14 abril 2014

Hydrokemós crea un nou sistema per netejar l'aigua contaminada pels residus dels porcs

La contaminació de l'aigua, en les seves múltiples versions, és un dels problemes més importants que afecten el medi ambient, la qualitat de vida de les persones i, també, l'activitat de les empreses. La relació entre empreses i qualitat de l'aigua no es limita a les sancions econòmiques que poden ser imposades a les indústries o als ramaders que provoquen abocaments il·legals a rius, mars o aigües subterrànies. En algunes zones, com la comarca d'Osona, "la falta d'aigua potable impedeix des de fa anys la implantació o el creixement de diverses empreses, un problema que es podria solucionar en part utilitzant l'aigua subterrània que ara està molt contaminada amb nitrats, procedents dels purins de les granges de porcs", explica Josep-Alfons Canicio, professor de l'IQS.

Responsables de l'Agència Catalana del Aigua (ACA) van comentar fa una dècada a Canicio que important que podria ser per al medi ambient i per al món empresarial el desenvolupament de nous sistemes eficients i econòmics per solucionar la contaminació per nitrats. Canicio es va prendre aquell comentari com un repte i va començar a treballar en nous dispositius per fer front a aquest problema, que afecta gairebé la meitat de les aigües subterrànies de Catalunya...

07 abril 2014

Actio Arte y Ciencia SL, 'spin-off' de la UPC, explica els secrets de les falsificacions en l'art

El pintor i cartellista Ramon Casas i Carbó, autor d'olis tan famosos com La càrrega, va morir el 1932 i no va poder pintar amb blau de ftalocianina, un producte descobert el 1936. Per tant, si algú presenta una pretesa obra de Casas i identifiquem ftalocianina entre els compostos de la pintura podem estar segurs que es tracta d'una atribució errònia o, en el pitjor dels casos, d'una falsificació.

Els blaus i verds de ftalocianina han servit per descobrir molts enganys. "Hi ha diversos dibuixos pintats entre el 1915 i el 1922 que s'atribueixen a Ricard Opisso que són absolutament falsos, perquè no els va pintar ell, i no els va poder pintar perquè en aquella època no existien aquests pigments", detalla Sergio Ruiz Moreno, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i director d'investigació d'Actio Arte y Ciencia S.L.

La teoria és ben senzilla: un quadre no pot haver estat pintat amb un pigment que encara no s'havia descobert. Però a la pràctica no és tan fàcil. Per localitzar ftalocianina en un oli fa falta una bona base científica i el treball d'un equip d'experts com el d'Actio, una empresa sorgida (spin-off) de la UPC i especialitzada en anàlisis científiques no destructives per a conservació, datació i catalogació objectiva d'obres d'art...

01 abril 2014

Ecoenergies, una xarxa per a la producció i distribució de calor i fred a Barcelona

Dotze edificis del sud de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat fan servir des de fa uns mesos un sistema innovador de calefacció, aire condicionat i aigua calenta sanitària. Son els primers clients d'Ecoenergies Barcelona, la nova xarxa urbana de calor i fred de Barcelona. Els primers usuaris d'un sistema amb clars beneficis per al medi ambient.

Les denominades xarxes urbanes de calor i fred (district heating and cooling, DHC) son sistemes centralitzats de producció i distribució d’energia tèrmica (calor i fred) a tot un barri, districte o municipi. Les DHC produeixen l’energia des d’una o vàries centrals i la distribueixen als edificis o equipaments a través d'una xarxa de canonades per el qual circula un fluid tèrmic. La producció centralitzada i l'aprofitament de fonts d'energia renovable -que varia en cada tipus d'instal·lació- permet millorar l'eficiència i reduir les emissions de gasos contaminants i gasos amb efecte hivernacle...

31 març 2014

Argon Pharma prepara un medicament oral contra el càncer de pàncrees (malaltia 'rara')

El càncer de pàncrees és una de les denominades malalties rares o minoritàries (per la baixa prevalença, entre 8 i 12 casos per cada 100.000 habitants) i, alhora, és una de les afeccions que ocupen els llocs destacats en el rànquing mundial de mortalitat. A Espanya cada any moren uns 2.400 homes i unes 2.000 dones a causa d'aquesta malaltia. La base de dades Medtrack calcula que els fàrmacs de primera i segona línia per a aquest tipus de càncer poden arribar a facturar aquest any uns 1.400 milions d'euros a tot el món.

Aconseguir un tractament innovador i efectiu contra el càncer de pàncrees és un dels objectius principals d'Argon Pharma, una empresa nascuda el 2008 a partir d'un projecte de transferència de tecnologia de l'Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) i la Universitat de Barcelona. "El projecte empresarial va néixer de la mà dels professors Ramon Mangues, de l'IIB Sant Pau, i Fernando Albericio, investigador del Parc Científic de Barcelona (PCB-UB), que havien treballat durant més d'una dècada en la tecnologia de compostos antitumorals que ha estat transferida a l'empresa derivada Argon Pharma", explica Simó Schwartz, director general i soci fundador de l'empresa...

24 març 2014

Premi europeu per a un transgènic nascut a Lleida, la història inacabada de Carolight

Salvar la bretxa entre la investigació científica i la comercialització de productes no és fàcil. En alguns casos, el procés és extremadament complex, per no dir impossible. L'exemple més clar és la investigació amb organismes modificats genèticament (OMG), popularment coneguts com a transgènics. Els productes transgènics són habituals en medicina -en alguns casos, imprescindibles-  però, per diversos motius, la utilització d'aquesta tecnologia en agricultura està pràcticament bloquejada en zones com la Unió Europea.

Catalunya disposa de diversos grups d'alt nivell en investigació sobre transgènics, però en molts casos la seva feina no pot anar més enllà dels laboratoris precisament per les barreres legals que s'han imposat a aquest tipus de productes a Europa. Un dels equips experts en aquest camp acaba de rebre una ajuda del programa Proof of Concept (Demostració de concepte) del Consell Europeu d'Investigació per continuar avançant en el desenvolupament d'un nou tipus de blat de moro fortificat amb multivitamines i multiminerals.

L'equip beneficiari d'aquesta ajuda de 150.000 euros està liderat per Paul Christou, investigador Icrea al departament de producció vegetal i ciència forestal de la Universitat de Lleida (UdL) i director del centre d'investigació Agrotecnio...

17 març 2014

Goldemar, 'spin-off' de la UPC, crea un material que millora els filtres de purificació de l'aire

La delegació d'empresaris que acompanyava el president de la Generalitat, Artur Mas, en la visita oficial a Israel el mes de novembre passat, incloïa una representació de la companyia de base científica Goldemar Solutions SL, una spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) especialitzada en el desenvolupament de materials avançats per a aplicacions en l'àmbit de la purificació de l'aire i de l'eliminació d'emissions contaminants.

Goldemar va aprofitar la visita a Israel per entrar en contacte amb una empresa especialitzada en la fabricació de màscares de gas com les que utilitzen els soldats. El material desenvolupat per Goldemar, a còpia d'agrupacions de partícules d'or, poden millorar l'eficiència en l'eliminació de contaminants als filtres d'aquest tipus de màscares.

Uns mesos abans, a Washington, Goldemar va presentar la seva tecnologia al departament de Defensa dels Estats Units per a una possible utilització en la depuració de l'aire en submarins.

Més aplicacions dels materials desenvolupats per aquesta jove empresa amb seu al Parc Científic de Barcelona... "Estem treballant amb una multinacional dels electrodomèstics per instal·lar el nostre material en un filtre d'un aire condicionat domèstic, de manera que en el mateix procés de circulació de l'aire es realitzi una eliminació dels elements contaminants", explica Ernest Mendoza, soci fundador i director de Goldemar.

Exemples pràctics de bones experiències...

10 març 2014

Resum del debat amb Joandomènec Ros i Raül Romeva sobre la Mediterrània a CosmoCaixa

Vegeu el vídeo resum
Resum de la sessió Ecotendències .tecno que va tenir lloc el passat 20 de febrer a CosmoCaixa Barcelona.

En poc  més de sis minuts podràs conèixer el més destacat de la cita, que va reunir el catedràtic d’Ecologia de la UB Joandomènec Ros i l’eurodiputat Raül Romeva. Amb la moderació de Joaquim Elcacho, els dos convidats van anar apuntant els reptes i amenaces que avui afronta la Mediterrània.



Worldsensing, una empresa catalana de base universitària ajuda a aparcar a Moscou

Els carrers de Moscou tenen fama de ser especialment complicats per a la circulació. Els embussos no són una exclusiva de la capital russa. En canvi, Moscou s'està convertint en un líder mundial en la implantació d'una nova tecnologia que pot ajudar a solucionar un altre dels malsons dels conductors: trobar aparcament.

L'aposta arriba a càrrec d'una jove empresa nascuda a Barcelona, Worldsensing, que ha instal·lat a Moscou un sistema amb 12.000 sensors que facilita informació constant als conductors d'on hi ha places lliures per aparcar. Per fer-nos una idea pràctica, el sistema Fastprk, desenvolupat per Worldsensing, "és l'equivalent a les llumetes que assenyalen les places lliures d'aparcament als centres comercials, però als carrers de les ciutats", resumeix Ignasi Vilajosana, director general de l'empresa. Fa temps que hi ha al mercat sensors que poden indicar la presència d'un vehicle en una plaça d'aparcament, el valor diferencial de l'oferta de Worldsensing és que ofereix un sistema integral per millorar la gestió de l'espai públic destinat a aparcaments, un sistema que ajuda tant els conductors com els gestors de la via pública (ajuntaments i empreses concessionàries). "La clau és que Worldsensing no ofereix sensors, sinó solucions, el sensor és una part de la solució però el que és important és el conjunt de la innovació que oferim, en aquest cas aplicat a la gestió de les places d'aparcament", explica Vilajosana.

