El grup 1 inclou actualment 113 productes, agents o factors sobre els quals existeixen evidències científiques suficients per afirmar que són carcinogenètics. Un dels exemples més coneguts en aquest grup és l’amiant, prohibit a gairebé tot elmón (a laUnió Europea des del 2002) després de dècades d’utilització massiva i milers d’evidències com a causant de càncer de pulmó.
En el mateix apartat s’inclouen elements que produeixen pànic només nomenar-los, com el plutoni, les dioxines, el gas mostassa o l’arsènic, però també –salvant les distàncies– algunes substàncies o factors amb els quals convivim de forma habitual, com el tabac (també l’exposició passiva al fum del tabac), les begudes alcohòliques o la radiació solar (i els rajos ultraviolats que emeten alguns aparells de bronzejat artificial).
També s’inclouen en aquest apartat de carcinogenètics demostrats l’exposició laboral a certs productes en les indústries del cautxú, la fusta, la pintura, el carbó, els alts forns i l’alumini; a més d’agents com els virus del papil·loma humà, de la sida i de l’hepatitis B i C, sense oblidar les infeccions estomacals provocades pel Helicobacter pylori, bacteri present en la meitat de la població.
Una de les amenaçes incorporades a aquesta llista més recentment (al juny del 2012) és el fum de motors dièsel, que incrementen el risc de càncer de pulmó. Els experts destaquen en aquest sentit que estar en contacte amb un producte o element d’aquesta llista no significa que es patirà un tumor de forma immediata sinó que s’incrementa el risc de desenvolupar algun tipus de càncer, en un percentatge que dependrà de l’element, la dosi i factors propis de l’individu. Per tant, en els casos en què sigui possible, mantenir-se allunyats dels elements de la llista 1 no és una garantia de seguretat però redueix el risc.
El grup 1 de l’IARC parla d’amenaces demostrades però fins i tot hi ha més. En una segona llista, el subgrup 2a, es relacionen en l’actualitat 66 productes, agents o factors que és “probable” que causin càncer, encara que els científics disposin només de dades limitades sobre els efectes en humans. Inclou des de substàncies químiques com el tetracloroetilè (dissolvent) o l’òxid de 7,8-estirè (base de plàstics i resines), fins als fregits a temperatures altes, el mate calent o la malària.
La llista del subgrup 2b inclou uns altres 285 agents sobre els quals sol es pot indicar que és “possible” que incrementin el risc de patir càncer. Aquest és el cas del cafè, sobre el qual existeixen estudis que suggereixen un risc de càncer de bufeta urinària mentre que hi ha evidències que prendre cafè redueix el risc de càncer d’intestí gruixut. Finalment, els grups 3 i 4 de l’IARC relacionen els productes que no poden ser classificats o sobre els que no existeixen sospites de relació amb el càncer.
Als Estats Units, el Congrés va aprovar el 1978 un mandat perquè el servei de salut publiqués cada dos anys una llista actualitzada dels productes que poden incrementar el risc de patir càncer i el nombre de persones exposades a cada una d’aquestes substàncies. El primer Informe de Carcinògens (RoC, per les sigles en anglès) va ser publicat l’any 1980 i l’actualització més recent –número 12– correspon al 2011. El RoC inclou actualment 54 elements en la llista A (productes, agents o factors amb efectes carcinogenètics coneguts) i 186 elements en la llista B (sobre els quals existeixen indicis raonables de que són carcinogenètics).
[Part inicial del reportatge 'La llista negra del càncer' publicat el 17 de maig de 2014 al suplement 'ES' de La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho. Disponible en edició paper o en l'edició digital Premium]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada