11 de juny 2014

Buildair, una empresa sorgida del Cimne, desenvolupa un innovador pont inflable

L'Air-Bridge té bigues inflables però no és un pont flotant. És a dir, la capacitat d'aquesta estructura per resistir el pas de càrregues de fins a 20 tones no es basa en la flotació sobre l'aigua de les seves bigues plenes d'aire sinó en el disseny innovador del conjunt. El primer model de 14 metres de longitud de l'Air-Bridge ha estat presentat aquesta primavera a Barcelona, i els responsables del projecte ja pensen en un pont de 25 metres.

L'Air-Brigde és l'invent més recent de Buildair Ingeniería y Arquitectura SA, un spin-off del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (Cimne) especialitzat en l'aplicació de noves tecnologies de càlcul i disseny d'estructures inflables.

"El Cimne va començar a treballar fa uns 15 anys en el disseny, enginyeria i fabricació de carpes inflables a partir de la seva col·laboració amb EADS CASA Espai en el projecte europeu Inflast, dedicat a l'ús d'estructures inflables en l'enginyeria civil, l'aeronàutica i l'espai", recorda Eugenio Oñate, fundador, vicepresident executiu i director del Cimne, un centre nascut com a consorci entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Generalitat de Catalunya.

Una de les primeres aplicacions pràctiques d'aquesta línia de treball va ser la construcció del Pavelló Inflable Cimne, utilitzat al Congrés Europeu de Mètodes Informàtics en les Ciències Aplicades i l'Enginyeria que es va fer l'any 2000 al World Trade Center de Barcelona. Els bons resultats d'aquest treball i les possibilitats de transferir els coneixements dels experts del Cimne al món empresarial van animar a constituir Buildair, el 2001. Actualment, a més, el Cimne és accionista de Buildair a través de Cimne Tecnologia SA.


"Buildair s'ha especialitzat en l'aplicació de noves tecnologies de càlcul i disseny d'estructures inflables, i s'ha consolidat a escala internacional en l'enginyeria pneumàtica i construint des de carpes i pavellons inflables fins a hangars d'aeroports", indica el professor Oñate.

El repte de construir un hangar a Xile

"Quan vam rebre l'encàrrec de construir un hangar inflable per a l'aeroport de Santiago de Xile vam encarar el repte de desenvolupar una tecnologia amb tubs inflables més grans i resistents, i els resultats de la nostra feina van ser tan positius que vam acabar construint l'hangar inflable més gran del món, instal·lat a Getafe per a Cassidian, una empresa del grup Airbus", descriu el director del Cinmne.

"En un dels congressos sobre estructures de tubs inflables que organitza el Cimne en col·laboració amb la Universitat de Stuttgart (Alemanya) vam conèixer un grup de Suïssa que proposava l'ús d'aquesta tecnologia per a la construcció de ponts, i la idea ens va semblar molt atractiva, però no vam poder treballar a fons en aquest projecte fins que vam aconseguir el suport de la Generalitat a través del programa Prova't", indica Eugenio Oñate.

Amb aquesta decisiva ajuda de la Generalitat, el projecte es va convertir en realitat al cap de pocs mesos. El pont Air-Bridge. presentat públicament el mes de maig passat. està format per una superfície de material compost lleugera i dos tubs inflables en forma de bigues situats a la part inferior. "Els elements clau del pont són el tauler de compòsit que hi ha a la part superior i el cable o tira d'alta resistència, que és a la part inferior del tub inflable", assenyala el professor Oñate. La combinació entre elements de compressió, cables i tubs inflats a baixa pressió (175 mil·libars, deu vegades menys que la pressió de la roda d'un turisme) creen una estructura lleugera però molt estable i resistent.

A més, el pont destaca perquè pesa només quatre tones -menys de la meitat del que pesaria un pont metàl·lic de prestacions semblants- i resisteix el pas de vehicles de fins a 20 tones i és fàcil de muntar i de transportar.

Per desenvolupar el projecte Air-Bridge, el Cimne i Buildair tenen un acord per a l'ús de la tecnologia pneumàtica Tensairity patentada per l'empresa suïssa Airlight Ltd.

La feina que encara falta per fer abans de poder portar el pont al mercat inclou "millorar el procés de desplegament del pont sobre el terreny, el transport i la seguretat lateral del pont, que no té baranes" explica Eugenio Oñate. Per fer aquesta feina final, Buildair i el Cimne tindran la col·laboració d'especialistes en càlcul d'estructures de la Universitat de Nova York i de la càtedra de ponts de l'Acadèmia Militar de West Point, als Estats Units.

Air-Bridge serà una solució útil en múltiples circumstàncies, però és evident que es podria convertir en un pont molt efectiu en situació d'emergència. "Quan es produeix una catàstrofe calen no només aliments sinó també habitacles i infraestructures es puguin muntar fàcilment, i aquesta mena de ponts inflables es podrien incloure en l'estoc d'elements de construcció ràpida que convé tenir a disposició per fer-los arribar ràpidament a qualsevol punt del món", proposa Eugenio Oñate.

Un projecte amb l'aval del programa Prova't

El projecte Air-Bridge, presentat pel Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (Cimne), va ser una de les set iniciatives aprovades en la convocatòria d'ajuts del programa Prova't, destinat a suport per a l'obtenció de prototips i a la valorització i transferències de la investigació dels centres d'investigació de Catalunya.

El programa Prova't va ser convocat el 2011 amb un pressupost màxim total d'1,5 milions d'euros, cofinançats pel programa europeu Feder.

Al costat de l'Air-Bridge, van ser acceptats els projectes de l'Institut de Geomàtica de construcció d'un sistema de revisió i avaluació de vies i altres estructures lineals; de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron en col·laboració amb l'Institut de Recerca Biomèdica de nova estratègia terapèutica pel glioblastoma; de l'Institut Català de Nanotecnologia per una nova generació de desinfectants; de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer per un dispositiu d'imatge espectral per a estudi de l'esclerosi múltiple; de l'Institut de Ciències Fotòniques per un prototip de monitor òptic transcranial; i del Centre de Regulació Genòmica per la millora dels inhibidors en el tractament de l'osteoporosi i el càncer de mama.

[Article publicat el 8 de juny de 2014 a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement setmanal d'economia 'Diners' del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho. 

Passeu cada diumenge pel punt de venda habitual i no us perdeu els articles d'aquesta secció en l'edició paper de La Vanguardia. També en l'edició digital Premium, per a subscriptors.]