obliga a tancar una empresa

Més de 4.000 persones van resultar afectades a l'abril de 2016 per un dels brots de gastroenteritis més importants detectats en el nostre país en els últims anys. L'origen de l'incident va ser la contaminació per norovirus de diversos lots de garrafes d'aigua mineral, procedents d'Andorra i distribuïts principalment a l'àrea metropolitana de Barcelona. A part del risc sanitari i les molèsties als afectats, un dels efectes d'aquest cas
singular de contaminació vírica de l'aigua va ser la fallida de la principal empresa implicada.Así, el 3 d'octubre de 2016 el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra va publicar l'edicte pel qual es decretava el cessament de pagaments i fallida d'Aigües del Pirineu SLO , envasadora de l'aigua de la Font d'Arinsal (Andorra). Els investigadors del grup MARS no van participar en les anàlisis i determinació de les causes de la contaminació de l'aigua mineral procedent d'Arinsal però han seguit el cas i, sempre han col·laborat en aportar solucions que permetin la revisió dels procediments per prevenir aquest tipus d'incidents . "Els controls de la qualitat de l'aigua són molt estrictes i efectius en països com el nostre però, tot i que sempre és possible que tinguin lloc casos de contaminació vírica", explica Anicet Blanch. "Encara que s'analitzi de manera efectiva els indicadors bacterians, un virus es pot escapar a aquest tipus de control", recorda Blanch.

(( Article publicat a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement Diners del diari La Vanguardia, el 22 de gener de 2017 . Autor: Joaquim Elcacho))