27 de setembre 2017

Re:

Hello Friend,

This is our first email, you do not know me so I will begin with a brief introduction ,I am Wang Wei, I work with the bank of China, Shenzhen. I got your contact through LinkedIn, I have contacted you as a matter of importance; involving a financial portfolio worth $8,370,000, which I will like to acquire with your assistance.  Proceeds will be shared 50/50. Upon your response to my personal email address: (wangw17@qq.com), I will provide you with more details of this transaction.

Thank You,
Wei.

19 de setembre 2017

Échales un vistazo a mis fotos de Facebook.

 
 
App Bcnsocial quiere compartir fotos y novedades contigo.
 
 
 
App te ha invitado a unirte a Facebook. Después de registrarte podrás mantenerte en contacto con tus amigos compartiendo fotos o vídeos, publicando actualizaciones de estado, enviando mensajes y mucho más.
 

18 d’abril 2017

Ypsicon, una empresa sorgida de la UAB que produeix nova tecnologia per conservar begudes

El desenvolupament i aplicació de noves tecnologies està facilitant el ràpid creixement de la indústria alimentària, amb la constant aparició de productes i presentacions innovadores. En el sector concret de les begudes, una empresa sorgida de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ypsicon Advanced Technologies SL, ha començat a portar al mercat unes tecnologies que podrien revolucionar la forma en què operen les indústries.
L'origen de Ypsicon es troba en la recerca de solucions per a un problema detectat en la indústria de l'alimentació. "Des de fa dècades, la conservació de bona part de les begudes es basa en tecnologies que apliquen calor per destruir microorganismes no desitjats i per aconseguir productes amb una vida útil llarga i segurs per al consum humà", explica Leo Moreta, director comercial i responsable de desenvolupament de negoci de Ypsicon.

27 de març 2017

Noves apps per fer front al dolor: el treball de Welltech, empresa sorgida de la URV

El grup d’investigació Algos, un equip multidisciplinari en el qual participen diversos especialistes de la Universitat Rovira i Virgili (URV), treballa des de l’any 2000 en l’estudi del dolor i el desenvolupament de programes de tractament per millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes crònics de dolor.

La investigació desenvolupada pels membres del grup Algos s’ha concretat en avenços importants però, fins ara, una part d’aquests èxits científics corrien el risc de quedar-se als laboratoris. Per donar sortida a aquesta feina i fer possible que els pacients es beneficiïn dels seus productes innovadors, membres del grup Algos han impulsat la creació de Welltech Treatment Management System SL, una empresa derivada ( spin-) de la Rovira i Virgili. En concret, els emprenedors de la iniciativa són Jordi Miró, Roman Roset, Rocío de la Vega, Laura Hernández i José Manuel Hernández.

Jordi Miró, catedràtic de la URV i soci fundador de la nova empresa, destaca que el seu objectiu principal és que les noves fórmules de diagnòstic i tractament que s’estan desenvolupant amb èxit per part dels investigadors arribin a les persones que ho necessiten de la manera més ràpida i eficient.

21 de febrer 2017

INLOC Robotics crea nous equips per millorant el control del clavegueram

La Unió Europa no sempre respon a les expectatives dels seus ciutadans i empreses. Tanmateix, instruments com els Programa Marc de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació faciliten de manera efectiva el finançament de projectes innovadors i la col·laboració entre científics i empreses de diferents països. La creació de INLOC Robotics SL, en aquest sentit, té els seus antecedents en projectes d'investigació finançats pel Setè Programa Marc de la Unió Europea, recorda Josep Maria Mirats, fundador, soci principal i director general d'aquesta empresa que té com a core business al desenvolupament d'equips per a la inspecció d'infraestructura soterrada.
El treball i l'experiència en projectes europeus va deixar clara la possibilitat de mercat i, després d'un detingut procés de preparació, la idea es va fer realitat al juny de 2014 amb la constitució legal de la nova empresa. Abans de llançar-se a l'aventura empresarial, Josep Maria Mirats treballava com a investigador i director de projectes en CETaqua, Centre Tecnològic de l'Aigua, creat per Agbar amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC ).

13 de febrer 2017

La contaminació ens està matant

Els episodis de contaminació atmosfèrica que viuen aquest hivern ciutats com Barcelona, Madrid, París, Londres o Pequín posen en evidència -un any més- la incapacitat de les societats industrialitzades de garantir la qualitat de vida dels seus ciutadans.
Més enllà de la incomoditat de no poder veure el blau del cel durant molts dies -i no precisament per la formació de boira natural-, l'aire irrespirable d'aquestes i moltes altres grans urbs afecta greument la salut de les persones.
En les dues darreres dècades s'han portat a terme arreu del món desenes d'estudis sobre la relació entre qualitat de l'aire i aparició o agreujament de malalties. Els dos exemples més propers i punyents han estat publicats la darrera tardor per la Organització Mundial de la Salut (OMS) i experts de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
L'OMS calcula que uns 3 milions de morts a l'any estan relacionades amb l'exposició a la contaminació de l'atmosfera en espais oberts (principalment, ciutats), segons el balanç publicat el passat 27 de setembre a Ginebra (Suïssa) . Més del 90% d'aquestes morts prematures relacionades amb la mala qualitat de l'aire es deuen a l'aparició de malalties cardiovasculars, accidents cerebrovasculars, pneumopatia obstructiva crònica i el càncer de pulmó. La contaminació de l'aire també augmenta el risc d'infeccions respiratòries agudes, recordava aquesta entitat de Nacions Unides.

23 de gener 2017

Bluephage, una empresa sorgida de la UB, millora la detecció de patògens a l'aigua

Com podem estar segurs que l’aigua que bevem és lliure d’agents biològics patògens? La llista de microorganismes que poden causar algun tipus de malaltia o dany al cos humà és immensa i és gairebé impossible buscar-los un a un abans de considerar que una mostra d’aigua és potable. Per això, des de fa dècades, en les anàlisis de qualitat de l’aigua es busca la presència de bacteris concrets, com l’ Escherichia coli, com a indicador de contaminació.
Els indicadors bacterians, com l’ E. coli, no sempre mostren la presència de patògens vírics a l’aigua i, per això, diversos equips científics proposen des de fa anys nous indicadors. Com que seria pràcticament impossible buscar tots els tipus de virus que poden estar a l’aigua, una de les alternatives és detectar la presència de bacteriòfags (també denominats fàgics; en anglès phage), uns virus que infecten només els bacteris.
Des de fa més de tres dècades, el grup MARS ( Microbiologia d’ Aigües Relacionada amb la Salut) de la Universitat de Barcelona estudia els bacteriòfags com a indicadors de la qualitat microbiològica de l’aigua. El seu treball ha estat la base per crear l’empresa Bluephage, constituïda com a spin- de la UB el mes de novembre passat.
Un dels projectes del grup MARS va ser el desenvolupament d’un bacteri modificat que servís per determinar –de manera fàcil i ràpida– la presència de bacteriòfags que infecten E. colien mostres d’aigua. La variant creada i patentada per aquest equip és l’element principal d’un kit que aconsegueix resultats analítics de microorganismes vius en només tres o quatre hores, mentre que en els sistemes utilitzats fins ara es requereixen uns quants dies. A més de detectar contaminació vírica, es pot aplicar al control microbiològic de productes alimentaris o derivats d’altres sectors industrials.

04 de gener 2017

Nanomol Technologies, empresa surgida del ICMAB-CSIC: Pequeñas partículas para mejorar la medicina

Nanomol Technologies, una de las empresas de la delegación catalana que visitó Cuba el pasado mes de noviembre, aprovechó la estancia en La Habana para fortalecer su relación con BioCubaFarma, que agrupa empresas las empresas biotecnológicas y farmacéuticas de este país caribeño.para dar a conocer un nuevo ejemplo del trabajo que nace en la ciencia para llegar al mercado  Esta empresa surgida del Instituto de Ciencia Materiales de Barcelona (ICMAB-CSIC) anunció en Cuba que se ha iniciado el proceso de validación clínica de un nuevo fármaco desarrollado y patentado en colaboración con Centro de Ingeniería Genética y Biotecnología de Cuba, integrado en BioCubaFarma, .
El nuevo medicamento está especialmente diseñado para mejorar la cicatrización de la úlcera de pie en personas diabéticas, y podría estar en el mercado en el plazo de cinco años. Este nuevo tratamiento es uno de los resultados destacados de una empresa catalana que tiene su base en la investigación científica.

03 de gener 2017

Secrets i diners en la industria del sucre

Revista 'BioEco Actual'  Gener 2017. Publicat on line el 29 Desembre 2016

Dos estudis científics confirmen manipulacions que sospitàvem des de feia anys. La industria agroalimentària té una influència enorme en molts àmbits de la nostra societat. No descobrim res de nou amb aquesta afirmació. El que sí és necessari és que, de tant en tant, alguns estudis i investigacions ens recordin fins a on arriben els tentacles d'aquest lobby...

on line  http://www.bioecoactual.com/ca/
pdf http://www.bioecoactual.com/images/cat_informatiu/bioecoactual_gener_2017_cat.pdf

02 de gener 2017

Entrevista amb Donald Johanson a la revista 'Muy Interesante'

Lucy és molt probablement el fóssil més famós del món i una de les restes que més ens han ajudat a entendre el nostre arbre genealógic. Aquest mes de gener podeu trobar una entrevista amb Donald Johanson -el científic que va descobrir Lucy- a la revista 'Muy Interesante' (només disponible en edició 'paper'
.

21 de novembre 2016

uMIMA, una empresa impulsada per Biocat, crea un cinturó contra el restrenyiment crònic

usMIMA, una empresa impulsada per Biocat, desenvolupa i comercialitza Mowoot, un innovador cinturó de masatges que ajuda a superar el problema del restrenyiment crònic. Reportatge publicat el 20 de novembre de 2016 a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement Diners de 'La Vanguardia'. Text de Joaquim Elcacho

 La preparación de jóvenes técnicos y científicos para incorporarse al mundo de la empresa incluye en los últimos años proyectos realmente innovadores. Uno de los ejemplos más atractivos en Catalunya es el Design Health Barcelona (dHEALTH BCN) de Moebio, un máster para la formación de emprendedores y líderes en innovación en el campo de la salud. Este proyecto es una iniciativa de Biocat que se inspira y sigue el modelo del prestigioso Biodesign Fellowship de la Universidad Stanford (Estados Unidos).
Markus Wilhelms, Marc Benet, Àngel Calzada e Immaculada Herrero participaron el año 2013 en la primera promoción del dHEALTH BCN, donde además de recibir una formación básica sobre innovación y empresa, llevaron a cabo una inmersión clínica en el Institut Guttmann.
Durante dos meses, se entrevistaron con más de 500 personas -facultativos, técnicos y pacientes- de este prestigioso centro de neuro-rehabilitación hasta detectar las 600 necesidades y problemas clínicos no resueltos en la actividad cotidiana. A continuación, este equipo multidisciplinar de jóvenes innovadores seleccionó las 10 necesidades cuya solución podría aportar una mayor ayuda a las personas afectadas y finalmente se pusieron a trabajar en la solución del problema "con más impacto en la calidad de vida de los pacientes, el estreñimiento crónico", explica Markus Wilhelms.

25 de setembre 2016

Oxolutia, empresa sorgida de l’ICMAB­CSIC, desenvolupa superconductors i cèl∙lules solars

Treballar en la investigació, el desenvolupament i la comercia­lització de productes innova­dors, en camps amb tantes ex­pectatives de futur com l'ener­ gia, pot ser la clau de l'èxit per a una nova empresa. Si amés es té la solidesa científica que ofereix un destacat grup d'investiga­dors, el futur del projecte sembla assegurat.
Oxolutia SL reuneix tots aquests elements. La seva activi­tat se centra en els materials su­ perconductors i les cèl·lules fo­ tovoltaiques, iésuna empresa derivada de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (IC­ MAB­CSIC), d'on procedeix el grup d'investigadors que va po­ sar en marxa el projecte. Els so­cis investigadors són Xavier Obradors, Teresa Puig, Xavier Granados, Susagna Ricart i Al­bert Calleja, conseller delegat de la companyia...

Reportatge publicat a la pàgina 'De la ciència al mercat' del suplement Diners de La Vanguardia 25 setembre 2016.

Joaquim Elcacho Clemente  //  (34)  605393122





 Enviat amb Mailtrack

25 de febrer 2016

Applied Nanoparticles , una empresa sorgida de la UAB, triplica el gas produït a plantes de residus

La presència de nanopartícules en diversos productes de consum i usos industrials (des de la pasta de dents fins als medicaments i les pintures) i el seu posterior abocament en forma de residus suposa un risc potencial per al medi ambient. Un dels primers estudis que s’ha dut a terme a Espanya en aquest camp va ser realitzat per experts de l’ Institut Català de Nanotecnologia (ara Institut Català de Nanociències i Nanotecnologia, ICN2) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En una primera fase que va disposar de l’ajuda de l’extint Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, l’estudi pretenia esbrinar si algunes nanopartícules que es troben als residus poden ser tòxiques per als microorganismes que s’utilitzen a les plantes de tractament d’aigües residuals.

Un dels descobriments més destacats d’aquesta investigació liderada pel professor ICREA Víctor Puntes, de l’ICN2, i el doctor Antoni Sánchez, de la UAB, va ser que les nanopartícules d’ òxid de ferro que arriben a les depuradores no només no eren tòxiques per als microorganismes sinó que augmentaven dramàticament la producció de biogàs.

Aquesta observació va ser la base per al registre de la patent del Biogàs+, un sistema que es basa en la utilització de nanopartícules d’ òxid de ferro com un additiu que ajuda l’alimentació dels bacteris encarregats de degradar la matèria orgànica en les plantes de tractament de residus. Aquest additiu augmenta de manera sostinguda la producció de biogàs i alhora transforma les nanopartícules de ferro en sals innòcues...

22 de febrer 2016

El futur de l'energia eòlica. Aerogeneradors més grans, equips sense pales i altres alternatives

Vortex Bladeless és el nom d'un projecte nascut a Espanya per a la creació d'aerogeneradors que no tenen pales sinó que aprofiten el vent per fer vibrar el pal o columna vertical i generar electricitat. Per contra, les principals companyies del sector aposten per models de pales cada vegada més grans. Aquestes són dos dels camins de futur d'una tecnologia en constant evolució.

El primer molí de vent per a la producció d'electricitat va ser construït per James Blyth a Glasgow (Regne Unit) l'estiu de 1887. L'equip feia 10 metres d'alçada i durant uns anys va generar la minsa electricitat que consumia el domicili d'aquest prestigiós enginyer elèctric escocès.

En l'actualitat funcionen arreu del món uns 270.000 aerogeneradors, amb un total de 380.000 megawats (MW) de potencia instal·lada. Les dades serveixen per deixar constància del creixement d'un sector que durant els últims anys ha demostrat una gran capacitat d'innovació tecnològica.

La immensa majoria d'equips de gran potencia en funcionament arreu del món són aerogeneradors d'eix horitzontal amb rotors de tres pales. El model d'aerogenerador més gran del món és actualment el Vestas V164, amb una potencia nominal de 8 MW i una alçada total de 220 metres (164 metres de diàmetre de rotor). El prototipus d'aquest molí gegant  va ser instal·lat al 2014 al National Test Center Denmark, a prop d'Osterild (Dinamarca), i la construcció en sèrie es va iniciar a finals del 2015...

04 de febrer 2016

Luchar contra el cáncer protegiendo el medio ambiente

Por una vez, seamos descaradamente egoistas: hagamos todo lo que esté en nuestras manos para evitar el cáncer. La lista de pequeñas y grandes cosas que podemos poner en práctica para derrotar a este grupo de enfermedades es muy larga y en ella se incluye otra muestra del egoismo bien entendido: protejamos el medio ambiente.

Los responsables del Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer (IARC, por las siglas en inglés) desencadenaron una enorme polémica internacional el pasado mes de octubre cuando anunciaron la incorporación de las carnes procesadas (embutidos y similares) en la lista de substancias carcinógenas para los humanos (Grupo 1) y a la carne roja como producto probablemente carcinógeno para los humanos (Grupo 2A).

La IARC ha publicado en los últimos años muchos otros estudios sobre la relación entre cáncer la contaminación provocada por los humanos en el aire, el agua, el suelo y los océanos; muy pocos de los cuales han llegado a convertirse en una preocupación social...

[Publicado en blog de la Fundación Aquae]


01 de febrer 2016

Sense4Care, empresa surgida de la UPC, comercializa una detector de caídas para ancianos

Joaquim Elcacho, texto

Tener las cosas claras desde un principio. Si un centro de investigación trabaja en el desarrollo de tecnologías para la mejorar la calidad de vida, lo importante es que los resultados de este trabajo estén al alcance de las personas lo más pronto posible. El Centro de Estudios Tecnológicos para la Dependencia y la Vida Autónoma (CETpD), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), tiene muy clara esta filosofía y así lo ha demostrado con la creación de empresa Sense4Care (spin off de la UPC) y el primero de sus productos que llega al mercado, el detector automático de caídas para personas de edad avanzada Angel4.

La investigación del CETpD-UPC en el campo de la detección de caídas se había iniciado en el 2008 a través de la búsqueda de un detector automático basado en un único acelerómetro y ahora se ha convertido en una realidad tangible.

"Cuando fuimos conscientes de que nosotros mismos podíamos contribuir a la salida al mercado de los productos basados en las actividades de investigación decidimos poner en marcha Sense4Care, que fue constituida legalmente en septiembre de 2012", explica Manuel Moreno, cofundador y CEO de esta spin off de la UPC...

31 de gener 2016

Inergy, una empresa sorgida d'un centre universitari que ajuda a l'eficiència energètica

La pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement 'Diners' del diari La Vanguardia publica aquest diumenge 31 de gener un reportatge sobre l'empresa Inergy, sorgida del Cimne (UPC) i RSM Gassó.

El seu treball ajuda als ajuntaments i d'altres institucions i empreses a millorar en l'eficiència energètica i l'estalvi en el consum d'energía. (text: Joaquim Elcacho)


30 de gener 2016

Impostos per aprofitar el sol. Crítiques a la regulació de l'autoconsum elèctric

[Article publicat a la revista Theknos -CETIB, Enginyers BCN- pàgs. 30-31, nov-des 2015; disponible a https://www.enginyersbcn.cat/media/upload/theknos/198/index.html ]

Joaquim Elcacho / Text

"L'autoproducció i ús directe de l'energia contribueix a reduir la dependència energètica de l'exterior, incrementa l'eficiència energètica, millora la competitivitat de les empreses, crea ocupació i fomenta l'economia local", recorda el 'Manifest pel dret al sol' recordant que aquest és un "dret cívic i un instrument clau a l'hora de fer via en el camí de la transició energètica cap a un sistema energètic basat en el 100% d'energia renovable, que ens permeti fer front a la realitat del canvi climàtic".

Després d'aquesta exposició de principis, el document -i les entitats firmants- sol·licitaven la retirada del projecte de Reial Decret de subministrament i producció d'energía eléctrica amb autoconsum amb el qual el govern central "pretén limitar el dret ciutadà a la captació, transformació i ús de l'energia continguda en els fluxos biosfèrics, especialment el procedent del Sol"...

29 de desembre 2015

Un test más efectivo para 'colesterol malo'; el trabajo de Biosfer Teslab

La prevención y tratamiento de las enfermedades cardiovasculares provocan cada año pérdidas económicas multimillonarias, sin olvidar que anualmente mueren por este tipo de afecciones más de 17 millones de personas en todo el mundo. Como recuerdan constantemente los médicos, uno de los factores relacionados con el riesgo de problemas como la aterosclerosis y la cardiopatía isquémica son los niveles elevados en sangre de lipoproteínas de baja densidad (LDL, del inglés low density lipoproteins), el popularmente conocido como colesterol malo.

La Plataforma Metabolómica de la Universidad Rovira i Virgili (URV) trabaja desde hace años en el uso de la resonancia magnética nuclear en el análisis de partículas presentes en la sangre como las LDL. El equipo que dirige el profesor Xavier Correig Blanchar, responsable de Plataforma Metabolómica de la URV en colaboración con la Unidad de Investigación en Lípidos y Arteriosclerosis de la Universidad Rovira i Virgili, que dirige Lluís Masana; ha conseguido desarrollar procedimientos de análisis de lipoproteínas más rápidos y eficaces. Además, uno de los avances en este campo, el test Liposcale®, está en fase de desarrollo comercial a través de una empresa surgida (spin off) de la Universidad Rovira Virgili y el Instituto de Investigación Sanitaria Pere Virgili (IISPV) .

18 de novembre 2015

La Comissió Europea reconeix la innovació de Sparsity, empresa sorgida de la UPC

El primer informe Radar d'Innovació (Innovation Radar Report), publicat pel Centre Comú d'Investigació (Joint Research Centre) de la Comissió Europea el mes de juliol passat, situa l'empresa Sparsity Technologies SL (Sparsity), un projecte derivat de la Universitat Politècnica de Catalunya, en la primera posició del rànquing de les deu petites i mitjanes empreses més innovadores pel seu paper clau en el desenvolupament d'aplicacions tecnològiques vinculades al tractament de dades.

