Apunts de natura i ciència de la ma d'un magnífic exemplar de gripau comú

Les pluges de les últimes setmanes han fet la vida més fàcil per a un dels habitants més singulars del nostre patí. Després d'un estiu especialment sec, patíem per la supervivència d'aquest exemplar de gripau comú, ('Bufo bufo', l'espècie de gripau més gran de Catalunya). No és habitual que es deixi veure de dia però en aquesta ocasió es va deixar fotografiar amb facilitat (vídeo a sota).

Fa uns 11-12 centímetres des del cap fins a la cua però aparenta ser molt més gran quan ens acostem i infla les bufetes bucals. L'aspecte i dimensions d'aquest exemplar fan pensar que es tracta d'una femella -en aquesta espècie, més grans que els mascles-, però potser hi ha algun expert que pugui donar-nos més detalls. 

La foto permet observar els seus ulls vermellosos amb pupil·la horitzontal amb una marca fosca en forma de T, les berrugues corporals i les  potes robustes. En el vídeo s'observa la seva forma relativament àgil de caminar. 

No és cert que els individus d'aquesta espècie escupin verí però les seves glàndules paròtides (situades en aquest exemplar a les franges negres) i algunes de les protuberàncies o berrugues del seu cos contenen una substància tòxica.

És coneguda la frase 'menjar-se un gripau' en referència a algunes coses que, per molt dolentes que siguin, de vegades ens veiem obligat a empassar-nos. De fet, hi ha molts relats sobre animals domèstics (en especial cadells de gossos) intoxicats i morts per haver-se menjar algun gripau.

Sempre que veig aquest magnífic exemplar de 'Bufo bufo' recordo haver llegit (i publicat) que Linné va posar aquest nom científic al gripau comú per burlar-se del seu adversari Georges Louis Leclerc, comte de Buffon.

Vídeo breu de collita pròpia: http://t.co/sjkxT8Tu