01 d’abril 2014

Ecoenergies, una xarxa per a la producció i distribució de calor i fred a Barcelona

Dotze edificis del sud de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat fan servir des de fa uns mesos un sistema innovador de calefacció, aire condicionat i aigua calenta sanitària. Son els primers clients d'Ecoenergies Barcelona, la nova xarxa urbana de calor i fred de Barcelona. Els primers usuaris d'un sistema amb clars beneficis per al medi ambient.

Les denominades xarxes urbanes de calor i fred (district heating and cooling, DHC) son sistemes centralitzats de producció i distribució d’energia tèrmica (calor i fred) a tot un barri, districte o municipi. Les DHC produeixen l’energia des d’una o vàries centrals i la distribueixen als edificis o equipaments a través d'una xarxa de canonades per el qual circula un fluid tèrmic. La producció centralitzada i l'aprofitament de fonts d'energia renovable -que varia en cada tipus d'instal·lació- permet millorar l'eficiència i reduir les emissions de gasos contaminants i gasos amb efecte hivernacle...
Barcelona compta en l'actualitat amb dues xarxes DHC, gestionades per les empreses Districlima -a la zona del Fòrum (vegeu complement)- i Ecoenergies Barcelona -a la zona Barcelona sud i l'Hospitalet. La xarxa gestionada per Ecoenergies Barcelona -filial de Dalkia- ofereix els seus serveis energètics (aigua calenta a 90ºC, aigua freda 5ºC, fred industrial -10ºC) a una àrea de 15.000.000 m2 -en un horitzó de 30 anys- gràcies a una xarxa de canonades que subministra l'energia tèrmica fins els edificis connectats dels clients.

El projecte està dissenyada per generar energia a partir de tres centrals de producció. Les dues primeres centrals ja es troben construïdes (Zona Franca i la Marina) mentre que en una segona fase entrarà en funcionament la planta de recuperació de fred residual de la central del Port i la seva xarxa de transport.

La central de la Zona Franca inclou un edifici singular que acull el centre de control de la xarxa, on son analitzades i processades en temps real les dades de les centrals, subestacions i de la xarxa en el seu conjunt. Aquestes instal·lacions de la Zona Franca -inaugurades al febrer de 2013- inclouen una caldera de combustió de biomassa que genera vapor per la producció d'electricitat (2 MWhe com a mitjana) i calderes de gas i equips de compressió, condensats per aigua, per a la generació de fred.

Un dels avantatges ambientals de la caldera de biomassa de la Zona Franca es que, del total de 28.000 tones de combustible que consumeix, 11.000 tones provenen del manteniment dels parcs i jardins de la ciutat de Barcelona (restes de poda i vegetació) amb un complement de biomassa forestal.

D'altra banda, la calor i el fred que se subministra actualment des de la central de La Marina es produeixen amb calderes de gas i plantes refredadores d'alta eficiència.

Gràcies a l'ús de tecnologies i solucions energètiques que permeten un menor consum de combustibles d'origen fòssil Ecoenergies Barcelona preveu una reducció anual en el consum d'energies fòssils en 67.000 Mwh i aconsegueix una millora de l'eficiència energètica 3,5 vegades -com a mitjana- per sobre de les solucions energètiques convencionals.

Primera experiència a Barcelona, aprofitant el Fòrum de les Cultures

Barcelona va posar en marxa la primera gran xarxa urbana de calefacció i refrigeració de l'Estat espanyol aprofitant el Fòrum de les Cultures de 2004. El sistema gestionat per Districlima produeix aigua calenta i freda per respondre a les necessitats de climatització, calefacció i aigua sanitària en l'àrea del Fòrum i el districte @22. El sistema aprofita el vapor generar a la planta incineradora de residus de Sant Adrià de Besós. Des de l'abril del 2012, una central de suport situada al carrer Tànger permet garantir el servei al nombre creixent de clients de la xarxa.

Una tecnologia que té Nova York com a model

El primer sistema comercial de calefacció urbana es va posar en marxa a Lockport (a prop de Chicago) al 1870. També dels Estats Units és l'exemple més coneguts arreu del món, el sistema de vapor de Nova York (en funcionament des del 1882), que dóna servei de calor i fred a més d'un milió de clients.
A Europa hi ha 5.000 xarxes DHC i ciutats com Conpenhagen, Helsinki, Varsòvia, Vilnius o Riga, tenen el 90% dels edificis públics i comercials connectats a aquest tipus de xarxes.
Alemanya i Polònia son els països europeus amb més implantació d'aquesta tecnologia, mentre que Àustria i Itàlia son els que registren un creixement més ràpid durant els últims anys. A França, el famós Museu del Louvre és un dels clients connectats a la xarxa DHC de París. Lisboa, Saragossa i Barcelona s'han sumat també als avantatges d'aquesta tecnologia.

[Publicat a la secció 'Sostenibilitat' de la revista Theknos, del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (Número 181. Març 2014). Text: Joaquim Elcacho]