Sparsity té un origen realment curiós. Fa gairebé una dècada, membres del grup d'investigació Data Management Group (DAMA-UPC), vinculat al Departament d'Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, van col·laborar amb l'agència notarial de certificació Ancert (sorgida del Consell General del Notariat) en l'aplicació d'un gestor de bases de dades per a la detecció de blanqueig de diner en la compravenda d'habitatges, entre altres tipus de frau.

Els fraus urbanístics han estat de moda durant anys, però no sempre és fàcil descobrir-los. El gestor de bases de dades creat per DAMA-UPC, Sparksse, permetia crear grafs, o graphs en anglès, a partir dels quals es podien observar més fàcilment les relacions entre els successius venedors i compradors d'immobles, de manera que quedaven al descobert possibles fraus com els denominats bucles (una persona ven un immoble i després de diverses transaccions torna a ser-ne la propietària).

"Aquell primer treball pràctic ens va convèncer que disposàvem d'un coneixement i una tecnologia que podien ser traslladats al món de l'empresa", explica Josep Lluís Larriba, director de DAMA-UPC i un dels socis fundadors de Sparsity, constituïda formalment el 2010. A partir de la col·laboració amb els notaris, "vam crear una infraestructura que ens permet resoldre problemes de grafs de forma genèrica, per exemple, en l'anàlisi i millor comprensió de les xarxes socials a internet".

La gestió de bases de dades de grafs és l'instrument principal de la feina de Sparsity i Josep Lluís Larriba explica el fonament d'aquesta tecnologia. Des del punt de vista de les matemàtiques, un graf és una representació que ajuda a analitzar de fàcilment fenòmens tan de moda com les xarxes socials. "A Facebook, per exemple, trobem persones i relacions entre persones. Amb l'ajuda d'un graf cada persona pot ser representada per un punt -node- mentre que les relacions són representades per línies -arestes- que enllacen les persones, de manera unidireccional o bidireccional", indica esquemàticament Larriba. En aquest cas, "un graf ens permet extreure informació, de manera més senzilla i útil, sobre les comunitats que es creïn dins d'una xarxa social".

Projectes destacats

Entre les empreses per a les quals ha treballat Sparsity en el camp de l'anàlisi de les xarxes socials, Josep Lluis Larriba destaca el cas de Media Planning Group, mentre que entre els projectes més recents destaca el projecte europeu Somatch per a la millora de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses de la moda.

El projecte Somatch pretén, en concret, crear una eina innovadora per a l'extracció i l'anàlisi de grans conjunts de dades no estructurades, relacionades amb l'ús i les preferències de productes de moda pels consumidors. "La idea és utilitzar fotografies que circulen a les xarxes socials i les relacions entre les persones en les mateixes xarxes socials per identificar els teixits que estan fent servir persones famoses o innovadores i entendre l'impacte en la moda i poder crear mostraris de teixits per a les pròximes temporades més ràpidament i econòmicament", explica Larriba.

La participació de Sparsity en aquest projecte pot aportar avantatges econòmics a les petites i mitjanes empreses del sector i, a més, com destaca Larriba, "és un exemple dels beneficis que suposa la col·laboració entre la universitat i l'empresa, en concret entre el CIT UPC i el món empresarial".

Sparsity i DAMA-UPC participen actualment en un total de sis projectes europeus, "una xifra realment elevada, ja que es tractar d'una empresa petita com la nostra i un equip d'investigació universitari", assenyala Josep Lluís Larriba.

A més del projecte Somatch, aquests projectes que estan en marxa estan relacionats amb temes tan diversos com l'ús de les tecnologies de la informació al tren europeu del futur o les aplicacions informàtiques personalitzades al sector del turisme i la mobilitat sostenible per a les ciutats.

CIT UPC, un model de relació universitat-empresa

"Gràcies al Centre d'Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, el CIT UPC, on es reuneixen 20 centres de camps del coneixement molt diversos, podem atacar problemes que d'una altra manera seria impossible afrontar", explica Josep Lluís Larriba. El projecte europeu Somatch en què participa Sparsity i que està liderat per INNOTEX Center / Intexter (Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa) és un exemple d'aquesta col·laboració universitat-empresa.

La Fundació CIT UPC va ser constituïda el 2011 a partir de 20 centres de la UPC, punters en investigació i transferència de tecnologia, que formen part de la xarxa TECNIO de la Generalitat. Els centres que són membres de CIT UPC estan ubicats a quatre campus de la UPC a Barcelona, Terrassa i Vilanova i la Geltrú i, en conjunt, estan constituïts per més de 500 investigadors.

Els centres membres de CIT UPC van generar, en conjunt el 2014, una activitat de més de 12 milions d'euros, el 53% procedent de convenis directes de col·laboració en R+D amb empreses.


[Article publicat el 4 d'octubre de 2015 a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement setmanal d'economia 'Diners' del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho.]

Consultar document .pdf a l'Hemeroteca de La Vanguardia.

15 de novembre 2015

La mala gestió dels residus de tovalloletes provoca danys milionaris en els sistemes de tractament d'aigües

[Article publicat a la revista Theknos, del CETIB, octubre 2015. Visiteu la versió on line d'aquesta interessant revista, també en format .pdf]

Joaquim Elcacho / Text

La gestió de l'aigua a països industrialitzats com Catalunya s'enfronta a un nou repte. La moda de fer servir tovalloletes humides per a la neteja personal i de la llar, i la mala gestió d'aquests residus estan provocant problemes tècnics als sistemes de tractament i danys econòmics milionaris a les autoritats municipals i empreses gestores.

Les prestatgeries d'un gran supermercat a qualsevol ciutat de Catalunya -com a la resta d'Europa- inclouen avui dia més d'una vintena de varietats o models de les conegudes com a tovalloletes humides. Se n'ofereixen per a tot tipus de usos i serveis, des de la higiene dels nadons i la gent gran fins a l'eliminació de les taques dels sofàs de pell o com a desmaquilladors. Les etiquetes d'alguns d'aquests productes de fibres sintètiques recorden -sovint en lletra petita o amb símbols- que una vegada utilitzats han de ser considerats residus sòlids i, per tant, no poden ser llançats al lavabo com si es tractés de paper higiènic.

Dissortadament, una part relativament important del milions de les modernes tovalloletes que es fan servir cada dia a les llars de països com Catalunya van a parar als sistemes de clavegueram i les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR).

L'acumulació de residus d'aquesta mena afecta diverses parts dels sistema de sanejament, "en especial, a les estacions de bombament o punts de la xarxa on s'impulsen les aigües residuals del clavegueram fins a la depuradora per al seu tractament", explica a Theknos un portaveu de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Els problemes tècnics són més greus en les instal·lacions que no disposen de reixes automàtiques, i es "produeix sobretot en dies de pluges intenses, ja que moltes d’aquestes tovalloletes es queden acumulades a les canonades i quan arriba l'aportació d'aigua de pluja a través del clavegueram s'acumulen a l'entrada i provoquen el tap".

L’ACA ha calculat que, com a mitjana per a una ciutat de 200.000 habitants, la mala gestió de les tovalloletes humides i teixits similars genera "un sobrecost anual en el sistema de sanejament d'uns 150.000 euros".

L'ús massiu i sovint inadequat de les tovalletes humides provoca cada any a Europa unes despeses de entre 500 i 1.000 milions d'euros, segons l'informe Toilets are not a bin! publicat l'octubre del 2014 per EurEau (Federació Europea d'Associacions Nacionals de Subministradors d'Aigua Potable). EurEau recorda que bona part d'aquestes despeses han de ser suportades pels ajuntaments (o d'altres entitats gestores dels sistemes de sanejament), i adverteix que els perjudicis econòmics continuaran creixent si els ciutadans no col·laboren en la gestió adequada d'aquests residus.

En el mateix sentit, les dades presentades a Congreso Nacional de Medio Ambiente (Conama-2012) per Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS) indiquen que la gestió inadequada de residus de tovalloletes humides i altres productes similars provoca un increment del 18% en el cost de manteniment dels sistemes de sanejament.

Exemples d'un problema creixent

Els problemes tècnics en sistemes de sanejament a causa de residus com els de les tovalloletes humides s'han produït a Catalunya en ciutats com Terrassa, Martorell,  Cambrils, Manresa, Manlleu, Vidreres, Quart, Monistrol de Calders, Alcover i Mont-roig, segons l'Agència Catalana de l'Aigua.

"Per exemple, en el sistema de sanejament de Cambrils es produïa un problema pels continus embussaments de bombes; això ha comportat el canvi dels rodets i la hidràulica de les bombes, amb el cost que això ha representat", ha indicat un portaveu de l'ACA. A la depuradora d'Igualada també es té constància d'aquest problema, que es dóna sobretot quan les pluges són intenses (primavera o tardor). "L'aigua transportada en els col·lectors arriba barrejada amb aquestes fibres fins que arriben al pou de capçalera de la depuradora i provoca l’aturada de les bombes", concreta l'ACA.

Un residu amb aparença de paper

L'Agència Catalana de l'Aigua va posar en marxa al 2014 una campanya informativa per fer entendre els ciutadans que les tovalloletes humides no són degradables a l’aigua i que per tant s’ha de tractar com a residu sòlid, i mai llança-les al lavabo.
L'OCU (Organización de Consumidores y Usuarios) va fer l'estiu passat una campanya en aquest mateix sentit per al conjunt d'Espanya. Les tovalloletes humides no es desfan com el paper higiènic i, a més, sovint deixen anar fils que s'emboliquen amb altres residus formant taps que bloquegen les clavegueres i espatllen les depuradores, recordava l'OCU.


Documentació de l'ACA:
http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sanejament/Flyer_Bones_Practiques_sanejament.pdf

Informe/declaració de la EurEau http://eureau.org/administrator/components/com_europublication/pdf/e805676ff5d3f3f34deb24e8a417f548-2014.10.24%20EurEau%20PP%20on%20Wet%20Wipes.pdf

Conama 2012:
http://www.conama2012.conama.org/web/generico.php?idpaginas=&lang=es&menu=86&id=2240&op=view&tipo=P

Informe de la OCU:
http://www.ocu.org/salud/cuidado-piel/noticias/toallitas-humedas-impacto

31 d’octubre 2015

Salut des del telèfon mòbil; HealthApp presenta a Europa les seves tres primeres apps

Completar estudis a l'estranger és gairebé una obligació per als joves investigadors que proven d'obrir-se camí al món de la ciència. En ocasions, les estades en formació en altres països serveixen també d'inspiració per transformar el coneixement científic en bones idees de negoci.

Jordi Cusidó -doctorat en Enginyeria Electrònica per la Universitat Politècnica de Catalunya- va passar bona part de l'estiu del 2011 fent un màster a la Universitat de Stanford (Califòrnia, Estats Units), en una activitat acadèmica en què va col·laborar amb joves d'Austràlia, Alemanya, Noruega i els Estats Units, en el desenvolupament d'un pla de negoci per a una aplicació informàtica per a l'atenció de problemes de salut mental.

"La líder d'aquell grup, una psicòloga australiana, va aprofitar aquell treball per crear la seva pròpia empresa i jo, de tornada a Barcelona, vaig explicar l'experiència i em vaig adonar que també teníem possibilitats de transformar aquest tipus de propostes en una iniciativa empresarial", indica Cusidó...

25 d’octubre 2015

Una iniciativa sorgida de la URV gestiona conreus de manera eficient

El grup de recerca científica MINOS, del departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automà­tica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), treballa des del 1994 en àmbits com el desenvolupament de micro i nanotecnologies per a microsistemes químics, la recerca en tècniques avançades de processament de senyal per a ­sistemes multisensors i el desenvolupament d'aplicacions amb sensors de gasos i olfacte electrònic.

La definició de les línies de recerca d'aquest grup pot semblar molt allunyada de les aplicacions pràctiques. però el 2013 responsables de l'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de l'avellana i conreus mediterranis de Reus es van posar en contacte amb investigadors de MINOS per a un projecte d'assessorament que s'ha acabat convertint en una empresa derivada (spin-off ) de la URV. L'ADV de l'avellana volia validar un model de prevenció d'una malaltia de les plantes que havien desenvolupat experts de la Univesitat de Girona. L'objectiu era saber si el sistema també seria útil per a conreus a les comarques de Tarragona, recorda Raúl Calavia, membre de MINOS i doctor en Enginyeria Electrònica...

15 de juliol 2015

Endor Nanotech posa al mercat una nova línia de productes per regenerar la pell

El premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora de l'any, concedit pel Consell Social de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera, va ser atorgat el mes de desembre passat als responsables d'Endor Nanotechnologies, una start-up biomèdica que es dedica al desenvolupament de productes per a la salut utilitzant la nanotecnologia.

L'àrea de treball principal d'aquesta firma ubicada al Parc Científic de Barcelona és la investigació i el desenvolupament de tractaments antitumorals. El primer compost creat per Endor per al càncer de pàncrees ha aconseguit en un model animal el mateix nivell d'eficàcia que la quimioteràpia actual però sense causar cap efecte secundari, explica Joaquim Querol, fundador, soci i president executiu de la companyia. L'empresa té previst l'inici d'estudis clínics amb aquest producte per a l'any 2017.

La primera iniciativa que Endor ha posat al mercat és un tractament cosmètic que ha rebut el nom de Y.en, una línia de productes que són l'adaptació d'una tecnologia que ajuda a regenerar la pell perjudicada en casos per als quals no hi havia tractaments específics i el pronòstic de recuperació no era bo, destaquen els responsables de la companyia...

18 de juny 2015

Biocontrol, un empresa derivada de la UB que ajuda a controlar les malalties de les plantes

Reduir l'ús de productes químics en agricultura és un dels grans reptes de la protecció del medi ambient i la salut humana al segle XXI. Una de les alternatives a fitosanitaris, herbicides i insecticides químics es troba en la mateixa naturalesa, és a dir, en els microorganismes que es poden utilitzar per combatre de manera natural les plagues i les malalties de les plantes.

Amb aquest clar objectiu va ser fundada el 2005 Biocontrol Technologies SL, una empresa de base tecnològica, spin-off de la Universitat de Barcelona, especialitzada en la investigació, desenvolupament i producció de microorganismes que poden actuar com a agents de control biològic davant malalties en els cultius d'hortalisses, ornamentals i planters.

