25 de febrer 2016

Applied Nanoparticles , una empresa sorgida de la UAB, triplica el gas produït a plantes de residus

La presència de nanopartícules en diversos productes de consum i usos industrials (des de la pasta de dents fins als medicaments i les pintures) i el seu posterior abocament en forma de residus suposa un risc potencial per al medi ambient. Un dels primers estudis que s’ha dut a terme a Espanya en aquest camp va ser realitzat per experts de l’ Institut Català de Nanotecnologia (ara Institut Català de Nanociències i Nanotecnologia, ICN2) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En una primera fase que va disposar de l’ajuda de l’extint Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, l’estudi pretenia esbrinar si algunes nanopartícules que es troben als residus poden ser tòxiques per als microorganismes que s’utilitzen a les plantes de tractament d’aigües residuals.

Un dels descobriments més destacats d’aquesta investigació liderada pel professor ICREA Víctor Puntes, de l’ICN2, i el doctor Antoni Sánchez, de la UAB, va ser que les nanopartícules d’ òxid de ferro que arriben a les depuradores no només no eren tòxiques per als microorganismes sinó que augmentaven dramàticament la producció de biogàs.

Aquesta observació va ser la base per al registre de la patent del Biogàs+, un sistema que es basa en la utilització de nanopartícules d’ òxid de ferro com un additiu que ajuda l’alimentació dels bacteris encarregats de degradar la matèria orgànica en les plantes de tractament de residus. Aquest additiu augmenta de manera sostinguda la producció de biogàs i alhora transforma les nanopartícules de ferro en sals innòcues...

22 de febrer 2016

El futur de l'energia eòlica. Aerogeneradors més grans, equips sense pales i altres alternatives

Vortex Bladeless és el nom d'un projecte nascut a Espanya per a la creació d'aerogeneradors que no tenen pales sinó que aprofiten el vent per fer vibrar el pal o columna vertical i generar electricitat. Per contra, les principals companyies del sector aposten per models de pales cada vegada més grans. Aquestes són dos dels camins de futur d'una tecnologia en constant evolució.

El primer molí de vent per a la producció d'electricitat va ser construït per James Blyth a Glasgow (Regne Unit) l'estiu de 1887. L'equip feia 10 metres d'alçada i durant uns anys va generar la minsa electricitat que consumia el domicili d'aquest prestigiós enginyer elèctric escocès.

En l'actualitat funcionen arreu del món uns 270.000 aerogeneradors, amb un total de 380.000 megawats (MW) de potencia instal·lada. Les dades serveixen per deixar constància del creixement d'un sector que durant els últims anys ha demostrat una gran capacitat d'innovació tecnològica.

La immensa majoria d'equips de gran potencia en funcionament arreu del món són aerogeneradors d'eix horitzontal amb rotors de tres pales. El model d'aerogenerador més gran del món és actualment el Vestas V164, amb una potencia nominal de 8 MW i una alçada total de 220 metres (164 metres de diàmetre de rotor). El prototipus d'aquest molí gegant  va ser instal·lat al 2014 al National Test Center Denmark, a prop d'Osterild (Dinamarca), i la construcció en sèrie es va iniciar a finals del 2015...

04 de febrer 2016

Luchar contra el cáncer protegiendo el medio ambiente

Por una vez, seamos descaradamente egoistas: hagamos todo lo que esté en nuestras manos para evitar el cáncer. La lista de pequeñas y grandes cosas que podemos poner en práctica para derrotar a este grupo de enfermedades es muy larga y en ella se incluye otra muestra del egoismo bien entendido: protejamos el medio ambiente.

Los responsables del Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer (IARC, por las siglas en inglés) desencadenaron una enorme polémica internacional el pasado mes de octubre cuando anunciaron la incorporación de las carnes procesadas (embutidos y similares) en la lista de substancias carcinógenas para los humanos (Grupo 1) y a la carne roja como producto probablemente carcinógeno para los humanos (Grupo 2A).

La IARC ha publicado en los últimos años muchos otros estudios sobre la relación entre cáncer la contaminación provocada por los humanos en el aire, el agua, el suelo y los océanos; muy pocos de los cuales han llegado a convertirse en una preocupación social...

[Publicado en blog de la Fundación Aquae]


01 de febrer 2016

Sense4Care, empresa surgida de la UPC, comercializa una detector de caídas para ancianos

Joaquim Elcacho, texto

Tener las cosas claras desde un principio. Si un centro de investigación trabaja en el desarrollo de tecnologías para la mejorar la calidad de vida, lo importante es que los resultados de este trabajo estén al alcance de las personas lo más pronto posible. El Centro de Estudios Tecnológicos para la Dependencia y la Vida Autónoma (CETpD), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), tiene muy clara esta filosofía y así lo ha demostrado con la creación de empresa Sense4Care (spin off de la UPC) y el primero de sus productos que llega al mercado, el detector automático de caídas para personas de edad avanzada Angel4.

La investigación del CETpD-UPC en el campo de la detección de caídas se había iniciado en el 2008 a través de la búsqueda de un detector automático basado en un único acelerómetro y ahora se ha convertido en una realidad tangible.

"Cuando fuimos conscientes de que nosotros mismos podíamos contribuir a la salida al mercado de los productos basados en las actividades de investigación decidimos poner en marcha Sense4Care, que fue constituida legalmente en septiembre de 2012", explica Manuel Moreno, cofundador y CEO de esta spin off de la UPC...

31 de gener 2016

Inergy, una empresa sorgida d'un centre universitari que ajuda a l'eficiència energètica

La pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement 'Diners' del diari La Vanguardia publica aquest diumenge 31 de gener un reportatge sobre l'empresa Inergy, sorgida del Cimne (UPC) i RSM Gassó.

El seu treball ajuda als ajuntaments i d'altres institucions i empreses a millorar en l'eficiència energètica i l'estalvi en el consum d'energía. (text: Joaquim Elcacho)


30 de gener 2016

Impostos per aprofitar el sol. Crítiques a la regulació de l'autoconsum elèctric

[Article publicat a la revista Theknos -CETIB, Enginyers BCN- pàgs. 30-31, nov-des 2015; disponible a https://www.enginyersbcn.cat/media/upload/theknos/198/index.html ]

Joaquim Elcacho / Text

"L'autoproducció i ús directe de l'energia contribueix a reduir la dependència energètica de l'exterior, incrementa l'eficiència energètica, millora la competitivitat de les empreses, crea ocupació i fomenta l'economia local", recorda el 'Manifest pel dret al sol' recordant que aquest és un "dret cívic i un instrument clau a l'hora de fer via en el camí de la transició energètica cap a un sistema energètic basat en el 100% d'energia renovable, que ens permeti fer front a la realitat del canvi climàtic".

Després d'aquesta exposició de principis, el document -i les entitats firmants- sol·licitaven la retirada del projecte de Reial Decret de subministrament i producció d'energía eléctrica amb autoconsum amb el qual el govern central "pretén limitar el dret ciutadà a la captació, transformació i ús de l'energia continguda en els fluxos biosfèrics, especialment el procedent del Sol"...

29 de desembre 2015

Un test más efectivo para 'colesterol malo'; el trabajo de Biosfer Teslab

La prevención y tratamiento de las enfermedades cardiovasculares provocan cada año pérdidas económicas multimillonarias, sin olvidar que anualmente mueren por este tipo de afecciones más de 17 millones de personas en todo el mundo. Como recuerdan constantemente los médicos, uno de los factores relacionados con el riesgo de problemas como la aterosclerosis y la cardiopatía isquémica son los niveles elevados en sangre de lipoproteínas de baja densidad (LDL, del inglés low density lipoproteins), el popularmente conocido como colesterol malo.