03 març 2014

Phyture Biotech, empresa sorgida de la UB, inventa un fotoprotector a base de plantes

Albert Jané i Óscar Expósito es van conèixer al departament de Biotecnologia Vegetal de la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB). Hi van coincidir quan Expósito treballava en la preparació de la seva tesi doctoral i Jané estudiava un màster. La tecnologia de cultiu cel·lular vegetal va ser un dels primers punts de trobada per a una amistat que s'acabaria convertint en un projecte empresarial. "Vèiem que algunes empreses venien al departament de Biotecnologia Vegetal interessant-se en projectes de desenvolupament i vam pensar que aquell camp de treball podia tenir sortida comercial en camps com la farmàcia o la cosmètica", recorda Albert Jané.

"Sabíem de ciència, però no teníem coneixements de negocis, i en aquest camp vam rebre tota l'ajuda necessària de la Fundació Bosch i Gimpera, el centre de transferència del coneixement, tecnologia i innovació de la UB, que ens va ajudar a fer el primer pla de negoci i a engegar l'empresa Phyture Biotech el juny del 2009. El projecte també va rebre el suport de Bioemprenedors XXI, el programa de suport a la creació d'empreses en l'àmbit de les ciències de la vida que promouen La Caixa, Barcelona Activa i Biocat. Va rebre el tercer premi en el concurs d'Idees de Negoci de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Les plantes produeixen una gran varietat de compostos, molts dels quals s'han utilitzat tradicionalment per a productes farmacèutics i cosmètica. La idea de negoci de Phyture Biotech és fer servir la tecnologia del cultiu cel·lular vegetal per aprofitar més bé la riquesa química dels vegetals, "dominar el creixement de la planta i augmentar la producció dels principis actius que ens interessen per a la cura de la pell, per exemple; perquè amb la nostra tecnologia obtenim productes més eficaços i d'una manera més ecològica", indica Albert Jané.

28 febrer 2014

L'equip del doctor Joan Massagué fa un nou pas en la solució del problema de la metàstasi

El periodista científic Josep Corbella destaca avui en un article a La Vanguardia (vegeu la versió a l'edició digital) l'estudi dirigit per l'equip del doctor Joan Massagué, al Memorial Sloan Kettering de Nova York, sobre el descobriment un posible origen de las metàstasis.

El treball de recerca ha estat publicat a la revista Cell i suposa un avenç important la solució d'un principals problemes relacionats amb el càncer.


Breu comentari per a 'El Món a RAC-1', 28 de febrer de 2014

"El càncer amaga encara molts secrets però potser una de les peces clau en aquest conjunt de malalties que denominem càncer és la metàstasi. Fa dècades que els científics tracten d’entendre com i per què es reprodueix un procés tumoral en un òrgan o en un teixit diferent de l’afectat inicialment per un càncer. La resposta no és fàcil.

Durant els últims anys s’han aconseguit avenços molt importants en el tractament de pràcticament tots els tipus de tumors. La supervivència de les persones afectades per aquestes malalties ha augmentat i en molts casos es parla fins i tot de curació definitiva.

Però hi ha detalls que encara se’ns escapen i per això continuen morint persones que havien guanyat les primeres batalles de la malaltia.

I un d’aquest elements que se’ns escapen és la metàstasi. La investigació que publica l’equip del doctor Massagué a la prestigiosa revista científica Cell ens obre una nova via d’esperança.

Hi ha moltes qüestions a resoldre però volem creure que una de les barreres més importants en la lluita contra el càncer ha començat a caure".

Joaquim Elcacho, periodista científic i coordinador de La Vanguardia Natural

24 febrer 2014

El Cimab, una empresa sorgida de la UAB, busca les millors solucions a la infertilitat masculina

El semen dels catalans és el més infèrtil d'Espanya". Aquest va ser el titular de La Contra de La Vanguardia del 18 d'abril del 2009. La contundent sentència corresponia al professor John Aitken, director del centre d'investigació reproductiva de la Universitat de Newcastle (Austràlia) i expert internacionalment reconegut en l'estudi del semen humà.

Una setmanes abans de sorprendre els lectors d'aquest diari, Aitken havia participat en el congrés internacional d'andrologia celebrat a Barcelona, on les seves paraules havien deixat empremta també en Agustí Garcia Peiró, un jove que en aquella època estava acabant el doctorat en Biologia Cel·lular i que buscava fórmules per poder continuar treballant en el que més li apassiona, l'estudi de les causes i solucions a la infertilitat.

"Treballar a la universitat com a professor titular i continuar fent investigació pel procediment tradicional és molt difícil, per això cal buscar fórmules imaginatives", explica García Peiró com un dels motius principals que el farien crear una empresa. "Moltes de les persones amb estudis científics que acaben la carrera -indica Agustí Garcia- marxen a l'estranger a fer el postdoctorat i acaben treballant en temes que no tenen res a veure amb la seva formació acadèmica inicial, però jo volia provar de continuar la meva vocació sense haver d'emigrar, i des del Parc Científic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) em van ajudar a aconseguir-ho"...

17 febrer 2014

Smalle crea un generador elèctric per carregar les boies i els velers amb el vaivé de les onades

El mes de maig Smalle Technologies S.L. passarà una nova prova de foc. El prototip més avançat d'aquesta jove empresa sorgida de la Universitat de Barcelona i amb seu a Esade Creapolis (a Sant Cugat del Vallès) serà presentat als experts en la fabricació i manteniment de boies, un dels sectors que podrien decidir el futur de Smalle Technologies. La cita serà a A Coruña en el marc de la XVIII Conferència del IALA, l'organització internacional d'autoritats d'ajuda a la navegació marítima i fars.

Algunes boies que floten a mar obert necessiten energia elèctrica per alimentar sensors de mesurament o simplement llums, motiu pel qual disposen de plaques solars i/o de bateries. Els investigadors de Smalle Technologies han desenvolupat una tecnologia per convertir energia mecànica en energia elèctrica mitjançant un senzill sistema electromagnètic que es pot fer servir per subministrar energia elèctrica a aquesta classe de boies, i també a velers, aprofitant el moviment de les onades.

Héctor Martín, director general de Smalle Technologies, recorda que "la idea inicial va sorgir de cinc investigadors de la Universitat de Barcelona i del CSIC" que investigaven el sector conegut com a energy harvesting (recol·lecció d'energia, en anglès), dedicat al desenvolupament de dispositius de recuperació de petites quantitats d'energia. Concretament, la tecnologia patentada el 2009 per la Universitat de Barcelona (UB) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) consisteix en un microgenerador que permet convertir l'energia mecànica en energia elèctrica mitjançant un senzill sistema electromagnètic...

10 febrer 2014

Ossos sintétics, un mercat molt sòlid. Experiència d'una empresa sorgida de la UPC

Té futur una empresa que es dediqui a fabricar ossos artificials? Encara que soni una mica estrany, els fundadors de Subtilis Biomaterials, un spin-off o empresa sorgida de la Universitat Politècnica de Catalunya estan convençuts que sí. De fet, ja hi estan treballant i esperen tenir al mercat el seu primer producte aquest mateix any.

El projecte consisteix a transferir al mercat els resultats del grup d'investigació de Biomaterials, Biomecànica i Enginyeria de Teixits (Bibite), vinculat al Centre d'Investigació d'Enginyeria Biomèdica i al Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de l'Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech.

Milions de persones de tot el món se sotmeten cada any a operacions de trasplantament o empelt d'ossos. Els experts calculen que només a Europa es realitzen anualment un milió d'operacions d'aquest tipus. Són molt més discretes i relativament senzilles que els trasplantaments de cor, fetge o ronyó però també són importants per millorar la salut i la qualitat de vida dels pacients.

Com saben bé les persones que han patit una fractura, perquè un os es regeneri correctament són necessàries una sèrie d'ajuts externs com les fèrules de guix, que mantenen la posició correcta mentre el teixit ossi creix unint les parts seccionades. En casos de fractures molt complexes -amb pèrdua parcial del teixit ossi- també pot ser necessari un trasplantament d'os del mateix pacient (autoempelt), d'una altra persona (al·loempelt), d'animals (xenoempelt) o l'empelt d'os artificial...

02 febrer 2014

Dades científiques per a les sabates més còmodes. Col·laboració Camper-CREB/UPC

La relació entre les universitats i les empreses no ha estat sempre fàcil. Afortunadament, durant els últims temps s'estan construint nous canals de col·laboració que permeten aprofitar al món empresarial el coneixement sorgit dels centres educatius i d'investigació. La Universitat Politècnica de Catalunya treballa des de fa anys en aquesta línia a partir d'unitats com el Centre d'Innovació i Tecnologia (CIT-UPC), origen d'un interessant projecte d'anàlisi del confort de les sabates.

El Laboratori de Biomecànica del Centre d'Investigació en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, ubicat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (Etseib), desenvolupa projectes en el camp de la biomecànica aplicada a l'estudi de la marxa (manera de caminar) i el desenvolupament de sistemes de rehabilitació de persones amb lesió medul·lar. Aquest camp no sembla massa relacionat amb el calçat, però tot té la seva explicació.

El CREB és també membre del CIT-UPC, que treballa en la recerca de projectes de transferència de tecnologia. "En aquest procés, una de les empreses que van mostrar el seu interès en col·laborar amb centres d'investigació de la UPC va ser Camper i així va ser que vam poder presentar els nostres treballs i posar en marxa un projecte d'anàlisi del confort de les sabates", recorda Josep Maria Font, professor del departament d'Enginyeria Mecànica de la UPC.