La primera oferta comercial d'aquesta jove empresa ubicada al Parc Científic de Barcelona és el T34 Biocontrol, un producte que conté conidis o espores de Trichoderma asperellum soca T34, un fong d'origen natural que s'ha mostrat eficaç com a supressor de la fusariosi vascular, una malaltia provocada pel fong Fusarium oxysporum i que afecta més de cent espècies de cultius...

16 de juny 2015

Impetux, projecte derivat de la UB, avança a escala mundial en el camp de les pinces òptiques

Algunes de les empreses més innovadores del món apareixen poc en els mitjans de comunicació simplement pel fet que treballen en camps molt especialitzats i difícils d'entendre per al públic en general. A Catalunya també hi ha empreses amb un nivell científic i tecnològic molt alt, amb productes innovadors a escala internacional però amb pocs titulars de premsa.

Un exemple d'aquesta aparent paradoxa és Impetux Optics, un projecte derivat de la Universitat de Barcelona (UB), sorgida en concret del treball d'investigació desenvolupat per experts del Grup de Biofotònica-Optical Trapping Lab.

L'empresa es va constituir el juliol del 2012 i el seu equip d'emprenedors està format en l'actualitat pels socis fundadors Arnau Farré, Ferran Marsà i Mario Montes, juntament amb Elisabet Romeu, sòcia i directora general. El maig d'aquest any, la UB, a través de Cultura Innovadora i Científica (CIC-UB) -l'empresa del Grup UB dedicada a la gestió de participacions en empreses derivades de la UB-, va entrar en l'accionariat d'Impetux.

El treball d'aquesta jove i innovadora empresa s'emmarca en el camp de les pinces òptiques (també conegudes com a trampes òptiques), uns instruments que permeten capturar o moure objectes de mesures microscòpiques utilitzant únicament feixos o rajos de llum làser, sense necessitat de contacte físic directe. "Amb les pinces òptiques podem manipular partícules molt petites, per exemple, una cèl·lula viva sense provocar-li cap dany", explica Elisabet Romeu.

13 de maig 2015

La catalana Medcomtech lidera dues 'spin-off' amb patents pròpies en el camp de la salut

Apostar per la innovació i la investigació científica és la millor fórmula per fer avançar les empreses. Joan Sagalés no només està convençut de la veracitat d'aquest sil·logisme sinó que treballa des de fa un any en la seva aplicació pràctica. Aquest diplomat en Empresarials, empresari i exjugador d'handbol (al FC Barcelona i a la selecció espanyola) va fundar l'empresa Medcomtech l'any 2002 i ara és l'impulsor principal de les seves dues primeres spin-off de base científica i tecnològica: Medcom Flow i Medcom Advance.

Medcomtech treballa des de fa 12 anys en el sector dels productes sanitaris especialitzats en la distribució d'implants quirúrgics en traumatologia i ortopèdia. "Els nostres resultats són bons i continuem creixent, però observem que tenim alguns límits, i un dels reptes que pretenem superar és el d'invertir en investigació i tecnologia per disposar de les nostres pròpies patents", explica Sagalés com a motiu principal de la creació de les dues primeres filials.

La primera empresa de base tecnològica sorgida de Medcomtech és Medcom Flow, una companyia especialitzada a crear i comercialitzar productes propis en el camp de l'anestèsia.

L'any passat, a més, va ser presentada Medcom Advance, un projecte derivat sorgit de l'aliança de Medcomtech (que té el 75% del capital), la URV, el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), la Institució Catalana d'Investigació i Estudis Avançats (Icrea) i el doctor Ramón Álvarez Puebla.

06 de maig 2015

Jornada 'Connectem la innovació': la UPC bat rècords en la relació ciència-empresa

Nou rècord de contactes entre centres d'investigació i empreses a Catalunya. La jornada "Connectem la innovació", celebrada dimecres passat, dia 12, a l'edifici Gaia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa va aconseguir la respectable xifra de 250 interaccions universitat-empresa en menys de tres hores. Posant en pràctica la tècnica del networking directe, representants de 21 empreses de Terrassa i del conjunt del Vallès van entrar en contacte amb 24 grups d'investigació de la UPC i amb el Centre Tecnològic Leitat. La trobada s'emmarca en les activitats Terrassa a Òrbita organitzades pel Parc Científic i Tecnològic de Terrassa Orbital 40 amb l'objectiu de difondre la feina d'investigació i desenvolupament que es duu a terme a Terrassa i acostar aquestes activitats al món empresarial.

La xifra de 250 contactes o interaccions universitat-empresa és atractiva, però encara és més important "el canvi de cultura" que representen aquest tipus de jornades, explica David González, subdelegat d'investigació del Campus de Terrassa de la UPC i investigador del grup TIEG (Grup d'Electrònica Industrial de Terrassa). "Estem creant una atmosfera de confiança i coneixement entre empreses i centres d'investigació que sens dubte tindrà resultats pràctics", avança González.

"Connectem la innovació" ha celebrat aquest any la seva segona edició i els resultats han estat "molt positius". "Algunes de les empreses que participen en aquestes trobades es queden sorpreses de tot el que es fa a la universitat, potser perquè encara es manté la visió del segle XIX que les universitats són llocs foscos i tancats on treballen savis que no volen que ningú els molesti", explica el subdelegat d'investigació del Campus de Terrassa de la UPC.

20 de febrer 2015

Octocamvisión, els drons s'obren pas en el món empresarial

Octocamvisión té molt pocs mesos de vida com a empresa però ja és un referent del Barcelona Institut d'Emprenedoria de la Universitat de Barcelona (BIE-UB). Els socis fundadors d'aquesta empresa tecnològica emergent, Bernardo Sá Pereira i David Ferré, col·laboren amb el BIE explicant la seva experiència com a creadors d'Octocamvisión a altres joves emprenedors amb base científica interessats a conèixer els avantatges i inconvenients de llançar-se al món empresarial.

L'experiència de Ferré i Sá Pereira és tan atractiva -i amb tant de futur- com el món en què es mou la seva activitat empresarial: els drons o vehicles aeris no tripulats. David Ferré és un jove enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya que es va aficionar als helicòpters de radiocontrol quan tenia només dotze anys, i es va arribar a convertir-se en instructor professional d'aquesta classe de vehicles quan tenia 18 anys.

Els vehicles clàssics de radiocontrol no permetien fer filmacions de vídeo prou estables i el 2011 Ferré va decidir anar a Madrid a comprar el seu primer dron, amb què començaria a fer filmacions de qualitat per a usos comercials. El 2013, David Ferré es va associar amb Bernardo Sá Pereira, un jove llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la UB, i tots dos van crear el mes de maig passat l'empresa Octocamvisión SL, especialitzada en serveis amb drons.