La Plataforma Metabolómica de la Universidad Rovira i Virgili (URV) trabaja desde hace años en el uso de la resonancia magnética nuclear en el análisis de partículas presentes en la sangre como las LDL. El equipo que dirige el profesor Xavier Correig Blanchar, responsable de Plataforma Metabolómica de la URV en colaboración con la Unidad de Investigación en Lípidos y Arteriosclerosis de la Universidad Rovira i Virgili, que dirige Lluís Masana; ha conseguido desarrollar procedimientos de análisis de lipoproteínas más rápidos y eficaces. Además, uno de los avances en este campo, el test Liposcale®, está en fase de desarrollo comercial a través de una empresa surgida (spin off) de la Universidad Rovira Virgili y el Instituto de Investigación Sanitaria Pere Virgili (IISPV) .

18 de novembre 2015

La Comissió Europea reconeix la innovació de Sparsity, empresa sorgida de la UPC

El primer informe Radar d'Innovació (Innovation Radar Report), publicat pel Centre Comú d'Investigació (Joint Research Centre) de la Comissió Europea el mes de juliol passat, situa l'empresa Sparsity Technologies SL (Sparsity), un projecte derivat de la Universitat Politècnica de Catalunya, en la primera posició del rànquing de les deu petites i mitjanes empreses més innovadores pel seu paper clau en el desenvolupament d'aplicacions tecnològiques vinculades al tractament de dades.

Sparsity té un origen realment curiós. Fa gairebé una dècada, membres del grup d'investigació Data Management Group (DAMA-UPC), vinculat al Departament d'Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, van col·laborar amb l'agència notarial de certificació Ancert (sorgida del Consell General del Notariat) en l'aplicació d'un gestor de bases de dades per a la detecció de blanqueig de diner en la compravenda d'habitatges, entre altres tipus de frau.

Els fraus urbanístics han estat de moda durant anys, però no sempre és fàcil descobrir-los. El gestor de bases de dades creat per DAMA-UPC, Sparksse, permetia crear grafs, o graphs en anglès, a partir dels quals es podien observar més fàcilment les relacions entre els successius venedors i compradors d'immobles, de manera que quedaven al descobert possibles fraus com els denominats bucles (una persona ven un immoble i després de diverses transaccions torna a ser-ne la propietària).

"Aquell primer treball pràctic ens va convèncer que disposàvem d'un coneixement i una tecnologia que podien ser traslladats al món de l'empresa", explica Josep Lluís Larriba, director de DAMA-UPC i un dels socis fundadors de Sparsity, constituïda formalment el 2010. A partir de la col·laboració amb els notaris, "vam crear una infraestructura que ens permet resoldre problemes de grafs de forma genèrica, per exemple, en l'anàlisi i millor comprensió de les xarxes socials a internet".

La gestió de bases de dades de grafs és l'instrument principal de la feina de Sparsity i Josep Lluís Larriba explica el fonament d'aquesta tecnologia. Des del punt de vista de les matemàtiques, un graf és una representació que ajuda a analitzar de fàcilment fenòmens tan de moda com les xarxes socials. "A Facebook, per exemple, trobem persones i relacions entre persones. Amb l'ajuda d'un graf cada persona pot ser representada per un punt -node- mentre que les relacions són representades per línies -arestes- que enllacen les persones, de manera unidireccional o bidireccional", indica esquemàticament Larriba. En aquest cas, "un graf ens permet extreure informació, de manera més senzilla i útil, sobre les comunitats que es creïn dins d'una xarxa social".

Projectes destacats

Entre les empreses per a les quals ha treballat Sparsity en el camp de l'anàlisi de les xarxes socials, Josep Lluis Larriba destaca el cas de Media Planning Group, mentre que entre els projectes més recents destaca el projecte europeu Somatch per a la millora de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses de la moda.

El projecte Somatch pretén, en concret, crear una eina innovadora per a l'extracció i l'anàlisi de grans conjunts de dades no estructurades, relacionades amb l'ús i les preferències de productes de moda pels consumidors. "La idea és utilitzar fotografies que circulen a les xarxes socials i les relacions entre les persones en les mateixes xarxes socials per identificar els teixits que estan fent servir persones famoses o innovadores i entendre l'impacte en la moda i poder crear mostraris de teixits per a les pròximes temporades més ràpidament i econòmicament", explica Larriba.

La participació de Sparsity en aquest projecte pot aportar avantatges econòmics a les petites i mitjanes empreses del sector i, a més, com destaca Larriba, "és un exemple dels beneficis que suposa la col·laboració entre la universitat i l'empresa, en concret entre el CIT UPC i el món empresarial".

Sparsity i DAMA-UPC participen actualment en un total de sis projectes europeus, "una xifra realment elevada, ja que es tractar d'una empresa petita com la nostra i un equip d'investigació universitari", assenyala Josep Lluís Larriba.

A més del projecte Somatch, aquests projectes que estan en marxa estan relacionats amb temes tan diversos com l'ús de les tecnologies de la informació al tren europeu del futur o les aplicacions informàtiques personalitzades al sector del turisme i la mobilitat sostenible per a les ciutats.

CIT UPC, un model de relació universitat-empresa

"Gràcies al Centre d'Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, el CIT UPC, on es reuneixen 20 centres de camps del coneixement molt diversos, podem atacar problemes que d'una altra manera seria impossible afrontar", explica Josep Lluís Larriba. El projecte europeu Somatch en què participa Sparsity i que està liderat per INNOTEX Center / Intexter (Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa) és un exemple d'aquesta col·laboració universitat-empresa.

La Fundació CIT UPC va ser constituïda el 2011 a partir de 20 centres de la UPC, punters en investigació i transferència de tecnologia, que formen part de la xarxa TECNIO de la Generalitat. Els centres que són membres de CIT UPC estan ubicats a quatre campus de la UPC a Barcelona, Terrassa i Vilanova i la Geltrú i, en conjunt, estan constituïts per més de 500 investigadors.

Els centres membres de CIT UPC van generar, en conjunt el 2014, una activitat de més de 12 milions d'euros, el 53% procedent de convenis directes de col·laboració en R+D amb empreses.


[Article publicat el 4 d'octubre de 2015 a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement setmanal d'economia 'Diners' del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho.]

Consultar document .pdf a l'Hemeroteca de La Vanguardia.

15 de novembre 2015

La mala gestió dels residus de tovalloletes provoca danys milionaris en els sistemes de tractament d'aigües

[Article publicat a la revista Theknos, del CETIB, octubre 2015. Visiteu la versió on line d'aquesta interessant revista, també en format .pdf]

Joaquim Elcacho / Text

La gestió de l'aigua a països industrialitzats com Catalunya s'enfronta a un nou repte. La moda de fer servir tovalloletes humides per a la neteja personal i de la llar, i la mala gestió d'aquests residus estan provocant problemes tècnics als sistemes de tractament i danys econòmics milionaris a les autoritats municipals i empreses gestores.

Les prestatgeries d'un gran supermercat a qualsevol ciutat de Catalunya -com a la resta d'Europa- inclouen avui dia més d'una vintena de varietats o models de les conegudes com a tovalloletes humides. Se n'ofereixen per a tot tipus de usos i serveis, des de la higiene dels nadons i la gent gran fins a l'eliminació de les taques dels sofàs de pell o com a desmaquilladors. Les etiquetes d'alguns d'aquests productes de fibres sintètiques recorden -sovint en lletra petita o amb símbols- que una vegada utilitzats han de ser considerats residus sòlids i, per tant, no poden ser llançats al lavabo com si es tractés de paper higiènic.

Dissortadament, una part relativament important del milions de les modernes tovalloletes que es fan servir cada dia a les llars de països com Catalunya van a parar als sistemes de clavegueram i les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR).

L'acumulació de residus d'aquesta mena afecta diverses parts dels sistema de sanejament, "en especial, a les estacions de bombament o punts de la xarxa on s'impulsen les aigües residuals del clavegueram fins a la depuradora per al seu tractament", explica a Theknos un portaveu de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Els problemes tècnics són més greus en les instal·lacions que no disposen de reixes automàtiques, i es "produeix sobretot en dies de pluges intenses, ja que moltes d’aquestes tovalloletes es queden acumulades a les canonades i quan arriba l'aportació d'aigua de pluja a través del clavegueram s'acumulen a l'entrada i provoquen el tap".

L’ACA ha calculat que, com a mitjana per a una ciutat de 200.000 habitants, la mala gestió de les tovalloletes humides i teixits similars genera "un sobrecost anual en el sistema de sanejament d'uns 150.000 euros".

L'ús massiu i sovint inadequat de les tovalletes humides provoca cada any a Europa unes despeses de entre 500 i 1.000 milions d'euros, segons l'informe Toilets are not a bin! publicat l'octubre del 2014 per EurEau (Federació Europea d'Associacions Nacionals de Subministradors d'Aigua Potable). EurEau recorda que bona part d'aquestes despeses han de ser suportades pels ajuntaments (o d'altres entitats gestores dels sistemes de sanejament), i adverteix que els perjudicis econòmics continuaran creixent si els ciutadans no col·laboren en la gestió adequada d'aquests residus.

En el mateix sentit, les dades presentades a Congreso Nacional de Medio Ambiente (Conama-2012) per Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS) indiquen que la gestió inadequada de residus de tovalloletes humides i altres productes similars provoca un increment del 18% en el cost de manteniment dels sistemes de sanejament.

Exemples d'un problema creixent

Els problemes tècnics en sistemes de sanejament a causa de residus com els de les tovalloletes humides s'han produït a Catalunya en ciutats com Terrassa, Martorell,  Cambrils, Manresa, Manlleu, Vidreres, Quart, Monistrol de Calders, Alcover i Mont-roig, segons l'Agència Catalana de l'Aigua.

"Per exemple, en el sistema de sanejament de Cambrils es produïa un problema pels continus embussaments de bombes; això ha comportat el canvi dels rodets i la hidràulica de les bombes, amb el cost que això ha representat", ha indicat un portaveu de l'ACA. A la depuradora d'Igualada també es té constància d'aquest problema, que es dóna sobretot quan les pluges són intenses (primavera o tardor). "L'aigua transportada en els col·lectors arriba barrejada amb aquestes fibres fins que arriben al pou de capçalera de la depuradora i provoca l’aturada de les bombes", concreta l'ACA.

Un residu amb aparença de paper

L'Agència Catalana de l'Aigua va posar en marxa al 2014 una campanya informativa per fer entendre els ciutadans que les tovalloletes humides no són degradables a l’aigua i que per tant s’ha de tractar com a residu sòlid, i mai llança-les al lavabo.
L'OCU (Organización de Consumidores y Usuarios) va fer l'estiu passat una campanya en aquest mateix sentit per al conjunt d'Espanya. Les tovalloletes humides no es desfan com el paper higiènic i, a més, sovint deixen anar fils que s'emboliquen amb altres residus formant taps que bloquegen les clavegueres i espatllen les depuradores, recordava l'OCU.


Documentació de l'ACA:
http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sanejament/Flyer_Bones_Practiques_sanejament.pdf

Informe/declaració de la EurEau http://eureau.org/administrator/components/com_europublication/pdf/e805676ff5d3f3f34deb24e8a417f548-2014.10.24%20EurEau%20PP%20on%20Wet%20Wipes.pdf

Conama 2012:
http://www.conama2012.conama.org/web/generico.php?idpaginas=&lang=es&menu=86&id=2240&op=view&tipo=P

Informe de la OCU:
http://www.ocu.org/salud/cuidado-piel/noticias/toallitas-humedas-impacto

31 d’octubre 2015

Salut des del telèfon mòbil; HealthApp presenta a Europa les seves tres primeres apps

Completar estudis a l'estranger és gairebé una obligació per als joves investigadors que proven d'obrir-se camí al món de la ciència. En ocasions, les estades en formació en altres països serveixen també d'inspiració per transformar el coneixement científic en bones idees de negoci.

Jordi Cusidó -doctorat en Enginyeria Electrònica per la Universitat Politècnica de Catalunya- va passar bona part de l'estiu del 2011 fent un màster a la Universitat de Stanford (Califòrnia, Estats Units), en una activitat acadèmica en què va col·laborar amb joves d'Austràlia, Alemanya, Noruega i els Estats Units, en el desenvolupament d'un pla de negoci per a una aplicació informàtica per a l'atenció de problemes de salut mental.

"La líder d'aquell grup, una psicòloga australiana, va aprofitar aquell treball per crear la seva pròpia empresa i jo, de tornada a Barcelona, vaig explicar l'experiència i em vaig adonar que també teníem possibilitats de transformar aquest tipus de propostes en una iniciativa empresarial", indica Cusidó...

25 d’octubre 2015

Una iniciativa sorgida de la URV gestiona conreus de manera eficient

El grup de recerca científica MINOS, del departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automà­tica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), treballa des del 1994 en àmbits com el desenvolupament de micro i nanotecnologies per a microsistemes químics, la recerca en tècniques avançades de processament de senyal per a ­sistemes multisensors i el desenvolupament d'aplicacions amb sensors de gasos i olfacte electrònic.

La definició de les línies de recerca d'aquest grup pot semblar molt allunyada de les aplicacions pràctiques. però el 2013 responsables de l'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de l'avellana i conreus mediterranis de Reus es van posar en contacte amb investigadors de MINOS per a un projecte d'assessorament que s'ha acabat convertint en una empresa derivada (spin-off ) de la URV. L'ADV de l'avellana volia validar un model de prevenció d'una malaltia de les plantes que havien desenvolupat experts de la Univesitat de Girona. L'objectiu era saber si el sistema també seria útil per a conreus a les comarques de Tarragona, recorda Raúl Calavia, membre de MINOS i doctor en Enginyeria Electrònica...

15 de juliol 2015

Endor Nanotech posa al mercat una nova línia de productes per regenerar la pell

El premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora de l'any, concedit pel Consell Social de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera, va ser atorgat el mes de desembre passat als responsables d'Endor Nanotechnologies, una start-up biomèdica que es dedica al desenvolupament de productes per a la salut utilitzant la nanotecnologia.

L'àrea de treball principal d'aquesta firma ubicada al Parc Científic de Barcelona és la investigació i el desenvolupament de tractaments antitumorals. El primer compost creat per Endor per al càncer de pàncrees ha aconseguit en un model animal el mateix nivell d'eficàcia que la quimioteràpia actual però sense causar cap efecte secundari, explica Joaquim Querol, fundador, soci i president executiu de la companyia. L'empresa té previst l'inici d'estudis clínics amb aquest producte per a l'any 2017.

La primera iniciativa que Endor ha posat al mercat és un tractament cosmètic que ha rebut el nom de Y.en, una línia de productes que són l'adaptació d'una tecnologia que ajuda a regenerar la pell perjudicada en casos per als quals no hi havia tractaments específics i el pronòstic de recuperació no era bo, destaquen els responsables de la companyia...

18 de juny 2015

Biocontrol, un empresa derivada de la UB que ajuda a controlar les malalties de les plantes

Reduir l'ús de productes químics en agricultura és un dels grans reptes de la protecció del medi ambient i la salut humana al segle XXI. Una de les alternatives a fitosanitaris, herbicides i insecticides químics es troba en la mateixa naturalesa, és a dir, en els microorganismes que es poden utilitzar per combatre de manera natural les plagues i les malalties de les plantes.

Amb aquest clar objectiu va ser fundada el 2005 Biocontrol Technologies SL, una empresa de base tecnològica, spin-off de la Universitat de Barcelona, especialitzada en la investigació, desenvolupament i producció de microorganismes que poden actuar com a agents de control biològic davant malalties en els cultius d'hortalisses, ornamentals i planters.

La primera oferta comercial d'aquesta jove empresa ubicada al Parc Científic de Barcelona és el T34 Biocontrol, un producte que conté conidis o espores de Trichoderma asperellum soca T34, un fong d'origen natural que s'ha mostrat eficaç com a supressor de la fusariosi vascular, una malaltia provocada pel fong Fusarium oxysporum i que afecta més de cent espècies de cultius...

16 de juny 2015

Impetux, projecte derivat de la UB, avança a escala mundial en el camp de les pinces òptiques

Algunes de les empreses més innovadores del món apareixen poc en els mitjans de comunicació simplement pel fet que treballen en camps molt especialitzats i difícils d'entendre per al públic en general. A Catalunya també hi ha empreses amb un nivell científic i tecnològic molt alt, amb productes innovadors a escala internacional però amb pocs titulars de premsa.

Un exemple d'aquesta aparent paradoxa és Impetux Optics, un projecte derivat de la Universitat de Barcelona (UB), sorgida en concret del treball d'investigació desenvolupat per experts del Grup de Biofotònica-Optical Trapping Lab.

L'empresa es va constituir el juliol del 2012 i el seu equip d'emprenedors està format en l'actualitat pels socis fundadors Arnau Farré, Ferran Marsà i Mario Montes, juntament amb Elisabet Romeu, sòcia i directora general. El maig d'aquest any, la UB, a través de Cultura Innovadora i Científica (CIC-UB) -l'empresa del Grup UB dedicada a la gestió de participacions en empreses derivades de la UB-, va entrar en l'accionariat d'Impetux.

El treball d'aquesta jove i innovadora empresa s'emmarca en el camp de les pinces òptiques (també conegudes com a trampes òptiques), uns instruments que permeten capturar o moure objectes de mesures microscòpiques utilitzant únicament feixos o rajos de llum làser, sense necessitat de contacte físic directe. "Amb les pinces òptiques podem manipular partícules molt petites, per exemple, una cèl·lula viva sense provocar-li cap dany", explica Elisabet Romeu.

13 de maig 2015

La catalana Medcomtech lidera dues 'spin-off' amb patents pròpies en el camp de la salut

Apostar per la innovació i la investigació científica és la millor fórmula per fer avançar les empreses. Joan Sagalés no només està convençut de la veracitat d'aquest sil·logisme sinó que treballa des de fa un any en la seva aplicació pràctica. Aquest diplomat en Empresarials, empresari i exjugador d'handbol (al FC Barcelona i a la selecció espanyola) va fundar l'empresa Medcomtech l'any 2002 i ara és l'impulsor principal de les seves dues primeres spin-off de base científica i tecnològica: Medcom Flow i Medcom Advance.

Medcomtech treballa des de fa 12 anys en el sector dels productes sanitaris especialitzats en la distribució d'implants quirúrgics en traumatologia i ortopèdia. "Els nostres resultats són bons i continuem creixent, però observem que tenim alguns límits, i un dels reptes que pretenem superar és el d'invertir en investigació i tecnologia per disposar de les nostres pròpies patents", explica Sagalés com a motiu principal de la creació de les dues primeres filials.

La primera empresa de base tecnològica sorgida de Medcomtech és Medcom Flow, una companyia especialitzada a crear i comercialitzar productes propis en el camp de l'anestèsia.

L'any passat, a més, va ser presentada Medcom Advance, un projecte derivat sorgit de l'aliança de Medcomtech (que té el 75% del capital), la URV, el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), la Institució Catalana d'Investigació i Estudis Avançats (Icrea) i el doctor Ramón Álvarez Puebla.

06 de maig 2015

Jornada 'Connectem la innovació': la UPC bat rècords en la relació ciència-empresa

Nou rècord de contactes entre centres d'investigació i empreses a Catalunya. La jornada "Connectem la innovació", celebrada dimecres passat, dia 12, a l'edifici Gaia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa va aconseguir la respectable xifra de 250 interaccions universitat-empresa en menys de tres hores. Posant en pràctica la tècnica del networking directe, representants de 21 empreses de Terrassa i del conjunt del Vallès van entrar en contacte amb 24 grups d'investigació de la UPC i amb el Centre Tecnològic Leitat. La trobada s'emmarca en les activitats Terrassa a Òrbita organitzades pel Parc Científic i Tecnològic de Terrassa Orbital 40 amb l'objectiu de difondre la feina d'investigació i desenvolupament que es duu a terme a Terrassa i acostar aquestes activitats al món empresarial.

La xifra de 250 contactes o interaccions universitat-empresa és atractiva, però encara és més important "el canvi de cultura" que representen aquest tipus de jornades, explica David González, subdelegat d'investigació del Campus de Terrassa de la UPC i investigador del grup TIEG (Grup d'Electrònica Industrial de Terrassa). "Estem creant una atmosfera de confiança i coneixement entre empreses i centres d'investigació que sens dubte tindrà resultats pràctics", avança González.

"Connectem la innovació" ha celebrat aquest any la seva segona edició i els resultats han estat "molt positius". "Algunes de les empreses que participen en aquestes trobades es queden sorpreses de tot el que es fa a la universitat, potser perquè encara es manté la visió del segle XIX que les universitats són llocs foscos i tancats on treballen savis que no volen que ningú els molesti", explica el subdelegat d'investigació del Campus de Terrassa de la UPC.

20 de febrer 2015

Octocamvisión, els drons s'obren pas en el món empresarial

Octocamvisión té molt pocs mesos de vida com a empresa però ja és un referent del Barcelona Institut d'Emprenedoria de la Universitat de Barcelona (BIE-UB). Els socis fundadors d'aquesta empresa tecnològica emergent, Bernardo Sá Pereira i David Ferré, col·laboren amb el BIE explicant la seva experiència com a creadors d'Octocamvisión a altres joves emprenedors amb base científica interessats a conèixer els avantatges i inconvenients de llançar-se al món empresarial.

L'experiència de Ferré i Sá Pereira és tan atractiva -i amb tant de futur- com el món en què es mou la seva activitat empresarial: els drons o vehicles aeris no tripulats. David Ferré és un jove enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya que es va aficionar als helicòpters de radiocontrol quan tenia només dotze anys, i es va arribar a convertir-se en instructor professional d'aquesta classe de vehicles quan tenia 18 anys.

Els vehicles clàssics de radiocontrol no permetien fer filmacions de vídeo prou estables i el 2011 Ferré va decidir anar a Madrid a comprar el seu primer dron, amb què començaria a fer filmacions de qualitat per a usos comercials. El 2013, David Ferré es va associar amb Bernardo Sá Pereira, un jove llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la UB, i tots dos van crear el mes de maig passat l'empresa Octocamvisión SL, especialitzada en serveis amb drons.

28 de gener 2015

Un sistema creat per l'empresa Verisize facilita la selecció per internet de les talles de roba

El comerç electrònic (e-commerce) s'esta fent un lloc al món de la moda. Els consumidors troben cada vegada més facilitats i al·licients per comprar uns pantalons o una faldilla a través d'una botiga a internet. El volum de negoci creix amb certa rapidesa, malgrat que alguns consumidors hi continuen trobant alguns inconvenient relativament importants, com la por de rebre una peça de roba que no s'ajusta a la seva talla. I és que fer un vestit a mida continua sent un art i l'estandardització de les talles no evita que continuï existint una gran variabilitat de productes i marques que adapten les mides de les seves peces al gust dels seus clients (i de les modes).

El problema de les talles provoca reticències entre els compradors potencials i també pèrdues en les empreses venedores, que en ocasions es veuen obligades a fer-se càrrec de les devolucions dels productes, que no es corresponen a les mesures desitjades pels clients.

El 2012, un equip d'investigadors del Centre de Visió per Computador (CVC), al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, va rebre l'encàrrec d'una empresa del món de la moda interessada a millorar la seva oferta de comerç electrònic i reduir el problema de les talles equivocades. "Taylor4less, una empresa especialitzada en la confecció de roba a mida i venda per internet, buscava una solució informàtica per reduir la devolució de peces que es produeix perquè alguns clients prenen les seves mides corporals de manera poc precisa i reben una peça de roba que no és de la seva talla", recorda Xavier Roca, investigador del CVC.

20 de gener 2015

Vitam, un projecte nascut a la Universitat de Girona que perfeccionar la teleassistència

Comunicar-se d'una punta a una altra del planeta per videoconferència està cada vegada més a l'abast de les empreses i del públic en general. No és tan fàcil, en canvi, disposar d'un sistema d'aquesta classe que ofereixi plenes garanties de seguretat i confidencialitat (complint la llei de protecció de dades). Per simple precaució, no sembla recomanable que la comunicació entre un pacient i el seu metge o entre una empresa i el candidat a un lloc de treball es faci a través d'un sistema de videoconferències d'ús públic i gratuït, per posar dos exemples fàcilment comprensibles.

La teleassistència mèdica va ser precisament l'origen d'un dels primers projectes de desenvolupament de videoconferències segures nascut a Catalunya. La Federació d'Esclerosi Múltiple provava de posar en marxa un sistema d'atenció a distància de les persones afectades per aquesta malaltia i va sol·licitar la col·laboració del Grup de Comunicacions en Banda Ampla i Sistemes Distribuïts (BCDS, per les sigles del nom en anglès) de la Universitat de Girona (UdG). "El malalt amb esclerosi múltiple és un cas claríssim de la utilitat de la teleassistència, perquè molts pacients tenen problemes de mobilitat i els desplaçaments fins als hospitals són difícils i costosos", explica el professor Josep Lluís Marzo, director de BCDS.

09 de gener 2015

BETA i Bigas Alsina executen un projecte per convertir el pèl porcí en combustible

Fa dècades que el pèl de porc va deixar de ser utilitzat a gran escala per a la fabricació de raspalls i brotxes. Ara, el pèl porcí és bàsicament un residu que provoca despeses de gestió a les empreses del sector, a més de problemes per al medi ambient. Pot semblar una minúcia però Sergio Ponsá, director del Centre Tecnològic BETA (Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya) i membre de la Xarxa Tecnio (ACCIO), explica que "una granja de Catalunya que sacrifica cada dia 2.000 porcs genera com a mínim dues tones diàries de pèl, a l'estiu una mica menys i a l'hivern una mica més".

Cal recordar que cada any passen pels escorxadors catalans més de 17 milions de porcs (el 41% de la producció porcina de tot l'Estat), es pot calcular que anualment es genera en aquestes instal·lacions la respectable xifra de 17.000 tones de pèl de porc.

Sergio Ponsá coneix aquesta xifra perquè és un dels responsables d'un projecte d'investigació i desenvolupament centrat precisament en la recerca d'alternatives de tractament i valorització del pèl i dels residus sòlids del sector porcí, promogut per INNOVACC (Clúster Carni Porcí de Catalunya). Els primers resultats d'aquest projecte van ser presentats el passat 9 d'octubre a la seu a Girona de l'empresa Bigas Alsina, responsable de l'execució d'aquesta iniciativa al costat del Centre Tecnològic BETA.

17 de desembre 2014

Sadako posa a prova un robot assistit de visió artificial per recuperar residus valoritzables

Els reptes personals i la satisfacció per la feina pròpia marquen en moltes ocasions el futur dels projectes empresarials. És el cas d'Eugenio Garnica, que treballava en el departament de generació nuclear d'Iberdrola Ingeniería i tenia un futur prometedor, però després de viatjar per mig món visitant moltes centrals nuclears i de pujar diversos esglaons en la jerarquia de la companyia va decidir fer un canvi radical a la seva carrera professional. "El que jo buscava aleshores eren projectes en què pogués marcar les meves prioritats, sense dependre de l'estratègia d'una gran empresa", explica Garnica, professor associat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), la mateixa escola on es va graduar com a enginyer industrial.

Després de consultar amb familiars i amics, el juliol del 2012, la idea d'Eugenio Garnica es va convertir en l'empresa Sadako Technologies SL, acreditada com a empresa innovadora de base tecnològica (EIBT). "La companyia es va crear amb una forta visió ètica, és a dir, amb la idea d'utilitzar l'enginyeria i les noves tecnologies per construir un món millor, i el primer que vam pensar va ser utilitzar tecnologia nuclear per crear detectors de mines i explosius".

11 de desembre 2014

SnellOptics, sorgida de la UPC, s'alia amb Ascamm per fabricar polímers òptics de plàstic

La crisi econòmica és un al·licient magnífic per a la innovació; quan la nostra economia vivia el boom del creixement, es venia de tot, però poques empreses pensaven en la investigació i el desenvolupament", assegura Carlos Pizarro, soci fundador i director de negoci de SnellOptics, una empresa fundada el 2003 com a spin-off del CD6 (Centre de Desenvolupament de Sensors, Instruments i Sistemes) de la Universitat Politècnica de Catalunya. "SnellOptics, com a empresa basada en la innovació, viu un cicle econòmic totalment diferent; el 2005 estàvem en crisi i ara estem en el màxim de la nostra activitat, i anem creixent", resumeix Pizarro.

SnellOptics va sorgir d'un grup de cinc socis fundadors, tots professors universitaris. "Vam posar en marxa el projecte empresarial després de descobrir que hi havia una oportunitat per generar nous serveis i productes d'enginyeria òptica que no podíem posar al mercat des d'un centre d'investigació". La trajectòria prèvia com a grup d'investigació aportava a l'equip de treball de SnellOptics la base científica per crear solucions innovadores, mentre que l'estructura empresarial i el coneixement dels mètodes de treball industrials facilitaven el desenvolupament i comercialització de productes d'alta qualitat.

01 de desembre 2014

AV Enginyers, 'spin off' de LEAM-UPC i Vibcon: Tecnologia contra el soroll dels trens

Les persones que superen el mig segle de vida saben perfectament el significat de la paraula sotragueig aplicada a la circulació de trens. Els ferrocarrils i metres moderns, en canvi, pràcticament no fan soroll. "Durant els últims anys s'ha millorat la infraestructura -des dels carrils, les travesses i el balast- i també el material mòbil, amb trens cada vegada més eficients i confortables, no només per als passatgers sinó també per a l'entorn", recorda Joan Cardona, soci fundador i director tècnic d'AV Enginyers, una empresa sorgida d'un centre universitari que es dedica a la investigació i les solucions aplicades en enginyeria acústica i vibracions com les provocades pels ferrocarrils.

AV Enginyers va néixer el 2008 com a empresa de base tecnològica gràcies a la col·laboració i experiència del Laboratori d'Enginyeria Acústica i Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya (LEAM-UPC) i Vibcon, empresa dedicada al desenvolupament de sistemes d'aïllament de les vibracions.

L'equip d'AV Enginyers es va marcar com a objectiu transferir el coneixement cap a la indústria i generar productes i processos més silenciosos en infraestructures de transport, per aconseguir al mateix temps que les explotacions siguin més respectuoses amb el medi ambient i millori el confort dels usuaris i els ciutadans afectats.

26 de novembre 2014

L'innovador bisturí electrònic d'Apeiron Medical ja es fa servir en una desena d'hospitals

Posar al mercat nous dispositius o instruments mèdics és un repte a l'abast de molt poques empreses i països avui dia. Per aconseguir-ho és imprescindible disposar d'una base científica molt sòlida i d'un ampli equip de professionals -metges i enginyers, entre d'altres- capaç d'aplicar aquests coneixements a la pràctica mèdica diària.

Apeiron Medical és un dels exemples més joves de Catalunya i Espanya en aquest esforç per millorar la salut pública mitjançant la investigació, desenvolupament, fabricació i comercialització de dispositius mèdics innovadors. En el cas concret d'aquesta empresa nascuda el maig del 2010, l'esforç se centra en la creació de dispositius que millorin la pràctica de la cirurgia oncològica.

El primer resultat pràctic d'aquest treball és el Coolinside, un innovador elèctrode que utilitza la radiofreqüència per tallar i extirpar tumors al fetge. L'ús d'aquesta mena de bisturí electrònic permet reduir de manera molt significativa la sagnia que es produeix en les intervencions de tumors al fetge, un dels problemes més importants amb què es troben els cirurgians especialitzats en aquest tipus de tractaments.

19 de novembre 2014

Smart Engineering, empresa sorgida de la UPC, desenvolupa els formigons del futur

Les passarel·les per als vianants sobre l'avinguda Rius i Taulet, a Montjuïc (Barcelona), es van convertir el 1991-1992 en la primera gran obra construïda a Espanya amb formigó d'alta resistència. Aquest doble pont inaugurat amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics continua sent un exemple de la sòlida col·laboració entre empreses i centres universitaris a Catalunya.

Les passarel·les de Montjuïc es van fer realitat amb la participació i experiència tecnològica de l'equip que lidera des de fa més de tres dècades a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el professor Antonio Aguado, catedràtic del departament d'Enginyeria de la Construcció. Aquest mateix equip s'ha convertit en l'origen d'una empresa especialitzada, Smart Engineering SL. Aquesta nova divisió de la UPC ha nascut en bona part com a sortida natural del coneixement desenvolupat pel departament d'Enginyeria de la Construcció cap a les empreses; un instrument per facilitar i agilitar encara més la transferència tecnològica que des de fa anys practica l'equip del professor Aguado.

08 de novembre 2014

Iber, una empresa sorgida de la URV, s'especialitza en arqueologia, divulgació i turisme cultural

Iber, Arqueologia, Patrimoni i Turisme SL és un cas singular a Catalunya. La immensa majoria d'empreses sorgides de centres d'investigació i universitats se centren en la transferència tecnològica, mentre que aquest spin-off de la Universitat Rovira i Virgili (URV) dedica bona part de la seva tasca a una cosa una mica més cultural i menys tecnològica, la transferència del coneixement en àrees com l'arqueologia.

La iniciativa de crear Iber va sorgir de diversos membres del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia (Gresepia), creat fa uns 15 anys al departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili. El Gresepia és un grup d'investigació especialitzat en arqueologia, restauració, conservació i museografia.

El terme protohistòria que inclou la denominació d'aquest grup significa textualment "primera història", i intenta designar el període de temps entre el final de la Prehistòria i el principi de la Història antiga. En el cas de la península Ibèrica, el període de protohistòria se situa entre els últims centenars d'anys del segon mil·lenni abans de Crist i bona part del primer mil·lenni abans de Crist, és a dir, entre el final de l'edat de bronze i l'edat de ferro.

03 de novembre 2014

Sekg, un jove projecte tecnològic per entendre més be les persones

Si un espectador està mirant una pel·lícula de por i en els moments culminants no se li altera la freqüència cardíaca podem pensar que la pel·lícula no està tenint gaire èxit", explica a manera d'exemple Aleix Canals, cofundador amb Karim Ennakhli de Sensing Emotional Knowledge (Sekg), un projecte empresarial nascut fa poc més d'un any a Barcelona amb la missió de "crear tecnologia capaç d'entendre les persones".

Per saber l'opinió dels espectadors de pel·lícules hi ha els mètodes clàssics -des del temps que duren els aplaudiments fins a les enquestes a la sortida del cinema- i els nous sistemes de detecció de respostes fisiològiques o emocionals basats en sensors (dispositius de biofeedback) i plataformes o programes informàtics d'anàlisi i interpretació de les dades. Aquest segon camp, en plena fase de desenvolupament a tot el món, és el que ocupa l'activitat del projecte que han posat en marxa Canals i Ennakhli, dos joves que es van treure el títol d'enginyeria informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Per "entendre les persones" -i no només els espectadors de pel·lícules de por-, Sekg fa servir sensors o dispositius de biofeedback que l'usuari s'ha de posar al braç, al cap o a la cintura -depenent els models- mentre es van fent les proves. A més de la freqüència cardíaca, els dispositius al mercat poden comptar els passos i les calories consumides, la qualitat del son i, i fins i tot l'activitat cerebral o la sudoració.

24 d’octubre 2014

Innovex Therapeutics: Estratègies innovadores contra la malària

"Les ganes de crear un projecte derivat les tenia dins des de fa molts anys, però al Brasil, fins fa poc, era realment molt difícil fer coses d'aquesta mena dins de la universitat pública", explica el professor Hernando del Portillo, impulsor i director científic d'Innovex Therapeutics SL, la primera empresa derivada (spin-off) del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (Cresib), en associació amb la Icrea (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP). El professor Hernando del Portillo lidera un dels equips més potents del món en l'estudi del Plasmodium vivax, un dels paràsits causants de la malària, i va arribar a Barcelona el 2007 procedent de la Universitat de São Paulo (Brasil) amb un contracte d'investigador de la Icrea per treballar en el Cresib.

Amb el suport econòmic inicial de la Fundació Cellex i de l'antic Ministeri de Ciència i Innovació -i actualment del Ministeri d'Economia i Competitivitat-, l'equip del professor Del Portillo ha realitzat durant els últims anys avenços notables en l'estudi de la malària, inclosos el descobriment d'antígens nous i una possible vacuna. La malària humana causada pel Plasmodium vivax, prioritat de la feina de l'equip del professor Del Portillo, és responsable d'entre 100 i 300 milions de casos clínics cada any.

09 d’octubre 2014

Sagetis Biotech desenvolupa polímers que permeten que els fàrmacs arribin a les zones més protegides del cos

El Grup d'Enginyeria de Materials (Gemat) de l'Institut Químic de Sarrià (IQS), dirigit pel professor Salvador Borrós, treballa des de fa una dècada en el desenvolupament de polímers biodegradables, un grup de productes que poden tenir una infinitat d'aplicacions comercials. L'experiència en aquest camp i la participació del Gemat en un projecte europeu sobre estratègies per al tractament de malalties que afecten el cervell va obrir el camí del desenvolupament de polímers biodegradables que servissin per crear medicaments en aquest camp, recorda el mateix Salvador Borrós.

El projecte era complex perquè per fer arribar qualsevol fàrmac al cervell o en general al sistema nerviós central s'han d'aconseguir molècules d'una mida i característiques fisicoquímiques específiques, que els confereixen la capacitat de superar la denominada barrera hematoencefàlica (BHE), que protegeix aquests teixits davant substàncies tòxiques o agents infecciosos. La idea no era la fabricació de medicaments des del Gemat, sinó la creació de polímers que servissin de càpsules o mitjà de transport dels fàrmacs fins al cervell, una especialitat coneguda al sector mèdic i farmacològic com a drug delivery. En aquest cas, les nanopartícules haurien d'estar funcionalitzades a la seva superfície per poder interactuar amb les cèl·lules que formen la barrera hematoencefàlica i permetre'ls el pas a través d'ella. En tractar-se de polímers biodegradables, una vegada dins del cervell aquestes nanopartícules es dissolen de forma natural i alliberen el medicament en qüestió.

29 de setembre 2014

Mor Josep Maria Ferrer-Arpí, periodista i divulgador de ciència de TV3

El periodista i divulgador científic Josep Maria Ferrer-Arpí, director i presentador de nombrosos programes a TV3,  ha mort la matinada d'aquest dilluns a l'edat de 70 anys a causa d'un càncer, segons ha informat la cadena pública.

Ferrer-Arpí va dirigir i presentar programes com Més enllà del 2000, Punt Omega, Dit i fet i Joc de ciència. Va entrar a TV3 l'any 1984, el 2006 va ser nomenat director d'Innovació i Projectes Estratègics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i el 2008, director d'Innovació de la CCMA. També era autor i coautor de diversos llibres sobre innovació i recerca.