26 gener 2014

Conèixer les dades genètiques de cada pacient ajuda a trobar els medicaments més efectius

Per què alguns medicaments contra el càncer funcionen en unes persones i fracassen en unes altres? Bona part de la resposta a aquesta pregunta es troba en la genètica de cada individu. Els coneixements científics actuals fan cada vegada més fàcil analitzar les característiques genètiques de cada pacient, amb l'objectiu de predir la sensibilitat del seu tumor a diferents medicaments i seleccionar la teràpia més efectiva en cada cas. De forma general es pot considerar que cada tumor presenta una empremta genètica pròpia i la seva determinació permet aplicar tractaments individualitzats per a cada pacient.

Aquesta és la base de la teràpia personalitzada, una especialitat que no només millora les possibilitats de curació, sinó que evita la pèrdua de temps i de recursos econòmics i humans en tractaments que des d'un principi es pot saber que no tenen possibilitats d'èxit.

La teràpia personalitzada és una de les pedres angulars en la creació i funcionament de Pangaea Biotech SL, una empresa nascuda el 2008 per iniciativa dels doctors Rafael Rosell, cap del servei d'oncologia mèdica a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, i José Jimeno, que en aquell moment era vicepresident executiu de desenvolupament científic de PharmaMar. [...]

En l'actualitat, aproximadament una quarta part dels ingressos de Pangaea Biotech procedeix del tractament de pacients oncològics sobre la base de la teràpia personalitzada. En aquest camp, Pangaea Biotech presta els seus serveis a través de l'Institut Oncològic Dr. Rosell a l'hospital universitari Quirón Dexeus de Barcelona.

"Les restants tres quartes parts de l'empresa són serveis a la indústria farmacèutica i a la indústria del diagnòstic", explica Javier Rivela. En aquest camp, Pangaea Biotech estableix contractes amb centres mèdics per fer diagnòstics de pacients que tenen un perfil adequat per ser tractats amb un medicament determinat. D'altra banda, alguns dels clients de Pangaea són empreses farmacèutiques que estan desenvolupant un medicament i que volen conèixer, a través d'un assaig clínic o d'un biomarcador aprovat, quins pacients es poden beneficiar d'aquest producte, no només coneixent els tipus de tumors sinó també els perfils genètics dels pacients. [...]

Aliança estratégica amb l'IQS

Pangaea Biotech i l'Institut Químic de Sarrià (IQS) van firmar fa ara un any un acord triennal per fer servir molècules sintetitzades pel Grup d'Enginyeria Molecular (GEM) de l'IQS amb l'objectiu d'establir nous tractaments i nous fàrmacs contra el càncer de pulmó i altres tipus de tumors sòlids.

Aquesta associació estratègica és el fruit de les investigacions del GEM en el camp de l'oncologia i de la complementarietat d'aquest treball amb els models de teràpia personalitzada basats en el diagnòstic genètic de Pangaea Biotech. [...]

[Fragments de l'article publicat aquest diumenge 26 de gener de 2014 a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement Diners del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho. Disponible en edició paper i en edició digital Premium -per a subscriptors-]

19 gener 2014

iMath Research, una empresa catalana que competeix a Europa en l'ús del 'big data'

CeBIT de Hannover (Alemanya), la fira d'exposició de computadores, tecnologies de la informació, telecomunicacions i software més important del món, se celebrarà el proper mes de març amb la databilitat (de l'anglès datability) com a tema principal. Databilitat és un terme tan nou que encara no surt ni a la Viquipèdia (ni tan sols en la versió en anglès, en el moment de redactar aquesta informació).
(...)
Una de les activitats associades amb el CeBIT és el concurs d'empreses innovadores CODE_n14, que enguany ha estat convocat amb l'eslògan "Driving the data revolution" (impulsant la revolució de les dades). El projecte guanyador del CODE_n14, un premi dotat amb 30.000 euros, es donarà a conèixer a la fira CeBIT de Hannover el proper 12 de març. En la fase final d'aquest concurs competeixen 50 idees de negoci escollides entre més de 450 candidatures procedents de noves empreses de 60 països.

Un dels projectes que han arribat a la final de CODE_n14 és iMath Cloud, una iniciativa de l'empresa iMath Research, una start-up amb seu a l'edifici Eureka del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

iMath Research va néixer l'agost del 2012 a càrrec d'Isaac Pinyol i Iñigo Zubizarreta, dos joves que es van conèixer durant els cursos de doctorat en Intel·ligència Artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
(...)
El primer projecte desenvolupat per iMath Research és iMath Cloud, un servei que permet fer de forma senzilla tota mena de computació, càlculs matemàtics i simulacions -utilitzant grans quantitats de dades-, fent servir els avantatges de la computació o de la informàtica al núvol (cloud computing). En altres paraules, "iMath Cloud és una arquitectura multiplataforma basada en el web que permet als clients allotjar i realitzar anàlisis de grans quantitats de dades, simulacions o models predictius a través del cloud computing", indica Isaac Pinyol.

[Aquests són alguns dels fragments inicials de l'article sobre iMath Reseach publicat a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement 'Diners' del diari La Vanguardia -19 de gener de 2014-. Text: Joaquim Elcacho. Disponible en edició paper i edició Premium, per a subscriptors]

12 gener 2014

Hesoft, una empresa sorgida de la Universitat de Lleida que ajuda a hipertensos i exfumadors

Les persones que han passat per l'experiència saben molt bé com de difícil pot resultar abandonar l'hàbit del tabac. En casos com aquest, tota ajuda és poca. Fins i tot les noves tecnologies, a través d'internet i la telefonia mòbil, poden contribuir a mantenir l'exfumador allunyat dels cigarrets i de les seves conseqüències sobre la salut, com ho demostra el nou sistema Control de Pacients Fumadors (CP-F) desenvolupat per a l'hospital Santa Maria, de Lleida, per Hesoft Group, una spin-off (empresa sorgida) de la Universitat de Lleida (UdL).

CP-F és el segon programari (conjunt de programes informàtics i aplicacions que permeten realitzar una funció) que desenvolupa Hesoft Group. "La idea inicial va sorgir d'una coincidència favorable", explica l'enginyer informàtic Josep Cuadrado, soci fundador de l'empresa amb Francesc Solsona, professor de la mateixa universitat.

"Mentre treballava en el meu projecte final de carrera vam tenir coneixement que el cap de la unitat d'hipertensió de l'equip mèdic de l'hospital Santa Maria, el doctor Gerard Torres, estava interessat en projectes que donessin suport al seguiment de pacients de la unitat d'hipertensió d'aquest centre", recorda Cuadrado. Es tractava de desenvolupar un sistema automàtic però amb suport personalitzat que facilités l'atenció i vigilància de les persones que han de controlar constantment la seva tensió arterial.

Després de diverses reunions amb l'equip mèdic encarregat d'aquest servei, i amb la col·laboració del doctor Miquel Camafort, del servei de medicina interna de l'hospital Comarcal de Móra d'Ebre, actualment a l'hospital Clínic de Barcelona, es va desenvolupar el que seria el primer producte de Hesoft Group, la solució informàtica CP-H (Control de Pacients Hipertensos).

Un dels problemes principals en l'atenció mèdica a aquests pacients és que fins ara obligava a realitzar molts desplaçaments amb l'únic objectiu de prendre la pressió arterial i introduir les dades en l'historial clínic. El sistema CP-H facilita aquestes feines de control, gestió i diagnòstic dels pacients hipertensos a partir de les dades que el mateix pacient envia al sistema a través de missatges SMS amb el seu telèfon mòbil. "Els pacients que participen en el programa gestionat amb el CP-H ja no han de desplaçar-se al centre sinó que es prenen la tensió i envien les dades al seu metge, i només en el cas que el sistema informàtic -i el metge que ho supervisa- mostri alguna dada rellevant, comunica al pacient -també per l'SMS o per telèfon- la necessitat d'una visita en persona", indica l'enginyer informàtic impulsor d'aquest nou sistema...

[Fragments inicials de l'article publicat a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement 'Diners' del diari La Vanguardia (12-01-2014). Text: Joaquim Elcacho. Article disponible en edició paper i edició digital Premium -només per a subscriptors-]

05 gener 2014

Finixer, una xarxa social d'esportistes amb base a la Universitat Autònoma de Barcelona

Finixer és una rara avis a l'edifici Eureka del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. En un ambient clarament dominat per les empreses biotecnològiques, Finixer es dedica a activitats completament diferents, barrejant dos camps d'actuació que atreuen molt els joves -també els joves científics-: l'esport i la informàtica.

En molts casos, aquestes dues passions es reserven per a les estones lliures, però en la vida d'Eric Teruel, van una mica més lluny. Teruel practica atletisme des que tenia nou anys -ara n'ha fet 30- i és llicenciat en Enginyeria Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en emprenedoria i innovació per la Universitat Pompeu Fabra.

Per casualitats de la vida, Eric Teruel va treballar durant algun temps en el departament de transferència de tecnologia de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), on va començar a descobrir que hi havia sortides professionals per fer compatibles la seva afició esportiva amb la seva professió informàtica. "La idea inicial va ser crear un lloc web en el qual poguéssim aplicar tot el que estàvem aprenent a l'IIIA-CSIC per donar resposta a les necessitats dels aficionats a la pràctica d'esports com ara l'atletisme", recorda Teruel. [...]

Finixer en l'actualitat és una xarxa social per a esportistes i organitzadors d'activitats esportives i lidera el mercat a Espanya, segons les opinions d'esdeveniments esportius. Salvant les distàncies, "Finixer és com el TripAdvisor dels esdeveniments esportius", afirma Teruel donant per fet que molta gent sap que TripAdvisor és un dels líders mundials a internet en opinions i recomanacions d'usuaris d'hotels, restaurants i serveis de viatges.

