24 de març 2014

Premi europeu per a un transgènic nascut a Lleida, la història inacabada de Carolight

Salvar la bretxa entre la investigació científica i la comercialització de productes no és fàcil. En alguns casos, el procés és extremadament complex, per no dir impossible. L'exemple més clar és la investigació amb organismes modificats genèticament (OMG), popularment coneguts com a transgènics. Els productes transgènics són habituals en medicina -en alguns casos, imprescindibles-  però, per diversos motius, la utilització d'aquesta tecnologia en agricultura està pràcticament bloquejada en zones com la Unió Europea.

Catalunya disposa de diversos grups d'alt nivell en investigació sobre transgènics, però en molts casos la seva feina no pot anar més enllà dels laboratoris precisament per les barreres legals que s'han imposat a aquest tipus de productes a Europa. Un dels equips experts en aquest camp acaba de rebre una ajuda del programa Proof of Concept (Demostració de concepte) del Consell Europeu d'Investigació per continuar avançant en el desenvolupament d'un nou tipus de blat de moro fortificat amb multivitamines i multiminerals.

L'equip beneficiari d'aquesta ajuda de 150.000 euros està liderat per Paul Christou, investigador Icrea al departament de producció vegetal i ciència forestal de la Universitat de Lleida (UdL) i director del centre d'investigació Agrotecnio...
Paul Christou, científic d'origen xipriota establert a Lleida des de fa deu anys, va aconseguir el 2008 una primera ajuda del Consell Europeu d'Investigació (una beca Advanced) per a una primera fase d'investigació amb el blat de moro multivitamínic, que ara es coneix com a Carolight.

En la fase que ara comença (programa Proof of Concept), l'equip de Paul Christou, en col·laboració amb els doctors Xavier Matias-Guiu i Joan Antoni Schoenenberger, de l'hospital Universitari Arnau de Vilanova-IRBLleida, intentaran comprovar si el blat de moro desenvolupat aporta els beneficis alimentaris esperats a través de proves amb voluntaris.

També es duran a terme una sèrie de proves amb animals en col·laboració amb les doctores Carmina Nogareda i Carmen Piñol. Aquest tipus d'estudis és necessari si es pretén que aquest nou blat de moro es pugui conreat i consumir algun dia.

Caroligth va néixer a Lleida el 2008 després de més de quatre anys d'investigació. L'equip liderat per Paul Christou i Teresa Capell, catedràtica de l'UdL i coordinadora del grup del departament de producció vegetal i ciència forestal de l'UdL, va aconseguir que el nou tipus de blat de moro incorporés elements com betacarotè, àcid fòlic i vitamina C introduint en el genoma alguns gens d'altres plantes i bacteris que hi ha a la naturalesa.

Projecte dirigit a països en desenvolupament

"La nostra feina va començar amb una finalitat humanitària. Vam plantejar un projecte dirigit a països en desenvolupament perquè ells mateixos poguessin produir i posar al mercat un producte amb avantatges importants per a l'alimentació", destaca Capell. El projecte parteix de la base que en països com l'Índia, l'Àfrica subsahariana o Sud-àfrica, on una part de la població té problemes d'alimentació, el blat de moro Carolight pot aportar diverses vitamines i nutrients interessants per reduir malalties i malnutrició.

La teoria sembla perfecta, però els problemes reals sorgeixen quan les campanyes contra els transgènics d'alguns grups ecologistes i la complexa legislació Europea sobre aquesta matèria s'estenen a altres països.

"Acabem de visitar l'Índia i ens hem quedat sorpresos perquè estan adaptant la normativa europea de transgènics, i això provocarà problemes d'autorització molt importants", explica Capell. L'Índia continuarà produint cotó transgènic perquè els agricultors hi estan d'acord i aconsegueixen grans rendiments amb aquesta producció, però sembla que no hi haurà facilitats per autoritzar la resta de productes, encara que es demostri que poden ajudar a millorar l'alimentació de les persones més necessitades.

Un problema similar al qual ara s'enfronta el Carolight afecta des de fa més d'una dècada l'arròs Golden Rice, una varietat transgènica amb betacarotè que ha demostrat en diversos estudis que pot millorar la salut de les poblacions que tenen l'arròs com a base de la seva alimentació. El Golden Rice podria evitar milers de casos de ceguesa que es produeixen cada any per falta de vitamina A.

"Portar el blat de moro Carolight al mercat europeu sabem que ara és impossible, però encara mantenim esperances que aquest nou blat de moro pugui tenir acollida en països on la població el necessita", explica Teresa Capell.

Catalunya i els ajuts 'Proof of Concept'

La convocatòria del 2013 del programa Proof of Concept que ofereix el Consell Europeu de Recerca es va completar el mes de febrer passat amb la concessió d'ajuts per a un total de 67 projectes. En el conjunt d'Espanya, aquests ajuts destinats a acostar al mercat els avenços científics més innovadors beneficiaran aquest any set projectes de recerca i desenvolupament, sis dels quals corresponen a investigadors que treballen a Catalunya (el 9% dels projectes Proof of Concept en el conjunt d'Europa).

A més del blat de moro multinutrient liderat pel professor Paul Christou (Universitat de Lleida), la resta de projectes premiats amb ajuts del programa Proof of Concept a Espanya són: Bioxcat (catalitzadors bioinspirats; Miguel Costas, Universitat de Girona), Gaquadot (sensors d'imatges basats en grafè; Frank Koppens, ICFO), Sere (sistema d'experiències relacionals; Mel Slater, Universitat de Barcelona), Microgradientpage (anàlisi d'electroforesi; Xavier Trepat, IBEC), Ingenihus (instrument de genotipificació; Mario Cáceres, UAB), i Oncomechanics (citòmetre de flux; Montserrat Calleja, CSIC).

En cadascun d'aquests casos, els equips implicats rebran 150.000 euros per invertir en els projectes en un termini màxim de 18 mesos.

[Publicat el 23 de març de 2014 a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement setmanal d'economia 'Diners' del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho. 

No us perdeu cada diumenge els articles d'aquesta secció en l'edició paper de La Vanguardia i l'edició Premium, per a subscriptors.]