El nostre record i admiració.

Edicions a Petició, empresa sorgida de la UdG, supera una dècada en el complex món editorial

Edicions a Petició (EAP) és un cas excepcional al món de les empreses sorgides de les universitats i centres d'investigació de Catalunya. En un sector dominat pels spin-off de biotecnologia, salut, informàtica i telecomunicacions, EAP -la segona empresa creada a partir de la Universitat de Girona (UdG)- es dedica a l'edició de llibres. Malgrat la seva singularitat temàtica, la inspiració d'aquest projecte és molt similar al de molts altres spin-off de Catalunya: un grup de professors o científics que s'esforcen per crear una empresa a partir d'una idea original.

En el cas d'EAP, el projecte es va posar en marxa el febrer del 2003. "Coneixíem casos d'altres països en què les universitats i les empreses especialitzades començaven a aprofitar les noves tecnologies per facilitar l'edició de textos i llibres que fins ara no veien la llum perquè la publicació resultava inviable econòmicament", recorda Francesc Xavier Bou, un dels socis fundadors d'EAP, juntament amb Jörg Zimmer, Josep-Maria Terricabras i Ferran Gironès.

28 de setembre 2014

La revista 'Science' elogia el Papa Francesc per la seva defensa del medi ambient

Vegeu article a La Vanguardia Natural
Les relacions entre la jerarquia catòlica i la comunitat científica han passat moments de dificultats i enfrontaments al llarg de la història. Ara, la figura del Papa Francesc sembla haver reconciliat postures, almenys pel que fa a alguns dels problemes clau que afecten el medi ambient.

L'indicador més evident d'aquesta nova etapa ha estat la publicació, el passat 19 de setembre a la revista Science -editada per l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència- d'un article editorial i un article signat per científics en els quals, respectivament s'elogia obertament el paper del Cap de l’Església catòlica en la defensa de la natura i es destaca la importància dels líders religiosos en aquest cas, de l'Església catòlica en la conscienciació ciutadana sobre problemes com la pobresa, el consum i la degradació ambiental.

23 de setembre 2014

SOM Biotech s'obre camí en l'innovador camp del reposicionament de fàrmacs

Després de treballar durant 22 anys per a diversos laboratoris farmacèutics, el doctor Raúl Insa va decidir incorporar-se de ple al món dels emprenedors i el desembre del 2009 va posar en marxa la seva pròpia empresa, SOM Innovation Biotech SL. La idea empresarial va sorgir després d'assabentar-se que hi havia una tecnologia que havia desenvolupat un spin-off de la Universitat de Barcelona per al descobriment de nous usos de medicaments ja existents al mercat, una especialitat que al sector es coneix com a reposicionament de fàrmacs (de l'anglès drug repositioning o també drug re-profiling).

Raúl Insa, que també és director general de l'empresa, detalla que SOM Biotech va comprar en propietat el software que facilita aquest tipus d'investigació i va començar a explorar "entre 5.000 i 6.000 productes que es poden trobar a les farmàcies per a uns usos determinats, però que també podrien ser útils per tractar malalties diferents de les prescrites fins ara".

SOM Biotech va fer una primera ronda de finançament del que es coneix com a FFF (friends, family and fools), en la qual va participar també la societat de capital risc Innova31, i va començar a treballar l'any 2010 amb una cartera de 28 projectes de reposicionament.

08 de setembre 2014

L'empresa catalana DMP posa en marxa un cultiu de gírgoles amb base científica

L'esforç d'un grup de professionals i científics encapçalat per Javier Aguilera i Josep Maria Lanau ha fet possible la creació a Lleida d'una nova empresa dedicada al cultiu i comercialització de bolets. Delicious Mushroom Produce SL (DMP) neix amb el suport financer d'un hòlding holandès amb l'objectiu de produir bolets de gran qualitat i valor afegit, obrint mercat a les grans superfícies comercials.

El director de qualitat i director tècnic de DMP és Josep Maria Lanau, doctorat en micologia aplicada per la Universitat de Barcelona (UB) i una de les persones que va participar -fa gairebé una dècada- en el desenvolupament de Xop-Conserves de Ponent, la primera empresa derivada creada a Catalunya per a la producció de bolets conreats.

DMP pretén especialitzar-se en bolet fresc, "principalment de cultiu, però durant la temporada també bolet silvestre, amb les grans superfícies comercials com a principal client potencial", explica Lanau. "Per començar, DMP se centrarà en la producció de la gírgola flor, una varietat de bolet de gran qualitat sobre el qual tenim el saber fer de cultiu i en el futur és possible que ens plantegem el cultiu d'altres bolets, depenent de la tendència del mercat en cada moment", indica aquest professional que es va doctorar defensant una tesi sobre una de les varietats de la gírgola, la gírgola de card (Pleurotus eryngii).

03 de setembre 2014

Nova etapa del projecte 'Materia' o el futur de la divulgació científica

L'equip de 'Materia' http://esmateria.com/  ha fet públic l'inici d'una nova etapa en el seu treball de divulgació i informació científica. A partir d'ara s'associen al diari 'El País'.

Podeu veure la seva explicació aquí

Només una petita i ràpida reflexió personal sobre la fragilitat de la comunicació a l'Estat espanyol (molt més fràgil i pobre si parlem de Catalunya):

L'equip de Materia està format per alguns dels periodistes especialitzats en ciència més destacats d'Espanya. El llançament d'aquest projecte va aconseguir un important ressó i suport (tenen 89.000 seguidors a Twitter i 61.000 a Facebook). El projecte ha tingut també el suport de nombroses entitats i científics de primera línia. Els continguts de la seva web es caracteritzen per una notable qualitat (encara que sempre hi ha excepcions i possibles crítiques)...

Tot i amb això, quan l'equip de Materia ha fet una crida al suport econòmic dels lectors i aficionats a la ciència només han aconseguit recaptar en un any 11.000 euros, a repartir entre una dotzena de persones que treballen en aquesta publicació... Fent números, Materia ha recaptat -com a mitjana- menys de 8 euros per cada un dels articles, reportatges o vídeos publicats...

Haurem de continuar treballant molt dur per per la comunicació científica i per aconseguir que algunes persones es dediquin professionalment a aquest camp del periodisme. Cal buscar nous camins per fer-ho possible...

De moment, tot el meu suport i solidaritat als companys de Materia i molta sort en aquesta nova etapa.


Doc Materia:

http://us7.campaign-archive2.com/?u=da6cc5b50edbaaa3cbfa192bc&id=f40bf681df

Vetgenomics patenta un sistema de detecció ràpida de malalties com la leishmaniosi

Les proves de paternitat estan de moda, i no només en humans. Pot semblar estrany, però cada vegada és més habitual que es demanin proves d'ADN per demostrar que un cadell és realment el fill del campió d'un concurs caní, per posar un exemple. Una cosa semblant succeeix amb cavalls de curses, amb els falcons o fins i tot amb animals en perill d'extinció.

Davant una investigació sobre tràfic il·legal d'animals, en un altre cas similar, el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil pot demanar una prova d'ADN per comprovar si els exemplars trobats en circumstàncies sospitoses han estat criats en captivitat -a partir de progenitors amb la documentació en regla- o procedeixen del medi natural.

L'obtenció de proves de paternitat en animals és un dels serveis que ofereix Vetgenomics SL, una empresa de base tecnològica (EBT) participada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "De fet, vam ser la primera EBT de l'Autònoma i vam obrir el camí que ja han seguit unes set o vuit empreses més sorgides d'aquesta universitat", recorda Armand Sánchez, cofundador i director general de Vetgenomics.

21 d’agost 2014

Inèdit, un spin off de la UAB que ajuda a incorporar el vector ambiental en productes i serveis

Un dels moments més difícils en la vida dels universitaris es produeix quan s'acaba la carrera -o els estudis de doctorat i màster- i els joves ja formats intenten accedir al món laboral. Moltes empreses modernes i innovadores busquen perfils de joves universitaris i doctors però és evident que, en molts sectors, la demanda és insuficient.