A part de tenir el calendari actualitzat d'activitats i valoracions sobre aquestes activitats emeses per participants, els prop de 15.000 usuaris actuals de Finixer poden fer el seu perfil públic, conèixer altres esportistes o clubs de perfil similar i participar en les múltiples activitats i propostes d'aquesta xarxa social especialitzada.

[Fragments de l'article publicat a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement 'Diners' del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho. Disponible en edició paper i en edició electrònica Premium -per a subscriptors-]

29 desembre 2013

ZeClinics, impulsada per la UPF i el CRG, posa a prova medicaments amb l’ajuda del peix zebra

Si algun aficionat als aquaris domèstics rep informació sobre una empresa que es dedica al peix zebra, pensarà que es tracta d'una nova oferta per omplir la peixera amb exemplars d'aquesta espècie tropical dòcil i prolífica. Però, en ocasions, les aparences enganyen.

Malgrat estar centrada en treballs amb el peix zebra, ZeClinics és una empresa amb base científica que es dedica a la investigació sobre nous medicaments en camps com el càncer o la neurologia. Els quatre socis fundadors procedeixen de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

El director científic de ZeClinics recorda que la ciència moderna utilitza el peix zebra “per entendre com funciona la malaltia humana i per trobar nous fàrmacs que puguin atacar o alleujar aquesta malaltia”. Aquest tipus d’estudis es du a terme des de fa anys amb ratolins de laboratori, però el peix zebra és un organisme molt més barat de mantenir, molt més senzill de manipular genèticament i, pel fet de tenir un nombre alt de progènies, permet fer molts experiments simultàniament.

“Amb peixos zebra podem posar a prova en un dia l’efecte de 20 medicaments diferents, una cosa impensable amb ratolins, o mirar 40 fenotips diferents, una cosa també impossible amb rosegadors”, concreta el director científic de la nova empresa. En fer les proves amb un nombre elevat de peixos, els resultats tenen una validesa estadística molt superior a la d’experiments amb un nombre limitat de ratolins. El peix zebra permet estudiar, per exemple, la formació del cor o la seva funcionalitat, o la formació del fetge. “Amb el model del peix zebra s’està estudiant el càncer, immunologia, neurologia, problemes de cor, genètica o l’abús de drogues, per citar alguns exemples”, apunta Javier Terriente.

[Fragments del reportatge publicat a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement 'Diners' del diari 'La Vanguardia'. Article disponible en l'edició paper i en l'edició digital 'Premium' -per a subcriptors-. Text: Joaquim Elcacho]

22 desembre 2013

Una empresa basca amb suport de la UAB crea sistemes de lectura d’electricitat, aigua i gas

En l'era de les noves tecnologies de la informació sembla un anacronisme que els comptadors de consum d'aigua i electricitat continuïn sent de lectura manual. No només perquè els comptadors amb lectura remota o a distància poden millorar la gestió empresarial, sinó també perquè els consumidors que tenen accés a les dades que donen aquesta mena d'aparells poden contribuir a l'estalvi i a l'ús eficient de l'aigua, de l'electricitat i del gas.

Aquestes mena de reflexions devien rondar pel cap dels responsables de les empreses que gestionen el cicle integral de l'aigua i el tractament de residus sòlids urbans quan, fa més d'una dècada, es van començar a plantejar seriosament la necessitat de posar comptadors intel·ligents als seus clients i a la seva xarxa de subministrament. La proposta va trobar una primera col·laboració per part de grups d'investigació i científics de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat del País Basc i el Centre Nacional de Microelectrònica (CNM-CSIC).

Com a resultat d'aquesta suma de necessitat i coneixement, l'any 2004 es va constituir formalment l'empresa Mirakonta, especialitzada "en el desenvolupament de la tecnologia involucrada en el sistema de lectura remota", explica el director, Alfonso Guerendiain. La feina d'aquesta empresa amb seu a Sant Sebastià inclou des de components microelectrònics, sistemes sense fil i antenes fins a les aplicacions que connecten amb els sistemes d'informació centrals de les empreses de serveis, passant pels protocols de xarxa de sensors i pels aspectes de baix consum i llarg abast. El treball de Mirakonta s'estén també a l'adaptació de l'aplicació als diversos dominis (aigua, gas, electricitat i eficiència energètica), amb les corresponents restriccions de seguretat i certificació.

[Fragments inicial de l'article publicat a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement d'economia 'Diners' del diari 'La Vanguardia'. Text: Joaquim Elcacho. Article disponible en edició en paper i edició electrònica Premium -per a subscriptors.]


15 desembre 2013

Aeris, una empresa experta en el tractament biològic d’aigües contaminades i males olors

Els quatre fundadors d’Aeris Tecnologías Ambientales SL van iniciar la seva carrera professional com a investigadors del grup de tractament d’efluents líquids i gasosos (Genocov) del departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El grup Genocov treballa des de fa més de vint anys en el desenvolupament de tecnologia per a la depuració d’aigües residuals i de gasos contaminats i l’experiència dels seus investigadors ha contribuït a situar la UAB entre les universitats més destacades d’Europa en aquest camp.

“Fa uns anys vam detectar una demanda del mercat de les noves tecnologies de depuració d’aigües i gasos, tant en organismes públics que gestionen les plantes depuradores com del sector privat, i quan l’any 2009 vam veure que podia ser una sortida professional, vam decidir crear l’empresa”, explica Óscar Prado, cofundador i director d’Aeris.

Per a un grup d’investigadors especialitzats en Enginyeria Química, la creació d’una empresa no era una tasca fàcil. “Alguns de nosaltres havíem treballat en empreses, però cap no havia dirigit o gestionat directament una companyia privada, per això va ser molt important néixer com un spin-off i poder disposar del suport i els serveis de la UAB i del seu Parc de Recerca”, reconeix Prado.
“L’Autònoma té bons professionals que ens han donat molt suport en temes com demanar subvencions, constitució de l’empresa, gestió financera, publicitat i màrqueting”.

En un mercat com el de la depuració d’aigües i gasos –molt especialitzat i dominat per les grans empreses–, Aeris pretén fer-se un lloc amb una oferta de productes diferenciats. I la diferència principal és que aquesta empresa sorgida de la UAB ofereix el disseny, la construcció i el control de sistemes amb tractaments biològics, a diferència dels tractaments químics que s’utilitzen de forma més habitual en aquest sector. “Els sistemes biològics que hem desenvolupat són igual d’eficaços que els tractaments fisicoquímics tradicionals i molt més barats d’operar”, destaca Prado.

[Fragments inicials del reportatge publicat diumenge 15 de desembre 2013 a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement d'economia de La Vanguardia ('Diners'). Disponible en edició paper de 'La Vanguardia' i en edició electrònica Premium -de pagament i per a subscriptors-]

08 desembre 2013

Verbio, un 'spin off' de la UPC, fa més humans els portals automatitzats d’atenció al client

[...] La primera de les quatre “solucions” desenvolupades per Verbio és el portal de veu amb llenguatge natural que permet millorar l’atenció que el client rep en els serveis d’atenció automatitzada. La proposta de Verbio ja no es basa en una veu sintètica que es limita a demanar al client que tecleja l’opció desitjada sinó que permet un diàleg natural entre les persones i el sistema de veu automàtic. “La Prefectura de São Paulo, al Brasil, per exemple, utilitza la nostra solució de portal de veu amb llenguatge natural per oferir serveis d’atenció automàtica a turistes que volen saber com anar d’un punt de la ciutat a un altre”, explica Antoni Terradas, director d'aquesta empresa sorgida ('spin off') de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Una segona oferta de Verbio és la solució Speech Analytics, que permet extreure informació dels diàlegs que tenen lloc en un call center, analitzar aquesta informació i mostrar conclusions rellevants sobre el funcionament d’aquest servei. Pel to i altres característiques de la veu, el sistema permet saber fins a quin punt el client està descontent amb els serveis de l’empresa i del call center.

“La tercera solució que desenvolupem és la biometria de veu o firma per veu, que pot arribar a fer possible que un client faci de manera segura un traspàs bancari només amb la identificació de la seva veu per part del sistema”, explica Terradas. [...]

Finalment, hi ha la solució de subtitulació i traducció, és a dir, convertir automàticament els diàlegs espontanis allotjats en l’àudio en text. Moltes administracions i empreses dediquen grans recursos econòmics i de personal a fer de manera tradicional l’enregistrament i la posterior transcripció en forma de text, un procés que ara es pot fer automàticament. Un dels clients d’aquesta solució de Verbio és TV3, que la utilitza en els subtítols d’alguns programes.

El sistema de biometria de veu desenvolupat per Verbio no només ofereix seguretat en les transaccions bancàries per telèfon sinó que permetria convertir els processos electorals en tràmits molt més còmodes. La legislació de moment no preveu la validesa d’aquesta mena de consultes, però Verbio ja prepara una primera prova pilot perquè un grup d’uns 300 veïns del municipi de Callús (Bages) pugui votar per telèfon en les pròximes eleccions al Parlament Europeu (previsiblement, el 25 de maig del 2014).

[Fragments de l'article publicat aquest diumenge 8 de desembre 2013 a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement 'Diners' de La Vanguardia. Disponible en edició paper i edició electrònica 'Premium']

01 desembre 2013

Nous medicaments basats en la química verda. L'experiència d'èxit de Plasmia Biotech

Els canvis sempre són difícils, i en la indústria química, també. Un dels motors de canvi que més bé funciona en tots els camps consisteix a demostrar que hi ha maneres diferents de fer les coses i que, a més, els nous procediments poden ser més eficients, rendibles i, fins i tot, menys perjudicials per al medi ambient.