28 de gener 2015

Un sistema creat per l'empresa Verisize facilita la selecció per internet de les talles de roba

El comerç electrònic (e-commerce) s'esta fent un lloc al món de la moda. Els consumidors troben cada vegada més facilitats i al·licients per comprar uns pantalons o una faldilla a través d'una botiga a internet. El volum de negoci creix amb certa rapidesa, malgrat que alguns consumidors hi continuen trobant alguns inconvenient relativament importants, com la por de rebre una peça de roba que no s'ajusta a la seva talla. I és que fer un vestit a mida continua sent un art i l'estandardització de les talles no evita que continuï existint una gran variabilitat de productes i marques que adapten les mides de les seves peces al gust dels seus clients (i de les modes).

El problema de les talles provoca reticències entre els compradors potencials i també pèrdues en les empreses venedores, que en ocasions es veuen obligades a fer-se càrrec de les devolucions dels productes, que no es corresponen a les mesures desitjades pels clients.

El 2012, un equip d'investigadors del Centre de Visió per Computador (CVC), al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, va rebre l'encàrrec d'una empresa del món de la moda interessada a millorar la seva oferta de comerç electrònic i reduir el problema de les talles equivocades. "Taylor4less, una empresa especialitzada en la confecció de roba a mida i venda per internet, buscava una solució informàtica per reduir la devolució de peces que es produeix perquè alguns clients prenen les seves mides corporals de manera poc precisa i reben una peça de roba que no és de la seva talla", recorda Xavier Roca, investigador del CVC.

20 de gener 2015

Vitam, un projecte nascut a la Universitat de Girona que perfeccionar la teleassistència

Comunicar-se d'una punta a una altra del planeta per videoconferència està cada vegada més a l'abast de les empreses i del públic en general. No és tan fàcil, en canvi, disposar d'un sistema d'aquesta classe que ofereixi plenes garanties de seguretat i confidencialitat (complint la llei de protecció de dades). Per simple precaució, no sembla recomanable que la comunicació entre un pacient i el seu metge o entre una empresa i el candidat a un lloc de treball es faci a través d'un sistema de videoconferències d'ús públic i gratuït, per posar dos exemples fàcilment comprensibles.

La teleassistència mèdica va ser precisament l'origen d'un dels primers projectes de desenvolupament de videoconferències segures nascut a Catalunya. La Federació d'Esclerosi Múltiple provava de posar en marxa un sistema d'atenció a distància de les persones afectades per aquesta malaltia i va sol·licitar la col·laboració del Grup de Comunicacions en Banda Ampla i Sistemes Distribuïts (BCDS, per les sigles del nom en anglès) de la Universitat de Girona (UdG). "El malalt amb esclerosi múltiple és un cas claríssim de la utilitat de la teleassistència, perquè molts pacients tenen problemes de mobilitat i els desplaçaments fins als hospitals són difícils i costosos", explica el professor Josep Lluís Marzo, director de BCDS.

09 de gener 2015

BETA i Bigas Alsina executen un projecte per convertir el pèl porcí en combustible

Fa dècades que el pèl de porc va deixar de ser utilitzat a gran escala per a la fabricació de raspalls i brotxes. Ara, el pèl porcí és bàsicament un residu que provoca despeses de gestió a les empreses del sector, a més de problemes per al medi ambient. Pot semblar una minúcia però Sergio Ponsá, director del Centre Tecnològic BETA (Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya) i membre de la Xarxa Tecnio (ACCIO), explica que "una granja de Catalunya que sacrifica cada dia 2.000 porcs genera com a mínim dues tones diàries de pèl, a l'estiu una mica menys i a l'hivern una mica més".

Cal recordar que cada any passen pels escorxadors catalans més de 17 milions de porcs (el 41% de la producció porcina de tot l'Estat), es pot calcular que anualment es genera en aquestes instal·lacions la respectable xifra de 17.000 tones de pèl de porc.

Sergio Ponsá coneix aquesta xifra perquè és un dels responsables d'un projecte d'investigació i desenvolupament centrat precisament en la recerca d'alternatives de tractament i valorització del pèl i dels residus sòlids del sector porcí, promogut per INNOVACC (Clúster Carni Porcí de Catalunya). Els primers resultats d'aquest projecte van ser presentats el passat 9 d'octubre a la seu a Girona de l'empresa Bigas Alsina, responsable de l'execució d'aquesta iniciativa al costat del Centre Tecnològic BETA.

17 de desembre 2014

Sadako posa a prova un robot assistit de visió artificial per recuperar residus valoritzables

Els reptes personals i la satisfacció per la feina pròpia marquen en moltes ocasions el futur dels projectes empresarials. És el cas d'Eugenio Garnica, que treballava en el departament de generació nuclear d'Iberdrola Ingeniería i tenia un futur prometedor, però després de viatjar per mig món visitant moltes centrals nuclears i de pujar diversos esglaons en la jerarquia de la companyia va decidir fer un canvi radical a la seva carrera professional. "El que jo buscava aleshores eren projectes en què pogués marcar les meves prioritats, sense dependre de l'estratègia d'una gran empresa", explica Garnica, professor associat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), la mateixa escola on es va graduar com a enginyer industrial.

Després de consultar amb familiars i amics, el juliol del 2012, la idea d'Eugenio Garnica es va convertir en l'empresa Sadako Technologies SL, acreditada com a empresa innovadora de base tecnològica (EIBT). "La companyia es va crear amb una forta visió ètica, és a dir, amb la idea d'utilitzar l'enginyeria i les noves tecnologies per construir un món millor, i el primer que vam pensar va ser utilitzar tecnologia nuclear per crear detectors de mines i explosius".

11 de desembre 2014

SnellOptics, sorgida de la UPC, s'alia amb Ascamm per fabricar polímers òptics de plàstic

La crisi econòmica és un al·licient magnífic per a la innovació; quan la nostra economia vivia el boom del creixement, es venia de tot, però poques empreses pensaven en la investigació i el desenvolupament", assegura Carlos Pizarro, soci fundador i director de negoci de SnellOptics, una empresa fundada el 2003 com a spin-off del CD6 (Centre de Desenvolupament de Sensors, Instruments i Sistemes) de la Universitat Politècnica de Catalunya. "SnellOptics, com a empresa basada en la innovació, viu un cicle econòmic totalment diferent; el 2005 estàvem en crisi i ara estem en el màxim de la nostra activitat, i anem creixent", resumeix Pizarro.

SnellOptics va sorgir d'un grup de cinc socis fundadors, tots professors universitaris. "Vam posar en marxa el projecte empresarial després de descobrir que hi havia una oportunitat per generar nous serveis i productes d'enginyeria òptica que no podíem posar al mercat des d'un centre d'investigació". La trajectòria prèvia com a grup d'investigació aportava a l'equip de treball de SnellOptics la base científica per crear solucions innovadores, mentre que l'estructura empresarial i el coneixement dels mètodes de treball industrials facilitaven el desenvolupament i comercialització de productes d'alta qualitat.

01 de desembre 2014

AV Enginyers, 'spin off' de LEAM-UPC i Vibcon: Tecnologia contra el soroll dels trens

Les persones que superen el mig segle de vida saben perfectament el significat de la paraula sotragueig aplicada a la circulació de trens. Els ferrocarrils i metres moderns, en canvi, pràcticament no fan soroll. "Durant els últims anys s'ha millorat la infraestructura -des dels carrils, les travesses i el balast- i també el material mòbil, amb trens cada vegada més eficients i confortables, no només per als passatgers sinó també per a l'entorn", recorda Joan Cardona, soci fundador i director tècnic d'AV Enginyers, una empresa sorgida d'un centre universitari que es dedica a la investigació i les solucions aplicades en enginyeria acústica i vibracions com les provocades pels ferrocarrils.