El repte de trobar un lloc de treball adequat després de molts anys de preparació implica tant els estudiants com els professors. Superar les dificultats d'aquest pas de la universitat al mercat laboral, més complex encara a causa de la crisi econòmica, va ser un dels motius que va fer possible que el 2009 diversos membres del grup d'investigació Sostenipra (Sostenibilitat i Prevenció Ambiental) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) engeguessin Inèdit Innovació, una empresa derivada del Parc de Recerca de la UAB.

Els promotors del projecte van considerar que la creació d'una empresa ajudaria a potenciar els projectes d'investigació amb més possibilitats de transferència al món empresarial i, alhora, faria possible que algunes de les persones formades al grup Sostenipra continuessin amb els seus projectes de forma professional, explica Jordi Oliver, cofundador i director executiu d'Inèdit.

11 de juliol 2014

Una empresa sorgida de l'ICFO comercialitza els primers equips d'un nou sistema d'anàlisi de la irrigació sanguínia

Udo Weigel i l'empresa HemoPhotonics SL són exemples clars que a Catalunya la investigació científica i la transferència tecnològica continuen lluitant per sobreposar-se a les dificultats econòmiques.

Les retallades en el finançament estan provocant problemes seriosos en la investigació científica al nostre país, i comença a ser constant l'aparició de notícies sobre joves investigadors que es veuen forçats a buscar feina a l'estranger. Aquesta realitat no ha d'enfosquir l'èxit de diversos centres de Catalunya i de la resta d'Espanya que treballen en l'avantguarda mundial de la ciència i l'aplicació d'aquesta investigació en el benestar de la societat. Alguns d'aquests centres han estat en els últims anys un focus d'atracció per a investigadors estrangers de primer nivell i continuen retenint bona part d'aquest capital humà fins i tot en els difícils moments actuals.

Udo Weigel és una mostra d'aquesta realitat. Doctorat a la Universitat Ruprecht-Karls de Heidelberg, Alemanya, Udo Weigel va treballar en empreses i centres d'investigació al seu país fins que el 2009 va decidir unir-se com a investigador postdoctoral al grup del professor Turgut Durduran a l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), un centre ubicat al Parc Mediterrani de la Tecnologia, a Castelldefels.

26 de juny 2014

Una empresa sorgida de la UOC ajuda Europa a lluitar contra el tabaquisme i la ludopatia

Hi ha alguna estratègia efectiva per fer arribar a la ment del fumador els missatges sobre els riscos del tabac? Una part d'aquesta estratègia passa pels consells adreçats a la part conscient i racional del fumador, però hi ha altres mecanismes mentals que poden influir a l'hora de prendre la decisió de deixar l'hàbit tabàquic.

Open Evidence, una jove empresa sorgida de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha treballat durant l'últim any per a la Unió Europea en un encàrrec destinat a trobar algunes de les claus mentals que poden ajudar a deixar de fumar. El projecte inclou propostes de combinacions de text i imatge que es poden utilitzar en els paquets de tabac per ajudar els ciutadans a deixar de fumar.

"Fumar no és una decisió exclusivament racional, hi ha factors emocionals que poden influir en la decisió de deixar aquest hàbit, i amb els nostres estudis experimentals ajudem a dissenyar les polítiques més efectives", explica Francisco Lupiáñez, professor de la UOC a més de cofundador i codirector d'Open Evidence.

18 de juny 2014

Devicare desenvolupa un dispositiu d'ajuda a evitar la formació de càlculs renals des de casa

Els habitants de les Balears tenen problemes amb les pedres. En concret, amb les pedres o càlculs de ronyó i vies urinàries. Els estudis més recents indiquen que el 14% de la població de les illes tindran problemes de litiasi renal en algun moment de la seva vida. La prevalència és molt alta si es compara per exemple amb la zona de Lanjarón (Granada), on es calcula que només el 3% de la població tindrà aquest tipus de problemes.

L'elevada proporció d'afectats és possiblement una de les causes del fet que Balears tingui un dels equips científics i metges més avançats d'Europa en l'estudi de les pedres de ronyó: el Laboratori d'Investigació en Litiasi Renal de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

El treball d'aquest laboratori dirigit pel doctor Félix Grases va inspirar la creació a Barcelona, a finals del 2012, de l'empresa Devicare. "El Laboratori de Litiasi Renal de la UIB treballa des de fa temps amb la indústria i tenen onze patents en explotació; nosaltres teníem contacte amb aquest laboratori i vam arribar a un acord de transferència tecnològica per desenvolupar un dispositiu d'ajuda a la prevenció de càlculs renals des de casa", recorda Rosendo Garganta, fundador i director general de Devicare.

11 de juny 2014

Buildair, una empresa sorgida del Cimne, desenvolupa un innovador pont inflable

L'Air-Bridge té bigues inflables però no és un pont flotant. És a dir, la capacitat d'aquesta estructura per resistir el pas de càrregues de fins a 20 tones no es basa en la flotació sobre l'aigua de les seves bigues plenes d'aire sinó en el disseny innovador del conjunt. El primer model de 14 metres de longitud de l'Air-Bridge ha estat presentat aquesta primavera a Barcelona, i els responsables del projecte ja pensen en un pont de 25 metres.

L'Air-Brigde és l'invent més recent de Buildair Ingeniería y Arquitectura SA, un spin-off del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (Cimne) especialitzat en l'aplicació de noves tecnologies de càlcul i disseny d'estructures inflables.

"El Cimne va començar a treballar fa uns 15 anys en el disseny, enginyeria i fabricació de carpes inflables a partir de la seva col·laboració amb EADS CASA Espai en el projecte europeu Inflast, dedicat a l'ús d'estructures inflables en l'enginyeria civil, l'aeronàutica i l'espai", recorda Eugenio Oñate, fundador, vicepresident executiu i director del Cimne, un centre nascut com a consorci entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Generalitat de Catalunya.

Una de les primeres aplicacions pràctiques d'aquesta línia de treball va ser la construcció del Pavelló Inflable Cimne, utilitzat al Congrés Europeu de Mètodes Informàtics en les Ciències Aplicades i l'Enginyeria que es va fer l'any 2000 al World Trade Center de Barcelona. Els bons resultats d'aquest treball i les possibilitats de transferir els coneixements dels experts del Cimne al món empresarial van animar a constituir Buildair, el 2001. Actualment, a més, el Cimne és accionista de Buildair a través de Cimne Tecnologia SA.

05 de juny 2014

Teknocea, un projecte derivat de la UPC, ofereix nous equips i serveis d'enginyeria elèctrica

El consell de govern de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) va aprovar el 18 de març entrar a formar part de l'accionariat de Teknocea, un projecte derivat d'aquesta mateixa universitat, creada l'any 2012 per iniciativa dels investigadors Antoni Sudrià, Daniel Montesinos, Roberto Villafáfila, Oriol Gomis, Andreas Sumper, Samuel Galceran i Joan Bergas, del departament d'Enginyeria Elèctrica de la UPC i membres del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (Citcea-UPC).

Teknocea ofereix serveis d'enginyeria en l'àmbit de l'energia elèctrica i la industrialització de nous productes amb alt contingut tecnològic. Aquesta empresa subsidiària comercialitza dissenys desenvolupats al Citcea-UPC en els camps de l'electrònica de potència, l'automatització, les energies renovables, les microxarxes, les smart grid i la mobilitat sostenible.

"La feina de Teknocea se centra principalment a donar suport als centres d'investigació i a les empreses que necessiten sistemes i equips per experimentar o per fer proves reals en camps que són de tanta actualitat com les energies renovables, les xarxes elèctriques intel·ligents o l'autoconsum", explica Daniel Montesinos, professor associat de la UPC i cofundador i director de Teknocea.