L’empresa Plasmia Biotech SL va néixer a Barcelona l’any 2010, gràcies a un grup de científics espanyols formats als Estats Units que volien posar en pràctica nous procediments per a la fabricació de compostos o principis actius que es fan servir en la fabricació de medicaments. La base d’aquesta alternativa és el que es coneix com a química verda, que té entre els seus objectius principals el disseny de processos i la fabricació de compostos amb una menor utilització de productes químics.

En el cas de Plasmia, “l’objectiu ha estat des d’un principi la producció de manera més ràpida i neta d’algunes molècules d’ús farmacològic que fins ara es fabriquen amb processos químics llargs, complexos i que generen grans quantitats de residus”, explica el conseller delegat de l’empresa, Esteve Guardia. Treballar en un camp tan competitiu a escala internacional com el de la biotecnologia no és fàcil, però els tècnics de Plasmia Biotech estan convençuts que les seves propostes s’obriran camí.

Una de les primeres propostes concretes de Plasmia Biotech ha estat el disseny de nous processos de fabricació per als anomenats anàlegs nucleòsids, compostos que interfereixen en la síntesi de l’ADN i que s’utilitzen en medicaments contra el càncer o contra la sida.

(Fragments inicials del reportatge publicat a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement Diners del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho. Reportatge disponible en edició paper i edició digital Premium, només per a subscriptors).

24 novembre 2013

Nace una cantante virtual con raíces universitarias, nuevo producto de Voctro Labs

Hatsune Miku nació el 31 de agosto de 2007 pero aparenta ser una adolescente y se ha convertido en uno de los ídolos de la música en el Japón. Los seguidores de Miku se cuentan por millones, de hecho la versión en inglés de su página en Facebook suma esta semana 1.545.471 admiradores. Hatsune Miku celebró sus primeros conciertos en 2009 y la venta de sus productos han supuesto ingresos multimillonarios para la empresa promotora, Crypton Future Media.

La joven Hatsune Miku puede cantar cualquier canción que le pongan delante en japonés o inglés pero en realidad no es una persona de carne y hueso, sino la primera ídolo musical virtual de la historia. Los dibujos de estética manga de se utilizan para representar a esta joven estrella ayudan al éxito de lo que en realidad es un banco o conjunto de fragmentos de voz grabados y preparados para adaptarse a cualquier letra de canción y cualquier melodía gracias a una aplicación informática. En este caso de éxito, la aplicación sobre la que trabaja el banco de voz de Hatsune Miku es Vocaloid, un producto desarrollado por Yamaha Corporation, en colaboración con el Grupo de Tecnología Musical de la Universidad Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

“A partir de trabajos de colaboración con Yamaha como el Vocaloid decidimos poner en marcha el 2011 la empresa Voctro Labs, como un spin off de la UPF”, explica Jordi Bonada, promotor de la idea junto a Jordi Janer, Merlijn Blaauw y Òscar Mayor. Los fundadores de Voctro Labs se han especializado, des del 1998 y durante su paso por el Grupo de Tecnología Musical, en el desarrollo de algoritmos avanzados de procesamiento de señal para el análisis, transformación y síntesis de audio, en especial para señales de voz humana. El primer producto comercial de Voctro Labs fueron Bruno y Clara, los primeros cantantes virtuales en castellano que funcionan con el nuevo editor y sintetizador de canto de Vocaloid 3.

Durante las pasadas fiestas de la Mercè, en un concierto en el parque de la Ciutadella que contó con la participación de Manu Guix, la familia internacional de cantantes virtuales incorporó la primera voz en catalán, Ona, igualmente desarrollada por Voctro Labs. Ona es una cantante virtual pensada para conciertos y espectáculos, un desarrollo técnico que de momento no se comercializará para el público en general.

En cambio, los responsables de Voctro Labs preparan la salida inmediata al mercado de otro personaje virtual. “Si todo va bien, a finales de año sacaremos Maika, un modelo de voz algo más refinado que Clara, que puede cantar en castellano y catalán, y que incluso podría cantar un brasileño bastante correcto o inglés, aunque en estas lenguas no suene como una persona nativa”, explica Jordi Bonada.

[Fragmentos iniciales del reportaje publicado este domingo 24 de noviembre 2013 en la página 'De la ciencia al mercado' del suplemento Dinero, del diario La Vanguardia. Texto: Joaquim Elcacho. Disponible en edición impresa y edición electrónica Premium -para subscriptores-]

17 novembre 2013

Analizan los movimientos de la vista para detectar problemas como el déficit de atención

El proyecto empresarial más joven surgido de la Universitat de Barcelona (UB) y la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) acaba de celebrar sus dos primeros meses de vida oficial. La criatura ha sido bautizada como Braingaze SL y entre sus objetivos se encuentra el desarrollo de nuevos instrumentos para diagnosticar un problema que afecta en especial a la población infantil: el trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH). Los padres de esta nueva aventura científica y empresarial son Hans Supèr, profesor Icrea del departamento de Psicologia de la UB y responsable del grupo de investigación Vision and Control of Action (Visca) de la UB, y Laszlo Bax, ingeniero en diseño industrial, emprendedor en varios negocios relacionados con la innovación científica.
(...)
Hans Supèr ha descubierto que existen pequeños movimientos oculares durante la fijación de la mirada que predicen cambios en la atención visual y la percepción consciente. “Cuando las personas prestan atención a un objeto hacen un movimiento muy pequeño con los ojos, que acompaña a la fijación de la mirada en el objeto”, explica Supèr. “Nuestra investigación concluye que cuando se producen estos pequeños movimientos de los ojos significa que la persona está prestando atención y observando conscientemente el objeto, mientras que si no detectamos ningún pequeño movimiento durante el proceso de fijación de la mirada quiere decir que la persona no está prestando atención y no será consciente de haber visto el objeto”, detalla este profesor de la UB.
(...)
La investigación básica liderada por Supèr ha hecho posible el desarrollo de un software o programario (conjunto de programas informáticos) que permite interpretar los datos que provienen del eye tracking o seguimiento del movimiento de los ojos de forma mucho más precisa y significativa para el mundo real. De hecho, según destaca Hans Supèr, muchos de los sistemas de eye tracking disponibles hasta ahora no permiten identificar qué es lo que realmente capta la atención de una persona cuando mira algo o a alguien.
(...)
Con la creación de la empresa Braingaze se pretende avanzar en esta línea de trabajo y poner en el mercado un nuevo sistema de análisis del eye tracking con múltiples aplicaciones médicas y comerciales. El método ha sido patentado y puede ser aplicado de forma no invasiva y rápida a personas de todas las edades.
Los sistemas de eye tracking se utilizan desde hace algunos años –hasta ahora con resultados no siempre fiables– para poder pronosticar cómo decidirán unos consumidores que se encuentran en un pasillo del supermercado delante de unas 40 marcas de lavavajillas, por ejemplo, y descubrir las fórmulas más eficaces de presentar los productos.
(...)
El sistema de Braingaze puede, por ejemplo, ayudar a realizar diagnósticos sobre TDAH en niños de poco más de dos años, una edad muy inferior a la que requieren los diagnósticos actuales. Al mismo tiempo, este nuevo sistema puede ayudar a discriminar algunos casos diagnosticados erróneamente como TDAH.

[Fragmentos del articulo publicado en la página 'De la ciencia al mercado', del suplemento Dinero del diario La Vanguardia. Texto de Joaquim Elcacho y fotografía de Gemma Miralda. Disponible en la edición papel de La Vanguardia y en la edición electrónica Premium, para subscriptores.]

14 novembre 2013

La única cosa positiva de la sentència del cas Prestige és que va ser llegida en gallec

(Comentari breu emès al programa de ràdio 'El món a RAC-1' el 14 de novembre 2013. 08:10 hores)

La costa gallega pot demanar ajuda a milers de voluntaris sempre que li faci falta però és evident que no pot refiar-se de la justícia. La sentència llegida ahir a l'audiència provincial de A Corunya només té un aspecte positiu, i és que va ser llegida en gallec.

No ens queda ni el consol de pensar que la tragèdia del Prestige faria canviar la història del tractament dels delictes ecològics.

Tothom pensava que després d'aquella marea negra es modificarien les lleis internacional per evitar una nova tragèdia però la realitat del mercat del petroli és molt difícil de canviar.

És cert que la Unió Europea ha prohibit la navegació de vaixells com el que es va enfonsar a Galícia però molts experts reconeixen que no es pot garantir que aquesta prohibició es compleixi al 100%....

I a Espanya, les coses tampoc han canviat gaire. Si demà es tornes a produir un cas com el del Prestige, les autoritats continuarien sense tenir una  normativa clara d'actuació  i els responsables tornarien a escapar-se d'anar a la presó i pagar les conseqüències.

No tenim cap interès personal en veure el capità Mangoures entre reixes però és evident que en la tragèdia del Prestige encara no s'ha fet justícia.

Joaquim Elcacho, periodista especialitzat en medi ambient i ciència, coordinador de La Vanguardia Natural, canal de medi ambient de LaVanguardia.com

13 novembre 2013

Incendis forestals, ara també al mes de novembre (Comentari breu al 'El món a RAC-1)


(Comentari breu emès al programa de ràdio 'El món a RAC-1' el 13 de novembre 2013. 08:10 hores)

El foc de l'Empordà ens ha sorprès dos mesos després que els consellers d'Interior i Agricultura presentessin al Parlament el balanç positiu de la campanya anti-incendis d'aquest estiu.

Les pluges de la primavera van evitar que la retallada d'efectius en la prevenció i extinció d'incendis acabés amb una tragèdia per als boscos de Catalunya però, una vegada més, la natura ens ha demostrat que mai podem abaixar la guàrdia.

Després de tres mesos sense pluges importants i amb tramuntanades com la d'aquesta setmana els boscos es troben ara més secs que el passat mes de juliol...