AV Enginyers va néixer el 2008 com a empresa de base tecnològica gràcies a la col·laboració i experiència del Laboratori d'Enginyeria Acústica i Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya (LEAM-UPC) i Vibcon, empresa dedicada al desenvolupament de sistemes d'aïllament de les vibracions.

L'equip d'AV Enginyers es va marcar com a objectiu transferir el coneixement cap a la indústria i generar productes i processos més silenciosos en infraestructures de transport, per aconseguir al mateix temps que les explotacions siguin més respectuoses amb el medi ambient i millori el confort dels usuaris i els ciutadans afectats.

26 de novembre 2014

L'innovador bisturí electrònic d'Apeiron Medical ja es fa servir en una desena d'hospitals

Posar al mercat nous dispositius o instruments mèdics és un repte a l'abast de molt poques empreses i països avui dia. Per aconseguir-ho és imprescindible disposar d'una base científica molt sòlida i d'un ampli equip de professionals -metges i enginyers, entre d'altres- capaç d'aplicar aquests coneixements a la pràctica mèdica diària.

Apeiron Medical és un dels exemples més joves de Catalunya i Espanya en aquest esforç per millorar la salut pública mitjançant la investigació, desenvolupament, fabricació i comercialització de dispositius mèdics innovadors. En el cas concret d'aquesta empresa nascuda el maig del 2010, l'esforç se centra en la creació de dispositius que millorin la pràctica de la cirurgia oncològica.

El primer resultat pràctic d'aquest treball és el Coolinside, un innovador elèctrode que utilitza la radiofreqüència per tallar i extirpar tumors al fetge. L'ús d'aquesta mena de bisturí electrònic permet reduir de manera molt significativa la sagnia que es produeix en les intervencions de tumors al fetge, un dels problemes més importants amb què es troben els cirurgians especialitzats en aquest tipus de tractaments.

19 de novembre 2014

Smart Engineering, empresa sorgida de la UPC, desenvolupa els formigons del futur

Les passarel·les per als vianants sobre l'avinguda Rius i Taulet, a Montjuïc (Barcelona), es van convertir el 1991-1992 en la primera gran obra construïda a Espanya amb formigó d'alta resistència. Aquest doble pont inaugurat amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics continua sent un exemple de la sòlida col·laboració entre empreses i centres universitaris a Catalunya.

Les passarel·les de Montjuïc es van fer realitat amb la participació i experiència tecnològica de l'equip que lidera des de fa més de tres dècades a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el professor Antonio Aguado, catedràtic del departament d'Enginyeria de la Construcció. Aquest mateix equip s'ha convertit en l'origen d'una empresa especialitzada, Smart Engineering SL. Aquesta nova divisió de la UPC ha nascut en bona part com a sortida natural del coneixement desenvolupat pel departament d'Enginyeria de la Construcció cap a les empreses; un instrument per facilitar i agilitar encara més la transferència tecnològica que des de fa anys practica l'equip del professor Aguado.

08 de novembre 2014

Iber, una empresa sorgida de la URV, s'especialitza en arqueologia, divulgació i turisme cultural

Iber, Arqueologia, Patrimoni i Turisme SL és un cas singular a Catalunya. La immensa majoria d'empreses sorgides de centres d'investigació i universitats se centren en la transferència tecnològica, mentre que aquest spin-off de la Universitat Rovira i Virgili (URV) dedica bona part de la seva tasca a una cosa una mica més cultural i menys tecnològica, la transferència del coneixement en àrees com l'arqueologia.

La iniciativa de crear Iber va sorgir de diversos membres del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia (Gresepia), creat fa uns 15 anys al departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili. El Gresepia és un grup d'investigació especialitzat en arqueologia, restauració, conservació i museografia.

El terme protohistòria que inclou la denominació d'aquest grup significa textualment "primera història", i intenta designar el període de temps entre el final de la Prehistòria i el principi de la Història antiga. En el cas de la península Ibèrica, el període de protohistòria se situa entre els últims centenars d'anys del segon mil·lenni abans de Crist i bona part del primer mil·lenni abans de Crist, és a dir, entre el final de l'edat de bronze i l'edat de ferro.

03 de novembre 2014

Sekg, un jove projecte tecnològic per entendre més be les persones

Si un espectador està mirant una pel·lícula de por i en els moments culminants no se li altera la freqüència cardíaca podem pensar que la pel·lícula no està tenint gaire èxit", explica a manera d'exemple Aleix Canals, cofundador amb Karim Ennakhli de Sensing Emotional Knowledge (Sekg), un projecte empresarial nascut fa poc més d'un any a Barcelona amb la missió de "crear tecnologia capaç d'entendre les persones".

Per saber l'opinió dels espectadors de pel·lícules hi ha els mètodes clàssics -des del temps que duren els aplaudiments fins a les enquestes a la sortida del cinema- i els nous sistemes de detecció de respostes fisiològiques o emocionals basats en sensors (dispositius de biofeedback) i plataformes o programes informàtics d'anàlisi i interpretació de les dades. Aquest segon camp, en plena fase de desenvolupament a tot el món, és el que ocupa l'activitat del projecte que han posat en marxa Canals i Ennakhli, dos joves que es van treure el títol d'enginyeria informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Per "entendre les persones" -i no només els espectadors de pel·lícules de por-, Sekg fa servir sensors o dispositius de biofeedback que l'usuari s'ha de posar al braç, al cap o a la cintura -depenent els models- mentre es van fent les proves. A més de la freqüència cardíaca, els dispositius al mercat poden comptar els passos i les calories consumides, la qualitat del son i, i fins i tot l'activitat cerebral o la sudoració.

24 d’octubre 2014

Innovex Therapeutics: Estratègies innovadores contra la malària

"Les ganes de crear un projecte derivat les tenia dins des de fa molts anys, però al Brasil, fins fa poc, era realment molt difícil fer coses d'aquesta mena dins de la universitat pública", explica el professor Hernando del Portillo, impulsor i director científic d'Innovex Therapeutics SL, la primera empresa derivada (spin-off) del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (Cresib), en associació amb la Icrea (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP). El professor Hernando del Portillo lidera un dels equips més potents del món en l'estudi del Plasmodium vivax, un dels paràsits causants de la malària, i va arribar a Barcelona el 2007 procedent de la Universitat de São Paulo (Brasil) amb un contracte d'investigador de la Icrea per treballar en el Cresib.

Amb el suport econòmic inicial de la Fundació Cellex i de l'antic Ministeri de Ciència i Innovació -i actualment del Ministeri d'Economia i Competitivitat-, l'equip del professor Del Portillo ha realitzat durant els últims anys avenços notables en l'estudi de la malària, inclosos el descobriment d'antígens nous i una possible vacuna. La malària humana causada pel Plasmodium vivax, prioritat de la feina de l'equip del professor Del Portillo, és responsable d'entre 100 i 300 milions de casos clínics cada any.