Per això no ens ha de sorprendre que les flames arribin aquest any més enllà de la Castanyada, sobretot perquè encara hi ha gent que es pensa que les voreres de les carreteres estan fetes per recollir les burilles o que els boscos es netegen sols.

I encara sort que tenim un cos de Bombers que es mereix tots els nostres elogis...

Els boletaires saben des de fa setmanes que estem passant una tardor molt dolenta, ara cal que les administracions i la resta de ciutadans en prenguin nota.

Joaquim Elcacho, periodista especialitzat en medi ambient i ciència, coordinador de La Vanguardia Natural, canal de medi ambient de LaVanguardia.com

11 novembre 2013

Èxits i problemes en la reintroducció de l'ós al Pirineu, xerrada a 'Visions de la ciència'

El cicle Visions de la ciència: paisatges amb ciència, acull aquest dilluns 11 de novembre (a les 19 hores) a la biblioteca Camp de l'Arpa-Caterina Albert, de Barcelona (Indústria, 295) una xerrada sobre la interacció humans-animals salvatges prenent com a exemple destacat el projecte de reintroducció l'ós bru al Pirineu. Amb la participació de Joaquim Elcacho, periodista especialitzat en medi ambient i ciència. Coordinador del cicle: Lluís Reales.





10 novembre 2013

El sistema d’autoestop electrònic creat a la Universitat de Girona supera els 1.500 usuaris

"En Tobias busca passatgers per anar de Palamós a Girona, avui a les 15.44 hores”. “La Noelia busca passatgers per anar de Reus a Riudoms, avui a les 15.45 hores...”. Aquests són dos dels anuncis publicats aquesta setmana al portal Fesedit, un servei de promoció del transport amb cotxe compartit, nascut a la Universitat de Girona (UdG).
(...)
Com el seu nom indica (Fese-dit) és una versió electrònica del tradicional autoestop, amb el valor afegit de les noves xarxes socials a internet. L’objectiu és facilitar el transport fent servir de forma més eficient els vehicles privats i, en conseqüència, reduir el percentatge d’emissions contaminants a l’atmosfera.
(...)
Miquel Montaner, promotor de Fesedit, recorda que la iniciativa va sorgir l’any 2009 quan El sistema Fesedit està gestionat per una empresa, Easy Innova SL, en la qual treballen cinc persones. Tanmateix, el projecte no pot ser analitzat amb els paràmetres tradicionals de l’economia d’empresa.
(...)
El centre Easy va desenvolupar un primer projecte de plataforma i va posar en marxa el 2010 una primera prova pilot, amb la participació d’un centenar d’usuaris. Els resultats van ser positius i la UdG va decidir implantar el nou sistema a tota la universitat. La gestió de Fesedit va ser encarregada a Easy Innova SL, i aquesta spin-off o empresa sorgida de la UdG s’ha responsabilitzat des d’aleshores de promocionar la utilització del sistema a altres centres universitaris (com la Universitat Rovira i Virgili), administracions públiques (com la delegació de la Generalitat a Girona) i empreses.
El funcionament de Fesedit és relativament fàcil...

[Fragments de l'article publicat aquest diumenge a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement Diners del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho. Disponible en edició paper de La Vanguardia i edició digital Premium o subscriptors.]

03 novembre 2013

Bioibérica posa al mercat un test per al diagnòstic personalitzat de l’artrosi de genoll

Els nous coneixements científics, en especial els relacionats amb la genètica, obren el camí d’un nou concepte científic: la medicina personalitzada. A partir de la informació que s’aconsegueix analitzant l’ADN de cada persona, es poden fer diagnòstics millors i dissenyar els tractaments més adequats. Fins i tot es pot arribar a conèixer-ne els resultats per endavant.

Després d’un llarg procés d’investigació i desenvolupament, Bioibérica Farma –la divisió farmacèutica de la companyia Bioibérica– ha posat al mercat aquest any un test diagnòstic que il·lustra perfectament aquest procés d’evolució cap a la medicina personalitzada. En concret, Arthrotest és el primer test a escala mundial que permet conèixer amb un alt grau de precisió la predisposició genètica de cada pacient a tenir una progressió ràpida de l’artrosi de genoll.

A través de l’anàlisi d’una mostra de saliva del pacient, s’identifiquen les alteracions genètiques associades a la progressió ràpida de la malaltia i es facilita la feina perquè el metge que supervisa la realització d’aquesta prova pugui recomanar al malalt el tractament més adequat de manera personalitzada.

“Els resultats d’aquest test ajuden que el metge i el pacient siguin més conscients de la malaltia i puguin actuar correctament. Si un pacient sap que la seva artrosi evolucionarà ràpidament des d’un punt de vista genètic, es prendrà més seriosament les mesures de tractament no farmacològic i farmacològic, així com les recomanacions del seu metge. A més, segurament s’haurà de sotmetre a controls més freqüents”, va explicar el doctor Josep Vergés, farmacòleg clínic i director Mèdic i Científic de Bioibérica Farma en l’acte de presentació del nou test diagnòstic, que va tenir lloc el mes de maig passat.

[Fragment inicial del reportatge 'El mal de genoll també està escrit en el nostre ADN' que publica avui la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement Diners, del diari La Vanguardia. Text de Joaquim Elcacho. Document només íntegre disponible en edició paper o electrònica per a subscriptors.]

28 octubre 2013

Les Rocalloses de Canadà també són un bon lloc per aprendre ciència. Xerrada conferència

Els parcs naturals de les Rocalloses de Canadà són espais inigualables per fer turisme però també obren la porta a un munt de coneixements sobre ciència i naturalesa.

En la conferència xerrada d'aquesta tarda a la Biblioteca Sagrada Família, de Barcelona (c./C/ Provença, 480), tractarem de descobrir algunes de les propostes més interessants, com la que amaga Burgess Shale -el paradís dels fòssils del Càmbric-, a tocar del llac Esmeralda, al Parc Nacional Yoho.

27 octubre 2013

Tecnologia led per imitar el Sol. Omicron crea una sistema de il·luminació adaptable

El nostre sentit de la vista s’adapta amb certa facilitat a la llum artificial. Estem tan acostumats als canvis que gairebé no ens adonem de la diferència que hi ha entre el llum que tenim en la cuina –habitualment il·luminat amb un fluorescent– i el dormitori –on potser encara conservem alguna bombeta incandescent–. El contrast encara és més gran si comparem un canelobre del segle XIX amb un modern díode emissor de llum (conegut popularment com a led per les sigles en anglès de light emitting diode).

Els fluorescents i els leds disponibles fins ara al mercat no aconsegueixen imitar les característiques de la font de llum per excel·lència, el Sol. Per la seva part, les clàssiques bombetes incandescents són poc eficients en l’ús de l’energia, mentre que les espelmes –no fa falta dir-ho– són part del passat. Seria possible tenir dins de casa –o a l’oficina– una font de llum barata, moderna, neta i amb la mateixa qualitat de llum que tenim en sortir al carrer un dia assolellat?

El 2009, un grup de l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC) que treballava en cèl·lules fotovoltaiques es va plantejar una qüestió d’aquest tipus quan va intentar aconseguir una font de llum artificial per provar al laboratori l’eficàcia dels seus futurs panells solars. Van dirigir la pregunta a un company del mateix IREC, Josep Carreras, investigador expert en il·luminació, que poc després es va posar a treballar en la creació d’una llum solar artificial.
(...)

“Vam presentar un projecte a la convocatòria ValorTec de la Generalitat, ens van concedir una ajuda i en dos anys ja teníem un prototip”, explica Carreras. El pas següent va ser crear l’empresa Omicron Lighting, com a spin-off de l’IREC –amb un contracte de transferència de tecnologia– i començar a treballar en el desenvolupament comercial del producte.
(...)

[Aquests són alguns dels fragments inicials del reportatge de la pàgina 'De la ciència al mercat' que podeu llegir al suplement Diners de La Vanaguardia (disponibles en edició paper o versió Premium i subscriptors). Text: Joaquim Elcacho]

26 octubre 2013

'La Vanguardia Natural', nou canal de medi ambient a l'edició digital de 'La Vanguardia'

'La Vanguardia Natural' és el nom del nou canal especialitzat en medi ambient de l'edició digital del diari La Vanguardia. Podeu accedir a aquest canal des del portal general de LaVanguardia.com (secció 'Vida', subsecció 'Natural') o directament a través de l'adreça www.lavanguardia.com/natural .

El nou canal es troba encara en fase de desenvolupament però ja ofereix els continguts bàsics d'aquest projecte: informació ambiental actualitzada de forma constant, divulgació dels valors de la naturalesa i opinions/anàlisi d'experts de prestigi.

La creació de 'La Vanguardia Natural' ha estat possible gràcies a l'empenta i suport d'Antonio Cerrillo (que col·laborarà activament en els continguts del nou canal) i Enric Sierra, sotsdirector de LaVanguardia.com. El nou canal està coordinat per Joaquim Elcacho i entre els seus col·laboradors permanents destaca José Luis Gallego.


20 octubre 2013

Un para-sol de 10 milions d’euros. Sener fabrica un component clau del telescopi Gaia de l'ESA

Si no sorgeixen problemes tècnics d’última hora i la meteorologia no ho impedeix, el proper 20 de novembre –just d’aquí a un mes–, la missió VS06 del coet rus Soiuz posarà a l’espai l’equip d’observació astronòmica més sofisticat que ha desenvolupat l’Agència Espacial Europea (ESA) en els seus gairebé quaranta anys d’història: el telescopi Gaia.

Gaia és en realitat un conjunt de dos telescopis que operaran conjuntament a l’espai amb l’objectiu de censar i analitzar els detalls de mil milions d’estrelles i, amb això, examinar la història de la Via Làctia. A més de millorar el coneixement que es té sobre estrelles ja detectades, és del tot probable que Gaia serveixi per descobrir nous cossos, com asteroides i planetes que orbiten en estrelles diferents del Sol. Durant cinc anys, els equips de Gaia recolliran i transmetran a la Terra una quantitat d’informació comparable a la que es pot emmagatzemar en 200.000 DVD d’alta capacitat.

La importància científica de la missió Gaia va acompanyada d’una complexitat tecnològica que ha mobilitzat centenars d’empreses especialitzades de tot el continent. El contracte principal de Gaia va ser assignat per l’ESA el maig del 2006 a la companyia Astrium SAS. Més de cinquanta subcontractes europees participen en la construcció dels components i sistemes d’aquest projecte. La participació industrial a Gaia inclou, entre d’altres, les empreses espanyoles Crisa, EADS Casa, Mier, Rymsa, Thales Alenia Space i Sener.

Un dels elements més importants que ha dissenyat, fabricat i verificat l’empresa Sener per a Gaia és el para-sol desplegable del satèl·lit, una peça clau per garantir el bon funcionament del nou telescopi espacial europeu, segons destaca Diego Rodríguez, director d’Espai de Sener. Gaia és un equip de molt alta precisió que ha de treballar en condicions de gran estabilitat mecànica però també tèrmica. Per garantir que els equips principals de Gaia es mantingui a una temperatura gairebé constant de 110 graus sota zero, els equips científics de la missió en col·laboració amb els especialistes de Sener van dissenyar un para-sol de 10 metres de diàmetre que es desplegarà quan l’equip sigui a l’espai. Un conjunt de dotze pètals o marcs idèntics s’obriran de simultàniament per subjectar i tensar dues mantes tèrmiques col·locades en paral·lel per fer ombra de forma constant al cor del telescopi.
(...)

[Fragment inicial de la pàgina 'De la ciència al mercat' publicada avui 20 d'octubre 2013 a la secció Diners del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcahco. Article disponible en l'edició paper de La Vanguardia o l'edició digital per a subscriptors]

13 octubre 2013

Una empresa sorgida de la UdG crea un sistema per filetejar aliments amb visió 3D

Alguns dependents filen molt prim a l’hora de tallar l’embotit. Els demanem un quart de quilo de pernil del país i al primer intent, després de tallar un nombre indeterminat de talls, dipositen la mercaderia a la bàscula i l’agulla marca exactament 250 grams. L’experiència és un grau, però què passa quan en una línia de producció automatitzada volem tallar i envasar peces de bacó d’exactament 500 grams? La pregunta pot semblar supèrflua per a un consumidor que s’acosta poc al supermercat, però es tracta de tot un repte per a algunes indústries del sector.

La solució més moderna i imaginativa a aquesta proposta ha sorgit del coneixement científic i de la tecnologia de l’empresa Aqsense, creada l’any 2004 com un spin-off de la Universitat de Girona (UdG). Aqsense va néixer en concret per la iniciativa de membres del grup de Robòtica i Visió per Computadora de la universitat i està especialitzada en la visió artificial 3D per a automatització i control de qualitat.
Després d’un primer període d’exploració dels mercats, durant els últims anys aquesta empresa ha treballat en programes informàtics i sistemes per a camps tan diversos com la fabricació de components d’automoció, l’ortodòncia o les màquines de tall i envasament d’aliments.

El 2009 l’empresa Marel, una multinacional especialitzada en la fabricació de màquines per al processament d’aliments, va aplicar la tecnologia de visió 3D desenvolupada per Aqsense per perfeccionar el sistema de tall de peces de carn. “La primera aplicació de Marel va ser per tallar bacó”, recorda Ramon Pallí, gerent d’Aqsense. “Amb l’ajuda de tres càmeres i de tres làsers s’escaneja el volum total de la peça de bacó mentre passa per la cinta transportadora i, de manera immediata –amb aquestes dades introduïdes en un sistema informàtic–, la màquina talla la carn en peces amb el pes exacte desitjat”, detalla Pallí. L’aportació principal d’Aqsense en aquesta aplicació és el programa informàtic que fa possible el processament de les imatges en 3D amb una gran precisió i a molt alta velocitat, amés del disseny complet del sistema de càmeres i làsers.

El sistema ha estat adoptat també per una multinacional alemanya de fabricació de màquines de tallar carn a filets. No obstant això, a Espanya, malgrat algun intent inicial, no hi ha hagut cap empresa que hagi aplicat en aquest camp la precisió científica de l’empresa derivada de l’Universitat de Girona.

L’escàner de 360 graus per filetejar aliments és l’aplicació estrella d’Aqsense però no l’única....

[Fragment inicial de l'article publicat el 13 d'octubre 2013 a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement Diners del diari La Vanguardia. Disponible en edició paper i edició electrònica per a subscriptors. Text: Joaquim Elcacho]

07 octubre 2013

Actividades humanas que hacen temblar la Tierra. Terremotos similares al caso Castor

El polifacético Gene Hackman protagonizó en 1978 el papel del malvado Lex Luthor en la primera entrega cinematográfica moderna del clásico Superman. En la pantalla, el superhéroe protagonizado por Christopher Reeve impide que Luthor destruya California provocando un gran terremoto a base de explosiones nucleares en la falla de San Andrés.

En la realidad, no se puede descartar que una bomba atómica pueda provoca un terremoto pero existen muchas otras actividades humanas que desde hace casi un siglo están alterando la estabilidad del subsuelo. El proyecto Castor, ante la costa del norte de Castellón y el sur de Tarragona, es el ejemplo más reciente de lo que se conoce desde hace años en el mundo científico como sismicidad inducida, es decir, los terremotos provocados o desencadenados por actividades humanas.

En la lista de posibles causas de terremotos inducidos se encuentran la construcción de grandes embalses, las explotaciones mineras, la extracción de hidrocarburos o de agua, las explotaciones geotérmicas y la inyección de fluidos en el subsuelo (incluidos los depósitos de gas del tipo Castor y la fracturación hidráulica o fracking). Uno de los episodios de sismicidad inducida más antiguos de los que se tiene constancia fue el provocado en 1932 por la construcción de la presa de Oued Fodd, en Argelia. Tres décadas más tarde, en 1964, la zona próxima al embalse de Koyna en el este de la India registró un terremoto de 6,5 grados de magnitud que provoco la muerte de 180 personas y que, según algunos estudios, podría haber sido inducido o desencadenado por la construcción de este embalse.

En España, el embalse de Itoiz (Navarra) es el ejemplo mejor estudiado de episodios de terremotos provocados por la presión que ejerce un gran volumen de agua sobre el subsuelo. En este caso, los estudios previos a la construcción indicaban claramente que existía un riesgo de movimientos sísmicos. Para minimizar este riesgo, los responsables del proyecto diseñaron un proceso de llenado del embalse muy lento y controlado, que se completó en el 2004. No obstante, los sismógrafos de la zona dejaron constancia de diversos terremotos en la zona durante el primer llenado del embalse, con un máximo
de 4,6 grados.

La excavación y extracción de materiales del subsuelo es otra de las causas que pueden alterar la estabilidad del terreno provocando fenómenos de subsidiencia (movimiento descendiente de la superficie) y terremotos de pequeña magnitud. Un proceso similar se produce en algunos pozos de extracción de gas o de petróleo. El caso más cercano de episodios importantes de sismicidad inducida por extracción de hidrocarburos se encuentra en los pozos de gas de Lacq, cerca de Pau (Francia), donde se registraron más de 2.000 terremotos en el periodo 1974-1996, con un magnitud máxima de 4,2 grados. Salvando las distancias,...


Leer más en  LaVanguardia.com


06 octubre 2013

Patent europea per a un probiòtic anticolesterol desenvolupat per un 'spin-off' de Catalunya

El probiòtic AB-Life és un dels primers productes d’AB-Biotics que ha arribat al mercat Un estudi avala que AB-Life és capaç de reduir el nivell de colesterol total entre un 14% i un 18%. (,,,)

AB-Biotics és una de les poques empreses catalanes que poden exhibir el mèrit de compartir origen i trajectòria amb dues universitats alhora. Nascuda el 2004 com un spin-off de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), aquesta jove companyia biotecnològica té actualment una seu a l’edifici Eureka de Bellaterra i una altra al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. (...)

AB-Life és el resultat d’una investigació de recerca de probiòtics que va començar amb expedicions a Amèrica Llatina i l’Àfrica. Les mostres recollides en aquestes zones han permès crear una base de dades amb més de 600 soques diferents de microorganismes d’origen humà que poden servir per crear nous productes amb efectes beneficiosos per a la salut. (...)

Un estudi clínic avalat pel comitè ètic de l’hospital Puerta del Hierro de Madrid va confirmar, en aquest sentit, que AB-Life –una combinació de tres soques de Lactobacillus plantarum que es troben de forma natural a l’intestí humà– és capaç de reduir el nivell de colesterol total entre un 14% i un 18%, “una eficàcia superior a la d’altres productes nutricèutics del mercat”, segons explica Audivert. (...)

L’acció d’AB-Life sobre el colesterol es podria deure a dos mecanismes diferents: d’una banda, aquestes soques del bacteri de l’àcid làctic L. plantarum podrien capturar i immobilitzar a la seva membrana el colesterol procedent de la dieta. D’altra banda, aquests microorganismes ajudarien a precipitar les sals biliars que obliguen el fetge a captar colesterol plasmàtic per sintetitzar noves sals. (...)

AB-Biotics va informar el 9 de setembre que l’Oficina Europea de Patents li ha concedit la patent europea del probiòtic ABLife com a reductor del colesterol (EP2485743). L’empresa catalana té firmats contractes de llicència per a AB-Life amb diverses companyies farmacèutiques per comercialitzar AB-Life aMèxic, el Brasil, Veneçuela i Corea del Sud, així com al sud-est d’Europa i Alemanya. A Espanya i Portugal, AB-Life és comercialitzat per Laboratorios Lacer, sota el nom comercial Primacol amb Lactobacillus AB-Life. (...)

[Fragments del reportatge publicat -6 octubre 2013- a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement Diners de La Vanguardia. -Disponible en edició paper i edició electrònica per a subscriptors-.
Text: Joaquim Elcacho]

05 octubre 2013

Salvem els cabells. Tractaments científicament demostrats i mites comercials sobre la calvície

La tardor ens recorda un dels problemes estètics més repetits en els homes de les societats avançades: la calvície. Alguns avenços científics deixen obertes les esperances i, a més, un estudi recent dut a terme amb germans bessons confirma que els nostres hàbits poden atenuar el pes de la genètica sobre els nostres caps.

Els aparadors de les farmàcies i parafarmàcies queden inundats amb propaganda de productes suposadament miraculosos contra la calvície durant el final de l’estiu i el principi de la tardor. L’analogia de la caiguda de la fulla és atractiva però no té base científica perquè, en els humans, la caiguda i recanvi dels cabells es produeix durant tot l’any i, a més, és un procés molt diferent al que causa la calvície comuna.

Si ens fixem més en els cabells de la banyera durant aquestes dates potser és perquè a la tornada de les vacances –i a començaments d’any– sempre fem vots per millorar la nostra aparença física. En tot cas, el més probable és que els venedors ens estiguin prenent el pèl. “Imagineu-vos que a una adolescent que té la regla li recomanen un producte perquè no es mori dessagnada i li asseguren que en uns cinc dies deixarà de perdre sang...

Doncs en alguns productes que es venen contra la calvície comuna es produeix un engany molt semblant”, explica sense embuts el doctor Ramon Grimalt, professor associat de Dermatologia a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i coordinador del Grup Espanyol de Tricologia (ciència que estudia els cabells) de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV)...

[Fragment inicial del reportatge sobre alopècia publicat al suplement ES de La Vanguardia 5 octubre 2013 pàgines 26-29. Text: Joaquim Elcacho. Només disponible en edició paper o electrònica per a subscriptors.]

02 octubre 2013

Josep Maria Massip, el periodista que va redactar la declaració de l'Estat Català

La història del periodisme a Catalunya té pendent d’omplir alguns buits importants. Oblits voluntaris o involuntaris que, actualment, poden ser resolts amb l’ajuda d’eines potents com la digitalització d’arxius, biblioteques i hemeroteques.

Un repàs de la documentació informatitzada i la memòria de familiars i coneguts fa possible per exemple recuperar la història de Josep Maria Massip, un periodista que en l’època franquista va treballar per a l’ABC i Diario de Barcelona però que, en temps de la República, va ser un home de confiança dels presidents Macià i Companys, director dels diaris La Humanitat i Última Hora, cap de Premsa de la Generalitat, candidat a ministre, diputat a les Corts per ERC, delegat del govern català a Madrid i conseller regidor de Governació de l’Ajuntament de Barcelona.

Entre els apartats més destacats de la vida d'aquest singular periodista es troba la seva més que probable participació en la redacció del discurs que pronunciaria el president Lluís Companys des del balcó de la plaça Sant Jaume cap a les vuit i vint minuts del vespre del 6 d'octubre de 1934 proclamant l’Estat Català. [“Catalans: L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc, i Catalunya i la República al cor de tots”, deia el discurs.]

La revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, publica aquest mes d'ocubre -ara que fa 79 anys dels fets d'octubre- un reportatge sobre la vida del periodista Josep Maria Massip. Text de Joaquim Elcacho amb una columna de col·laboració especial de Jesús Hermida (que va conèixer Josep Maria Massip als Estats Units).

Disponible l'edició en paper de Capçalera. També podeu consultar el reportatge a través d'internet:

29 setembre 2013

Un fàrmac orfe per a una malaltia mortal. Oryzon i la leucèmia mieloide aguda

L’empresa Oryzon Genomics, una de les spin-off deganes de Catalunya, espera poder iniciar aquesta tardor els assajos clínics de fase I (primera prova en humans, per descartar una possible toxicitat) del nou medicament Ory-1001 per al tractament de la leucèmia mieloide aguda (LMA). “L’Ory-1001 ha superat amb èxit les proves preclíniques (en animals de laboratori) i ara estem pendents de l’aprovació de l’Agència Espanyola del Medicament per fer un primer assaig amb pacients de leucèmia aguda a l’hospital Vall d’Hebron, que ja ha emès el vistiplau del comitè d’ètica”, explica Carlos Buesa, director general i cofundador d’aquesta empresa biotecnològica nascuda l’any 2000 amb el suport de la Universitat de Barcelona (UB) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Oryzon té moltes esperances posades en l’Ory-1001, sobretot després que el passat 5 d’agost la Comissió Europea aprovés la designació d’aquest producte com a medicament orfe per al tractament de l’LMA. Aquest reconeixement oficial permetrà que l’empresa promotora es beneficiï d’ajuts a la investigació del producte, a més de garantir-li –en el cas que els assajos clínics acabin amb èxit– el dret de comercialització en exclusiva durant un període de deu anys. Aquest tipus d’incentius pretenen facilitar el desenvolupament de medicaments que, com l’Ory-1001, van dirigits a malalties greus però amb un nombre relativament baix de pacients.

La recerca d’Oryzon en la família de productes a la qual pertany Ory-1001 es va iniciar en col·laboració amb l’equip del professor Isidre Ferrer, catedràtic de la UB i director de l’Institut de Neuropatologia de l’hospital de Bellvitge, quan buscaven marcadors o substàncies sintetitzades per l’organisme –presents a la sang, per exemple– que servissin per diagnosticar malalties neurodegeneratives. Així, buscant un marcador per a problemes com l’alzheimer, van comprovar que els teixits cerebrals danyats que estudiaven tenien molècules, com la demetilasa específica de lisina-1 (LSD-1, per les sigles en anglès), un enzim que es relaciona amb diverses malalties greus a través d’un complex procés epigenètic (modificació de l’expressió dels gens no provocada directament per una alteració en l’ADN).

“Oryzon tenia en aquell moment la voluntat de transformar-se d’una empresa d’R+D genòmica a una biofarmacèutica i vam començar un programa de recerca de molècules que poguessin inhibir l’acció de l’LSD-1”, explica Carlos Buesa. En el procés d’investigació, Oryzon va descobrir que a més de les implicacions neurodegeneratives, l’LSD-1 estava molt implicada en alguns tipus de càncer i, en conseqüència, van decidir seguir la recerca d’inhibidors en els dos camps.
Durant els últims anys, l’empresa –inicialment ubicada al Parc Científic de Barcelona i, en l’actualitat, a l’Almeda Park de Cornellà de Llobregat– ha desenvolupat més de 800 variants de possibles medicaments fins a arribar al candidat amb més possibilitats d’èxit per al tractament de l’LMA, l’Ory-1001.

[Fragment de l'article publicat a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement Diners del diari La Vanguardia]

22 setembre 2013

‘Drones’ civils amb base a Moià. L'empresa Catuav treballa amb vehicles aeris no tripulats

Les accions militars i d’espionatge a Síria han tornat a posar d’actualitat els drones o vehicles aeris no tripulats (UAV per les sigles en anglès), però els petits avions o helicòpters controlats a distància ocupen cada vegada més un lloc destacat en les activitats civils. Els drones també són un exemple de transferència de coneixements i de tecnologia entre la ciència i l’empresa.

L’exemple més pròxim de desenvolupament i d’aplicació de sistemes aeris no tripulats el trobem a l’empresa Catuav, amb seu a Moià, que treballa des de fa una dècada amb drones per a aplicacions exclusivament civils. Catuav, de fet, és l’única empresa del sud d’Europa especialitzada en la utilització científica de petits avions i helicòpters no tripulats per a l’observació de la Terra, i la primera que ha participat en feines d’avaluació de danys en terratrèmols, en aquest cas en la tragèdia de Llorca (Múrcia) del maig del 2011.

L’origen d’aquesta empresa de serveis de fotometria i de teledetecció amb drones va ser la companyia Aeroplans Blaus, especialitzada en la importació i distribució de material d’aviació. “Vam detectar la necessitat de desenvolupar alguns productes electrònics específics i, cap a l’any 2000, va sorgir gairebé per casualitat la possibilitat de desenvolupar un prototip d’un petit avió no tripulat”, recorda Jordi Santacana, fundador de l’empresa originària (que recentment ha canviat de propietari però continua operativa) i de Catuav.

“Un dels nostres clients, Indra, es va interessar pel prototip i vam signar un acord per construir el primer drone, l’Atmos 1; actualment tenim operatiu l’Atmos 6, un aparell molt més perfeccionat”, indica Santacana. A partir d’aquell primer miniavió elèctric no tripulat –de menys de dos quilos de pes i dotat d’una càmera de video-vigilància–, es va crear la nova empresa especialitzada en l’observació terrestre. “No venem ni tecnologia ni sistemes, només imatges aèries d’interès científic o tècnic preses quan i com necessita el client”, detalla Santacana.

La flota de Catuav actualment està formada per sis plataformes (quatre avions i dos helicòpters, més els seus respectius equips de control a terra) i sis models de càmeres o sensors de diferents bandes espectrals i de resolució. [...]

(Fragment inicial del reportatge publicat a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement Diners del diari La Vanguardia 23 setembre 2013. Text íntegre disponible en edició en paper o subscripció electrònica
)